Text del 2001
Enric Pérez i Barahona ha desenvolupat gran part de la seva carrera professional a les terres de Tarragona. Fill de Santpedor (Bages), fa 14 anys va decidir convertir-se en l’assessor jurídic d’una important empresa, Unió Agrària Cooperativa de Reus. Aquest pas el va portar a aprofundir en el món cooperatiu, pel qual ja se sentia atret. “La Unió agrupava més de 100 cooperatives de la zona. En aquest sentit, l’advocacia aplicada al món cooperatiu pren un caire molt interessant i desconegut per al gran públic. Per a mi no era un àmbit completament nou perquè en els meus inicis professionals havia estat vinculat al món agrari i cooperatiu del Bages. Un element a favor per desenvolupar aquesta feina va ser el màster de gestió d’empreses cooperatives i d’economia social que havia realitzat, el primer d’aquestes característiques que s’impartia a Catalunya.”
Al cap d’un temps les seves inquietuds el van portar a formar part de l’equip jurídic d’una important multinacional ubicada a la zona, on va dur a terme un assessorament de tipus laboral.
Però hi havia un àmbit que li quedava per descobrir, el de l’exercici de la professió en un despatx independent. Aquest pas el va fer de la mà d’un soci, Tomàs Gilabert, advocat amb una dilatada trajectòria amb qui va treballar durant quatre anys. “En Tomàs ha estat un mestre i un company. Durant aquella etapa vaig adquirir un cúmul interessant de coneixements i sobretot d’experiència en un sentit més generalista.”
Però la carrera professional d’Enric Pérez encara havia de donar molt de si. “Arran de la meva participació a Unió Agrària em van oferir la possibilitat de ser secretari del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Protegida de l’Oli Siurana. A Catalunya hi ha només dues denominacions d’origen d’olis, la de Siurana i la de les Garrigues. S’obria així una nova finestra en la meva trajectòria que em conduïa a un camp interessant. En els quinze anys que porto vinculat a aquest organisme n’he tret unes vivències molt enriquidores. És un món que es desconeix i al qual cal dedicar molt d’esforç.”
L’aplicació del dret a l’alimentació encara es troba en una fase poc avançada: “Ens regim per una llei franquista de l’any 1970, la de la vinya i dels alcohols, que en l’actualitat es troba desfasada. És anecdòtic però indica que en aquest terreny queda molt per fer. L’actuació com a secretari del Consell Regulador m’ha introduït en el camp del dret agroalimentari i més en concret en el tema de l’oli d’oliva. La Denominació d’Origen Protegida Siurana té un prestigi mundial. Enguany, i per segon cop consecutiu, l’oli que es produeix sota aquesta denominació ha estat considerat el millor oli extra verge fruitat dolç de l’Estat espanyol. I a escala mundial gaudeix d’un premi del Comitè Oleicola Internacional. S’ha aconseguit aquest nivell perquè els agricultors són conscients que cal treballar seguint unes normes d’elaboració que garanteixin un producte de la màxima qualitat i, de fet, ens movem dins d’una reglamentació marcada per la Comunitat Europea. De totes maneres, els mitjans de què disposem des dels Consells Reguladors per desenvolupar les normes i l’actuació són mínims.”
El productor català té un gran repte pel qual lluitar: “El problema el tenim amb els italians. Fins ara un tant per cent elevat de la nostra producció s’exportava a Itàlia, s’embotellava i es venia als EUA a preus elevats. Això significa que el valor afegit era per a ells, i ara hauríem d’aconseguir que vingui cap a la nostra terra. El nostre oli d’oliva és un tresor preciós del qual hem de saber treure profit perquè la seva qualitat és fins i tot superior a la de l’italià.”
La població té una cultura de l’oli molt pobra. “Des del Consell Regulador estem impulsant una campanya per donar a conèixer les característiques d’aquest producte i la seva qualitat. Pensem que quan es va a un restaurant s’ha de poder escollir l’oli com si es tractés de triar vi o cava.”
Tots aquests elements indiquen l’interès que hi ha en el món agrari per millorar-ne els processos productius i ser competitius a tots nivells. “El nostre sector agrari passa per un procés permanent de reconversió. El pagès català està molt preparat per fer front als reptes de futur i en aquest camí ha rebut el suport del govern autonòmic. Tot i així, encara s’han de fer més esforços.”
I afegeix: “El cooperativisme agrari és el món del pagès, aquella parcel·la on la persona s’uneix en sentir-se dèbil enfront dels poders socioeconòmics. El handicap de la cooperativa és que s’ha plantejat amb retard i ara mateix queden molts elements que s’han de repensar i millorar. També s’ha de considerar que el futur de l’agricultura a Catalunya dependrà d’un relleu generacional satisfactori. En aquest sentit, es podrà afrontar si l’agricultor entén que s’han d’aconseguir productes molt ben elaborats, naturals i de gran qualitat que tinguin prestigi i siguin competitius a escala mundial.”
El pas dels anys ha portat Enric Pérez a donar a conèixer la seva tasca d’assessor jurídic a l’àrea tarragonina. Com a advocat ha conduït diferents casos judicials que han tingut un ressò important a Catalunya i Espanya. És una feina que l’apassiona i incideix en un aspecte que tot assessor jurídic hauria de tenir en compte en l’exercici diari de la professió: “L’assessor ha de ser una persona que generi llibertat en la decisió del seu client, ha d’orientar-lo i oferir sortides a una problemàtica intentant decantar-lo cap a l’opció que cregui més oportuna. Després d’una consulta, el visitant sol sortir desorientat perquè disposa de més conceptes que quan ha entrat i això pot generar inseguretat però a la vegada també maduresa i responsabilitat en la decisió final. En aquest sentit, entenc que una decisió és lliure quan és més difícil de prendre, perquè tens més pros i contres. Qui digui l’última paraula, que no ha de ser l’assessor, ho ha de fer amb el major grau de llibertat possible.”
L’assessorament pot ser una arma per evitar caure en una problemàtica però no sempre el client n’és conscient: “La societat s’hauria d’habituar a consultar l’assessor jurídic perquè desenvolupa una tasca preventiva que evita molts problemes. El nostre gran repte és solucionar les incidències intentant no haver d’arribar al conflicte o al procés judicial. Moltes vegades, quan se’t planteja el cas penal, et sents com si estiguessis davant d’una intervenció a cor obert.”
L’entusiasme i la passió per l’advocacia els comparteix amb l’enamorament pel món cinematogràfic. “Junt amb alguns amics als anys vuitanta vaig fundar el Cine Club de Santpedor. De fet, aquesta afició va anar més lluny i el 1984 vam concebre, produir i dirigir un llargmetratge de ficció en català amb un altre company, Eudald Vilaseca, que es va estrenar a Manresa.” No obstant, la vida l’ha conduït cap al món de l’advocacia, pel qual se sent actualment compromès i identificat gràcies al suport de totes les persones que confien en ell, en especial l’Anna, la seva esposa.
