Text del 25-11-09
“Fa 20 anys vaig crear la Masia Salat, un restaurant que ofereix cuina tradicional catalana amb productes de la terra. Avui el complementen un museu dedicat a la història de l’oli d’oliva, una estació de servei i l’Hotel Salat Resort i un garden”
“És molt gratificat poder divulgar un bé tan preuat i tan de casa nostra com és l’oli d’oliva. Disposem de programes didàctics i, anualment, ens visiten unes 150 escoles”
“L’empresa és una entitat generadora de llocs de treball; així doncs, el Govern hauria d’actuar en correlació amb el món empresarial”
“El nostre país és molt ric (climatologia envejable, geografia que permet turisme de platja i de neu, 41 béns Patrimoni Mundial de la Humanitat, potent gastronomia). Tinc la confiança que el nostre Govern sabrà donar suport aquests grans col·lectius”
A dos quilòmetres de les Borges Blanques, a la N-240 en direcció a Lleida, s’erigeix el Complex Turístic Masia Salat. Amb una superfície de 120.000 m2, les seves instal·lacions congreguen un restaurant, un hotel, una estació de servei, un garden i un museu: la Fundació Parc Temàtic de l’Oli. Francisco Riera i Cuberes, juntament amb el seu germà, Josep Riera i Cuberes, són els propietaris i fundadors d’aquest conjunt turístic. Francisco Riera és un empresari amb esperit emprenedor que compta amb diverses distincions al mèrit al treball, com ara la Medalla Francesc Macià, la Medalla del Turisme de Catalunya o el Premi Olivera d’Or. “Després d’una llarga experiència en diversos projectes empresarials, fa 20 anys vaig decidir crear la Masia Salat, un restaurant que ofereix cuina tradicional catalana amb productes de la terra, i que té una capacitat per acollir 1.100 comensals. Anys més tard, concretament l’any 1998, vam adquirir uns terrenys propers a la nostra ubicació, en els quals vam fundar un museu dedicat a la història i el procés d’elaboració de l’oli d’oliva. El 2003 va arribar la possibilitat de projectar, a les nostres rodalies, una estació de servei, a través d’un acord amb el Grup Alimentari Guissona. I, darrerament, l’any 2007, inauguràrem l’Hotel Salat Resort que, catalogat amb tres estrelles, té una capacitat per allotjar 130 persones.”
Francisco Riera declara no poder evitar sentir una especial predilecció per la Fundació Parc Temàtic de l’Oli. “Es tracta d’una iniciativa que em causa una gran satisfacció. Trobo molt gratificant poder mostrar i divulgar un bé tan preuat i tan de casa nostra com és l’oli d’oliva.”
L’origen d’aquest projecte es troba en la voluntat de difondre i afavorir la cultura associada a l’oli d’oliva extra verge, pròpia de la comarca lleidatana de les Garrigues. Per fer realitat aquest propòsit, es va triar un enclavament immillorable: uns terrenys que contenien restes arquitectòniques d’origen medieval. “Segons documentació analitzada per Josep Maria Sans Travé, director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, les restes descobertes havien estat propietat de l’Orde del Temple cap a l’any 1264. Hi ha cinc arcs romànics de mig punt i unes estances interiors ben conservades, elements arquitectònics que esdevenen la prova física d’aquesta troballa.”
El Parc Temàtic de l’Oli ocupa un bell recinte que es troba dividit en dos àmbits diferenciats. “El recorregut discorre per una zona a l’aire lliure i per una altra a l’interior. A la part exterior destaquen 55 oliveres mil·lenàries procedents d’Ulldecona, que tenen entre 1.500 i 2.000 anys d’antiguitat. També a fora pot apreciar-se una col·lecció de premses i de molins que il·lustren l’evolució del procés d’elaboració de l’oli des del segle v a. C. fins al segle xx; cal remarcar que una d’aquestes premses està certificada i catalogada com la premsa d’oli més gran del món. En endinsar-se a l’interior del museu, el visitant pot contemplar un ampli espai museístic; es tracta d’un recinte templer on s’hi troben un seguit de sales que el condueixen per la història de l’oli, des de l’època dels grecs fins a l’actualitat, i per l’etnografia, que posa de relleu els costums i les tradicions olieres de la pagesia garriguenca. Dins aquest espai són destacables quatre grans cups, que daten del segle xiii, amb una capacitat per emmagatzemar uns 40.000 litres d’oli cadascun. El conjunt del Parc queda completat amb elements decoratius de diverses èpoques, un moli d’oli del segle xx del qual es pot veure el funcionament, utensilis de l’hàbitat rural o una pintoresca col·lecció de setrilleres procedents de 45 països diferents.”
Actualment, l’èxit de la Fundació és una realitat materialitzada amb les 60.000 visites que les instal·lacions acullen cada any. Considerat un dels museus més importants del món dins la seva temàtica, la Fundació també destaca per la seva actuació en el sector educatiu. “Disposem de programes didàctics per a escolars i, anualment, ens visiten unes 150 entitats educatives.”
La crisi que està patint avui en dia l’economia mundial afecta tots els àmbits productius. “Com la majoria d’empreses, també nosaltres hem notat la crisi. Davant aquesta situació, la nostra primera actuació va consistir en estudiar quin era el pressupost que el nostre client potencial podia destinar a casa nostra. A partir d’aquí, vam dedicar-nos a idear noves fórmules que s’ajustessin a les seves possibilitats, com ara crear un menú especial a un preu assequible. Una altra de les mesures que hem pres és la nostra assistència a totes les fires i convencions que s’organitzen per al sector. I, en darrer lloc, hem invertit en millorar les nostres infraestructures, amb l’objectiu de fer-les el més atractives que sigui possible per tal d’intentar destacar i de diferenciar-nos dins el nostre àmbit. D’aquesta manera, hem construït un xiquiparc per als infants, hem adequat 4.000 m2 en jardins, als quals hem anomenat Paradís, i fa poc hem inaugurat el Saló Sant Jordi, estància de 300 m2, per utilitzar-lo com a saló polivalent.”
Des de ja fa molts mesos, el sector empresarial de l’Estat mostra el seu desgrat pel que fa a les mesures que el Govern central pren per pal·liar els efectes de la recessió econòmica. “Mentre diverses nacions de la Unió Europea van aplicant solucions positives amb la finalitat d’incrementar els llocs de treball, els nostres governants, en canvi, no estan actuant de manera encertada.”
En aquest sentit, el senyor Riera vol exposar algunes idees, en la confiança que el Govern les acceptarà i les impulsarà, circumstància que, d’esdevenir-se, faria que s’incrementés la feina i que tinguéssim estabilitat. “L’empresa és una entitat generadora de treball; el Govern ha de ser el pal de paller entre treballadors i empresaris, el punt de mediació que aconsegueixi que no siguin enemics mutus, que tinguin harmonia. Pensem que el nostre país té una situació privilegiada en relació a la majoria d’Estats de la Unió Europea, per diverses raons: en primer lloc, tenim una climatologia envejable; en segon, disposem de molta xarxa d’autopistes, així com de bones carreteres, bons aeroports i vies de ferrocarril i d’AVE; en tercer, som la segona nació del món amb més Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, amb 41 béns declarats, i, finalment, i malgrat aquests atractius, els nostres preus en turisme, en hotels i en restauració són a l’abast de totes les butxaques. Gaudim, de fet, d’un sector de la restauració professional i exemplar. Tots aquests motius expliquen el fet que molts ciutadans europeus tinguin una segona residència al nostre país. Si el Govern sap aprofitar aquest fet, farà una legislació fàcil i la pregonarà per tal de fer augmentar a les nostres terres les segones residències. Tinc la confiança que els nostres polítics sabran donar suport aquests grans col·lectius de vacances i de serveis d’hostaleria, de restauració i de construcció de segones residències, amb l’objectiu de protegir el sector i impulsar-lo.”
