Sr. Josep Maria Cañellas i Colomé
Sr. Josep Maria Cañellas i Colomé
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

JOSEP MARIA CAÑELLAS I COLOMÉ

EMPRESARI

Text del 13/10/09

Per ser empresari és important tenir il·lusió i gens de por davant les dificultats.

Per a mi, treballar és gaudir del plaer de crear.

Les crisis econòmiques són necessàries, són cicles com les modes.

En temps de crisi s’ha de tenir molta imaginació.

Davant la crisi s’han de portar a terme accions innovadores i crear sinergies amb d’altres empresaris.

Les solucions del Govern passen per potenciar l’ensenyament, negociar amb les grans empreses, donar suport econòmic a les PIME,  ajudar els autònoms o fomentar el consum dels immigrants al nostre país.

El Govern està mantenint l’atur i potenciant la economia submergida.

Els empresaris són els únics que poden generar llocs de treball.

Josep Maria Cañellas, nascut el 1947, és enginyer de formació i fundador d’empreses de telecomunicacions EURO-SAT, amb botigues de telefonia mòbil. En el sector de la restauració, és propietari de “restaurants TAPASBAR i botigues especialitzades en cerveses de tot el món i menjar per emportar, Colmado del Sol.”

La seva trajectòria professional és un exemple paradigmàtic de persona amb un perfil emprenedor i creatiu. “De la meva cursa empresarial no destacaria cap etapa en especial perquè totes han tingut experiències enriquidores. Amb 17 anys vaig fundar un Club Juvenil, i als 18 vaig crear la primera empresa d’electricitat, fontaneria i gas. Un any després, tenia més de 30 treballadors i, en complir els 22, ja n’hi havia més de 200. Llavors estava acabant la carrera d’enginyeria i de psicologia. Durant un any i mig vaig haver de compatibilitzar els estudis, la direcció de l’empresa i el Servei Militar a Palma de Mallorca, on vaig crear una cadena de botigues d’il·luminació i electrodomèstics. El 1976 vaig començar amb les telecomunicacions i amb la fabricació de dispositius de microelectrònica especials per solucionar problemes als empresaris i a les parelles, una feina que encara faig. Una curiositat: Graham Bell va néixer al 1847 i inventà el telèfon el 1876, exactament dues dades amb 100 anys de diferència: una simple coincidència.”

El senyor Cañellas es defineix com “un emprenedor que sempre ha fet allò que ha desitjat perquè també sempre ha gaudit d’una salut immillorable. Per ser empresari és important tenir il·lusió i gens de por davant les dificultats; amb el cervell fred es prenen les decisions correctes. Per a mi, treballar és gaudir del plaer de crear.”

Se sent fill de la seva època. “Formo part d’una època totalment marcada pel desenvolupament tecnològic. Dels joguets de cartró, hem passat a la tecnologia mòbil i digital, trens sense conductor, cotxes sense benzina, viatges interplanetaris i 30 anys més de vida, quasi increïble. Un dels meus hobbies és col·leccionar, i he aconseguit reunir més de 300 telèfons antics. Segueixo fent R+D+I, i formo part del consell assessor del COETTC (Col·legi d’Enginyers Tècnics). Des de fa més de 25 anys pertanyo a la junta directiva de Secartys (Exportadors d’Electrònica) i sóc membre del COACB (Col·legi d’Agents Comercials). També formo part de la junta d’ASSOCOME (Empreses de Mercabarna) i pertanyo a Rotary Internacional. En l’actualitat he presentat alguns projectes innovadors, tant per a la restauració com per a la salut i el benestar social.”

El de restauració “és un sistema de cuina robotitzada per a restaurants. Està pensat perquè s’adapti al tipus de vida actual i a la situació econòmica, fet que permetrà donar feina a persones amb una qualificació mitjana, mantenint una cuina de qualitat, equilibrada i natural.” Una vegada acabat es buscaran inversors i s’obriran franquícies amb aquest tipus de cuina. Els altres projectes fan referència a les noves tecnologies aplicades a la prevenció.

L’any passat, “vaig obrir el primer Colmado del Sol, al carrer Consell de Cent, 383, amb menjar per emportar i més de 300 marques de cerveses diferents d’arreu del món, fredes i naturals. Un altre projecte ha estat començar a produir vi de barrica, criança i reserva amb el nom de Viña Cala ‘Família Cañellas Larruy’, que es troba als nostres restaurants i també es pot comprar en el Colmado del Sol: combinar diferents espècies de raïms és també creativitat. M’agradaria completar el projecte amb un bon cava i alguna cervesa amb marca pròpia. És l’hora d’avançar aprofitant oportunitats de mercat per créixer, això sí, amb molta cura i diversificant riscos.”

Al llarg dels 42 anys que du treballant, aquest empresari ha suportat 5 èpoques de crisi; per tant, sap per experiència que “s’han de portar a terme accions innovadores per poder seguir després amb més força.”

De fet, les crisis econòmiques són necessàries, són cicles com les modes que canvien cada 7-10 anys. Per tant, es poden preveure; no així la seva magnitud. S’han de crear sinergies amb d’altres empresaris, posar en pràctica noves idees per atreure el client i ajustar les despeses. Al setembre de 2008, estava segur que la crisi era un fet, i vaig començar a fer pinya amb els meus clients, els hi vaig posar el cafè a 0,50€ i els entrepans, a 1€: la resposta va esser sensacional; tots els mitjans de comunicació ho van fer públic, i es triplicaren els clients.”

Les crisis obliguen a canviar de mentalitat. “En temps de crisi, cal fer pactes que beneficiïn ambdues parts, per exemple: jo et compro el teu producte i els teus empleats vénen a menjar cada dia al meu restaurant, és a dir, jo em converteixo en client teu i tu, en client meu. Això em va duplicar la feina d’un altre restaurant. Tot això és possible si tens un bon equip, sobretot amb una persona que fa més de 20 anys que m’ajuda de forma incondicional.”

El senyor Cañellas es preocupa també pel proïsme i acaba de signar uns acords per a un nou projecte que permetrà alimentar molts nens de famílies nombroses i monoparentals a baix cost. La idea fou ben acollida per la Generalitat i les dues associacions. Ara veurem com beneficiar les famílies senceres implicant els fabricants de productes catalans.”

Les mesures preses pel Govern espanyol per alleujar la crisi i contrarestar els seus efectes van contra corrent. “Les solucions han de ser: potenciar l’ensenyament, per augmentar la professionalitat; negociar amb les grans empreses per evitar la reducció de personal; donar suport econòmic a les PIME utilitzant els recursos econòmics del Govern que s’estan malgastant; recolzar els bancs perquè concedeixin crèdits a les empreses que encara són viables, no només al que ja té; fomentar el consum dels immigrants al nostre país, ja que el 50% del que guanyen es va fora d’Espanya, i ajudar els autònoms, que són molt importants com a motor de l’economia i ocupen una gran quantitat de llocs de treball. La suma de les PIME, amb el seu gruix de treballadors assalariats, i els autònoms, componen la classe mitja obrera, que dóna estabilitat a un país. Els dos sectors han quedat completament desprotegits. El Govern llença els diners per poder mantenir vots amb accions que maquillen la greu situació actual i que no ajuden a crear nous llocs de treball estables. Una bona part del 2010 encara serà de recessió; després vindrà una etapa plana i després ens anirem recuperant, però haurà desaparegut més del 30% de la classe mitja. Els rics seran més rics i el 50% de la resta seran més pobres. Això encara es pot solucionar si el Govern canvia immediatament d’actitud. Actualment, el Govern, suposadament de forma involuntària, està augmentant l’endeutament, en mantenir l’atur i potenciar l’economia submergida. No podem oblidar la cita que diu: no donis un peix al que té gana, ensenya-li a pescar. Dit d’una altra manera: inverteix els recursos en els empresaris, que som els únics que podem generar llocs de treball. El més greu és que estem donant un pas enrere en la qualitat de vida de les famílies espanyoles, i caldria reflexionar també sobre l’ocupació dels majors de 50 anys.”