Text del 2006
“La psicologia ambiental estudia de quina manera la forma i l’organització de l’espai com a medi ambient condiciona unes maneres de comportament i n’evita unes altres”
L’estudi de la societat i del seu entorn ens permet analitzar el comportament humà des d’una perspectiva que va més enllà de l’individu per abraçar un concepte holístic, el de la persona en societat, que és l’àmbit específic de la Psicologia Social. Per entendre la relació de les persones amb l’entorn social, ambiental i organitzacional, un equip de la facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona porta a terme diferents estudis sobre aspectes que ens permeten entendre les tendències de la societat i els seus problemes socials i ambientals per intentar construir un model i un entorn millors. El doctor Enric Pol Urrutia és catedràtic de Psicologia Social i Ambiental, investigador i director d’aquest grup de recerca.
El doctor Enric Pol Urrútia va estudiar a la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona per poder accedir als estudis de psicologia, una disciplina que a principis dels 70 encara no tenia titulació pròpia a l’Estat espanyol, i als de sociologia a l’Escola de Sociologia tutelada per la Diputació de Barcelona. “A finals dels 70 vaig anar decantant el meu interès cap a la sociologia urbana. Una mica més endavant, vaig entrar en contacte amb un professor d’arquitectura, el doctor Josep Muntanyola, que estava treballant en una àrea temàtica que començava a ser emergent, la psicologia ambiental i la relació de l’arquitectura amb les persones.”
Anys més tard, després de doctorar-se a la nova Facultat de psicologia de la Universitat de Barcelona, va incorporar-s’hi com a professor. En aquesta institució ha desenvolupat una tasca docent i de recerca que ha combinat amb estades a l’estranger per ampliar coneixements i intercanviar treballs. Les seves principals influències teòriques provenen de França i, sobretot, dels països anglosaxons, amb una interessant literatura en psicologia ambiental. “Bona part dels meus estudis han versat sobre aquest camp de coneixement. La tesi doctoral, una anàlisi sociohistòrica sobre la psicologia ambiental a Europa, analitzava la construcció del coneixement i les dinàmiques socials. Aquest treball, revisat fa pocs anys, ha estat publicat per una editorial anglesa.»
El doctor Enric Pol va escriure el 2002 i per encàrrec, el capítol sobre gestió ambiental per al Handbook de psicologia ambiental, que es publica a Nova York, com a reconeixement del treball fet des de 1988 en el Màster en Intervenció Ambiental: Persona, Societat i Gestió, que ell creà. El mateix any que va coordinar l’edició d’un monogràfic sobre la recerca Ciutat, identitat i sostenibilitat en una de les revistes americanes de més prestigi internacionals. «La sostenibilitat és el nou valor social positiu que s’està creant com a necessitat de supervivència de l’espècie. Si volem treballar per un desenvolupament més sostenible, no podem tecnocratitzar tots els processos, sinó que hem de desenvolupar les condicions socials per fer-ho possible, la qual cosa passa per revisar una sèrie de dinàmiques que estan trencant les possibilitats de les ciutats com a espais de vida, com són la sobrecàrrega del territori, la fragmentació física i social, el buidatge de l’espai públic, la reclusió del comerç en espais tancats que desertitzen el carrer i l’aboquen a la marginalitat, etc.”
La psicologia ambiental estudia la conducta humana en l’espai. “El comportament humà s’ha d’estudiar en el marc de l’entorn físic en que es produeix. Sempre diem que l’arquitectura i la psicologia són dues cares de la mateixa moneda perquè l’arquitecte el que fa és organitzar l’espai, de manera que facilita o dificulta les formes de vida. El psicòleg ambiental, al seu torn, estudia de quina manera la distribució de l’espai condiciona unes formes de comportament i n’impedeix unes altres.”
Això ens permet entendre que l’arquitectura no es limita al coneixement artístic i tècnic, sinó que també inclou consideracions socials. «Tots els grans noms de l’arquitectura del nostre país van viure, al carrer i als moviments socials dels anys 70, una sèrie d’experiències formatives molt importants al tardofranquisme. Això, de facto, els va aportar una sensibilitat pels aspectes psicològics i socials implícits en l’espai urbà. Una sensibilitat molt interessant que malauradament no han sabut transmetre en la formació acadèmica a les generacions posteriors d’arquitectes i urbanistes.”
El punt de trobada entre la psicologia i l’entorn ve de inicis del S.XX., a la postguerra mundial, i especialment als anys 70. “Es parlava de psicologia de l’arquitectura perquè ho afavoria el context social i econòmic del moment, amb problemes derivats de la postguerra mundial, amb l’objectiu de reconstruir les ciutats… Un dels primers psicòlegs ambientals va ser un anglès que va rebre l’encàrrec de construir barris residencials en alçada per a gent acostumada a viure arran de terra, barris que fossin prou confortables perquè els seus ocupants rendissin en el treball però alhora aspiressin a millorar i a canviar algun dia d’habitatge.”
L’arquitectura i la psicologia interaccionen també en l’estudi de la forma urbana. “Un dels elements que caracteritza la psicologia ambiental és la qüestió dels mapes cognitius i el simbolisme de l’espai. Per bellugar-nos per l’espai elaborem esquemes mentals que ens permeten orientar-nos a l’espai. En un entorn massa uniforme o en una transformació massa ràpida i dràstica, la persona es queda sense referents, qüestió especialment greu per a les persones grans, que cada cop són més i perden autonomia. El simbolisme de l’espai no s’imposa, es construeix per interacció.” I encara es pot anar més enllà; per exemple, què és el que fa que una persona senti un lloc com a propi? Aquesta és precisament una de les línies de treball que caracteritza el grup de recerca del doctor Pol.
Una de les línies de recerca en la qual ha treballat intensament el grup del doctor Pol és la conjunció dels aspectes ambientals, la conducta ecològicament responsable i les organitzacions administratives i productives, que conflueixen en la gestió ambiental. “El medi ambient natural de l’ésser humà a principis del segle xxi és el medi transformat o tecnològic. Si avui al planeta tenim problemes d’escalfament global, no són fruit de desequilibris naturals, són el resultat de la nostra forma de comportar-nos en i amb l’entorn. Per tant, no podem resoldre els problemes ambientals en els seus diferents vessants tecnològics sense tenir en compte el comportament de les persones. Uns comportaments i hàbits que són molt difícils de canviar.”
Els estudis que realitza un grup de recerca en psicologia social requereixen portar el laboratori a peu de carrer. “No podem estar estàtics dins dels laboratoris de la universitat. El nostre camp de treball és el carrer, l’empresa, la ciutat i la realitat social.”
