Text del 25/02/09
“Nacionalitzar la banca seria un error, ja que una empresa privada sempre té més iniciativa i està més a prop de les necessitats de les persones”
.
El municipi de Sant Llorenç de Morunys comprèn una extensió de 4,2 km2, que integren un miler d’habitants. Al bell mig de la Vall de Lord, és un centre d’interès turístic per la seva extensa oferta esportiva, cultural o gastronòmica. El seu alcalde, Enric Roures i Gené, compatibilitza la tasca a l’alcaldia amb la seva professió mèdica. “Exerceixo com a metge de família al meu poble i també formo part del Servei d’Emergències Mèdiques que la Generalitat gestiona a Solsona. La meva feina m’apassiona i em reconforta. Em vaig implicar en política per haver estat sempre molt actiu en l’associacionisme del municipi. Concebo la funció d’alcalde com un pas més en l’esperit de servei que sempre he mantingut vers la meva comunitat.”
En una població petita, l’alcalde manté molta més proximitat amb els ciutadans que no pas en municipis més poblats. I a l’hora d’encarar moments difícils com els actuals, l’empatia amb els veïns és més intensa. “Un alcalde sempre ha d’afrontar les situacions pensant en què el municipi ha de continuar funcionant de la manera que més complau els seus ciutadans. Ara per ara podem dir que a Sant Llorenç tenim la fortuna de què la crisi no s’ha fet gaire visible. Tanmateix, l’Ajuntament ha volgut ser previsor i ja ha ofert la seva col·laboració a les empreses locals per gestionar possibles sortides si, finalment, aquest problema ens arribés. També intentem que els particulars puguin mirar cap endavant amb ocupacions laborals alternatives en cas que acabessin a l’atur. Les empreses de Sant Llorenç han tingut visió de futur i cap d’elles, tret de les del món immobiliari, ha sortit perjudicada de moment.”
Justament pel que fa al món de la construcció, l’Ajuntament ha rebut menys sol·licituds de llicències del que era habitual els darrers anys. “Des del 2004 fins al 2007 vam arribar a recaptar entre 100.000 i 120.000 euros de les llicències d’obra, capital que destinàrem a actuacions per al municipi; però darrerament aquests ingressos han sofert una clara davallada. Durant molt temps, el sector immobiliari va estirar més el braç que la màniga, i ara patim els estralls d’haver sobrecrescut desmesuradament.”
En el cas de Sant Llorenç de Morunys, el creixement immobiliari va venir clarament donat per les segones residències. “Gaudim d’una riquesa paisatgística, cultural i lúdica que agrada a primera vista i atrau la segona residència. Podem proposar al visitant una oferta diversa que inclou monuments històrics i artístics, l’estació d’esquí del Port del Comte que resta a només 12 km de distància, el campionat del món de BTT i pistes on practicar aquest esport, rutes per fer senderisme, etc. Totes aquestes propostes han contribuït de manera fonamental a què tinguem 400 habitatges de segona residència, dos càmpings i alguns hotels.”
Les comunicacions també han tingut un paper important per ajudar a donar-los a conèixer. “Amb la nova carretera que voreja el pantà de la Llosa del Cavall hem millorat notablement la nostra capacitat de comunicació. Abans, arribar fins a Solsona suposava un recorregut de 45 minuts; actualment, només se’n necessiten 20.”
Opina el senyor Roures que els recents ajuts econòmics que ha atorgat el Govern central als municipis han estat un bon recurs. “Encara que a nosaltres no ens pertoqui una gran quantitat, sempre veig positiva una injecció de capital, per minsa que pugui ser. Gràcies a aquest ajut, podrem fer un parell d’actuacions que teníem pendents de feia temps: construirem una nova xarxa de clavegueram en una àrea que ho necessita i millorarem i ampliarem la zona esportiva i educativa.”
A Sant Llorenç de Morunys també pensen en el seu desenvolupament industrial. “Dins el nostre mapa urbanístic figura una possible zona industrial. Fins ara no existia la demanda que actualment sí que tenim i, per això, hem començat a gestionar amb el Departament de Política Territorial un petit polígon industrial adaptat a les necessitats dels nostres ciutadans.”
Encara que els temps no siguin els més favorables, des de l’Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys es continua invertint per tirar endavant el municipi. “Tenim la sort de disposar d’una xarxa d’associacionisme molt important que implica un gran moviment cultural, esportiu i social. Destinem els nostres recursos a crear serveis i infraestructures per als ciutadans. Tenim un especial interès pels cursos de formació en diferents àmbits, una iniciativa prioritària que no deixarem d’oferir. Un altre dels nostres objectius principals és tenir cura de la gent gran; per aquesta raó ja disposem d’una residència i estem a punt de projectar un centre de dia.”
Amb l’eclosió de la crisi, el Govern espanyol va anunciar un pla d’ajut al sector de la banca per tractar de reanimar l’economia dels particulars i les PIME, però, per ara, aquests ajuts no estan repercutint a qui realment ho necessita. “Com a alcalde, però sobretot com a ciutadà, penso que la població no entén que la banca continuï tenint guanys milionaris i que, malgrat això, rebi una injecció econòmica del Govern. En aquest sentit, el ciutadà se sent defraudat. També es parla d’arribar a nacionalitzar la banca, una possibilitat que trobo errònia, ja que una empresa privada sempre té més iniciativa i està més a prop de les necessitats de les persones. En un món globalitzat com el d’avui, nacionalitzar la banca representaria retrocedir molts anys i això no seria convenient ni per al país, ni per a les empreses, ni per als ciutadans.”
La crisi, a més, pot esdevenir veritablement catastròfica als països tercermundistes. “Les primeres potències sempre han espoliat els recursos dels països desafavorits, impossibilitant el seu desenvolupament. Crec que ajudar els països més perjudicats és importantíssim per aproximar-nos una mica més a la igualtat; i aconseguir així que la globalització sigui realment global per a tots. A més, el rendiment que es pot obtenir d’uns països emergents beneficiarà sempre el Primer Món, amb la possibilitat d’exportar la seva pròpia producció.”
