Text del 2004
“En el camp de la cirurgia reparadora i estètica, el nostre nivell de praxi quirúrgica és igual o superior al d’altres països del Primer Món”
Enric Sospedra ha arribat a ser un conegut i reconegut especialista en cirurgia plàstica, reparadora i estètica gràcies a l’esforç desl seus pares i al seu propi, ja que no dubtà de treballar per tal de poder-se pagar els estudis universitaris: “Els meus pares conten que quan tenia cinc anys ja deia que desitjava ser metge. Sempre vaig aspirar a treballar en una activitat en què, a banda dels coneixements teòrics, fossin importants la relació amb els altres i la capacitat per millorar la seva qualitat de vida.”
Per formar-se com a metge va optar per la Universitat de Barcelona. Un cop llicenciat es va decantar per l’especialitat de cirurgia plàstica, reparadora i estètica perquè “s’hi practiquen un gran nombre d’intervencions molt diverses entre si, de manera que la tasca quotidiana del cirurgià, a diferència d’altres branques quirúrgiques, és molt variada. Únicament dues intervencions de les cinquanta que vaig aprendre durant el meu període com a resident, que va finalitzar l’any 1990, es duen a terme emprant la mateixa tècnica.”
Una vegada acabada l’etapa de residència, el doctor Sospedra no es va plantejar de complementar internacionalment la seva formació perquè era conscient que “la sortida a l’estranger no m’hagués aportat cap coneixement nou. En el camp de la cirurgia reparadora i estètica, el nostre nivell de praxi quirúrgica és igual o superior al d’altres països del Primer Món.”
Per a l’exercici de l’activitat professional, el doctor Sospedra s’ha decantat per combinar els vessants públic i privat: “Els matins treballo a l’Hospital de Terrassa desenvolupant una funció més aviat mèdica com a cirurgià reparador i plàstic, mentre que a les tardes practico la cirurgia estètica a la Clínica de la Sagrada Família donant resposta a una exigència social de la nostra època.”
La seva tasca sanitària pública se centra fonamentalment “en la reconstrucció mamària després de la pràctica d’una mastectomia. És una actuació molt reconfortant perquè fem recuperar l’esperança i la il·lusió a aquestes pacients, les quals han patit una malaltia greu com és el càncer, amb la possibilitat d’una mort imminent, i, a més, l’amputació d’una de les parts del cos més simbòliques i preuades.”
D’altra banda, en una proporció menor, també s’encarreguen “de pal·liar els efectes estètics de les lesions, sobretot facials, que són conseqüència d’accidents de trànsit, agressions, etc.” A través de l’Hospital de Terrassa, el Sistema Català de Salut presta cobertura a les comarques del Vallès Oriental i Oriental, a més d’altres col·lectius marginals, com el penitenciari, gràcies a la signatura de convenis específics.
Pel que respecta a l’activitat privada, la seva trajectòria està vinculada exclusivament al centre hospitalari Sagrada Família, que el doctor Sospedra considera una institució amb les característiques idònies per desenvolupar-se professionalment: “Com que és un centre de mides reduïdes, s’estableix una relació directa i propera amb els companys i els pacients. D’altra banda, és un centre de reconegut prestigi mèdic perquè per col·laborar-hi cal haver superat un estricte procés de selecció que comporta ser avaluat per tres tribunals.”
El doctor Sospedra s’hi ha anat especialitzant en un tipus d’intervenció estètica molt demanada pels usuaris masculins: “Es tracta de la implantació de pròtesis que permeten la modificació, augment o remodelació, dels músculs pectorals, glutis, bíceps, deltoides, bessons, etc.”
Els criteris estètics actuals determinen que certes persones no puguin adquirir de forma natural el volum corporal considerat estèticament escaient, de manera que opten per fer-se implantaments artificials. En aquest sentit cal tenir en compte que la cirurgia d’augment o remodelació mamària femenina s’inclou dins d’aquest tipus d’operacions: “Totes les nostres intervencions són reversibles, és a dir, en el moment que la persona operada ho desitgi pot rectificar la modificació efectuada i tornar a l’estat inicial.”
Els pacients, no obstant això, han de ser conscients que en tota operació quirúrgica actuen factors imponderables: “Hi ha una sèrie de variables fora de l’abast del cirurgià que determinen el resultat final d’una intervenció. A més, tampoc no podem oblidar que les operacions són efectuades per persones, que poden cometre una errada.”
Es poden establir diverses tipologies entre els sol·licitants dels serveis d’un cirurgià plàstic: persones que viuen del seu físic, professionals que necessiten tenir una imatge agradable i saludable, etc., però el cert és que un bon nombre de pacients són persones anònimes que viuen acomplexades per un determinat defecte físic. Aquest fet representa una dificultat afegida: “Els nostres pacients desitgen que eradiquem un problema psicològic, el seu complex, amb un acte físic, la nostra intervenció. Per això se’ls ha de conscienciar que la nostra actuació comportarà una millora de la seva aparença física, però no la solució dels seus possibles conflictes psicològics, que requeriran necessàriament la consulta a un especialista d’aquest àmbit.” És per aquesta raó que treballen en col·laboració amb un equip de psicòlegs per tal que els seus pacients retrobin el desitjat equilibri. Un equilibri que també es persegueix en les seves intervencions, tot i que hi ha determinats pacients que desitgen resultats força més notoris. En aquests casos cal fer un estudi psicològic i social del pacient per determinar si l’orientació estètica que vol obtenir és la més adequada. Tot i que pugui semblar una contradicció, de vegades és recomanable efectuar l’operació perquè els malalts valoren els resultats molt positivament, de manera que millora la seva autoestima i capacitat de relació amb els altres.
El doctor Sospedra és molt conscient que la seva és encara una especialitat molt jove i que els canvis poden ser molts en els propers anys. Aquesta constant evolució, alhora, també obliga els professionals a l’assistència a congressos i a un reciclatge permanent que els permeti conèixer les últimes tècniques i innovacions: “És evident que la nostra especialitat evolucionarà de manera espectacular en els propers anys, en part perquè els mateixos laboratoris s’hi han implicat intensament.”
El doctor Sospedra se sent plenament realitzat com a metge i com a persona. Sempre ha rebut el suport incondicional de la seva esposa, també metgessa, a la qual ell defineix com “una lluitadora que ha aconseguit totes les fites professionals que s’havia proposat. Sent ja doctora especialista en medicina de la família, va decidir –i aconseguir- canviar d’especialitat i esdevenir cardiòloga, no per exercir com a tal, sinó per dedicar-se a la investigació, tasca que porta a terme a l’Hospital de la Vall d’Hebron.”
Tot i aquesta plenitud mèdica i personal, no desitja pas que el seu fill i la seva filla segueixin una dedicació laboral “que exigeix professionalment i personalment massa dels seus practicants.”
