Sr. Enrique Moreno Almárcegui

Text del 2001

Estudio Jurídico és el terme que més encaixa amb la idea que té Enrique Moreno de com ha de ser el seu despatx i de quin és el servei que vol oferir als clients. Era l’any 1979 quan es decidia a treballar pel seu compte, des­prés de dos anys de fer-ho en un bufet col·lectiu: “A l’inici era pràctica­ment jo sol amb una secretària, però a poc a poc i amb la dinàmica prò­pia d’aquest tipus de feina vaig anar creixent fins arribar on sóc avui dia.”

Un despatx amb onze persones que treballen en equip per donar el millor servei en l’assessoria d’empreses, en els diferents camps del dret: “Vam començar fent dret en general, amb una especial incidència en els conflictes laborals, i vam anar veient la necessitat d’ampliar els as­sump­tes perquè ens vam adonar que tots tenien derivacions en ter­renys molt diversos.”

D’això, precisament, posa un exemple: “Un con­flic­­­te laboral en una empresa petita o mitjana et pot portar a un expedient concursal i, si tu estàs en situació d’oferir al client aquest ser­vei, se t’o­bren molt més les portes.”

És a dir, del que es tracta és de fer una tasca global i un assessorament molt coordinat.

Però des de l’any 1979 fins ara les coses han canviat molt, i aquest advocat n’ha estat un espectador d’excepció: “Em vaig iniciar treballant per a Co­mis­sions Obreres. Era una època en què els treballadors comen­ça­ven a reclamar els seus drets i en què hi havia molta feina a fer en aquest sentit. Fins aleshores les reclamacions eren puntuals i molt de militàn­cia, però en el moment en què jo començo a exercir ja s’ha trencat aques­ta dinàmica i ha esdevingut habitual la presència d’em­presaris a magistratura.”

Tot això s’acompanya d’una nova normativa que va po­sant les coses al seu lloc: “L’Estatut dels treballadors és una peça clau en la legislació i, d’altra banda, comporta unes connota­cions de­termi­na­des. El dret laboral i els conflictes d’aquells moments tenen la virtut de representar una mena de teràpia col·lectiva i de conduir a la catego­ria de normal el que ho havia de ser des de feia temps. Es tracta de po­der reclamar amb tota la normalitat del món sense que això sigui un conflicte en si mateix.”

És en aquest context que el des­patx de l’Enrique comença a créixer: “Aleshores prenem el camí que ens portarà al futur, treballem en la conflictivitat laboral i els problemes que se’n deriven, pe­rò sempre des de l’òptica d’evitar que es donin i amb la idea que amb una planificació adient les coses poden anar d’una altra manera.”

Sortosament, el maniqueisme d’empresari dolent-treballador bo s’ha aca­bat i, en gran part, ha estat gràcies a gent com l’En­rique, que han lluitat per fer de l’assessorament la millor garantia d’esta­bi­litat: “Els empresaris han entès que una bona política laboral pot evitar molts conflictes i plets, i els sindicats també han passat per un procés de professionalització molt important.”

Estudio Jurídico treballa sobretot per a la mitjana i petita empresa del nos­tre país, i aquesta és, molt sovint, de caràcter familiar, per això l’Enrique co­neix bé què és el que caracteritza aquest tipus d’estructures econòmiques: “Quan una empresa d’aquestes característiques entra en crisi a­costuma a ser una petita tragèdia per a la família; és molt diferent el plan­tejament que es fa una multinacional en un tema semblant. En conseqüència, l’as­ses­sor ha de viure la part emocional i familiar de tot això, fins i tot ha de lluitar per vèncer la resistència a l’hora de prendre una decisió, quan la decisió només pot ser aquesta i no cap altra, i has de fer enten­dre a la família que s’ha acabat una etapa, que ja és ho­ra de deixar en­rere aquella empresa, que el temps d’aquell producte i d’aquell tipus d’organització s’ha acabat. I fins i tot quan els con­vences potser ja és massa tard.”

La figura de l’assessor com el company de fatigues és fona­men­tal i forma part de la filosofia del bufet Estudio Jurídico: “La figura de l’advocat de confiança és la idea al voltant de la qual hem organitzat el despatx. En certa manera som l’advocat de família, sempre dins l’àm­bit empre­sarial, però també arribem a portar temes personals dels empresaris, perquè és en nosaltres en qui confien.”

També cal assenya­lar que, en aquest tipus d’empreses, no és solament la família el punt de mira de l’empresari i l’assessor: “Quan s’entra en una situació problemà­ti­ca l’empresari pensa evidentment en la seva família però també en la seva gent, en els seus treballadors, perquè l’empresari català és molt paternalista, i ho dic en el sentit més positiu de l’expressió, i té tendèn­cia a adoptar els seus empleats i a protegir-los.”

En els darrers anys, estem assistint a la tendència imparable de recórrer als tri­bu­nals d’arbitratge per part de les parts enfrontades en molts dels conflic­tes empresarials, i l’Enrique mateix n’explica la raó: “Penso que té a veure amb el tarannà del nostre país. Els catalans creiem en el diàleg per so­bre de moltes altres coses, la gent demostra una voluntat i una capaci­tat per parlar enormes i això fa que prefereixin molt sovint aquest sis­tema, fins i tot quan tenen la raó d’una manera evident.”

D’altra banda, un plet no és mai garantia de res: “El plet és sempre incert i per això, encara que quan hi arribem ho fem amb tot el rigor del món, aquest recurs no és mai desitjable.”

Però, a part de tot això, cal afegir-hi una ter­ce­ra raó: “Els tribunals de justícia són un mecanisme fet pels humans i dirigit als humans, i això vol dir que no està exempt de limitacions. Penso que tenim bons jutges, però que és un procés poc àgil i que ha de viure una renovació important, perquè sorprèn que en l’era de la in­for­mà­tica hi hagi un nivell d’informatització tan nimi.”

Per totes aques­tes raons, el professional es veu obligat a recomanar l’arbitratge, una solu­ció molt interessant i que es va desenvolupant cada dia.

A més de la importància que dóna Enrique Moreno a la coordinació entre els membres del seu equip, a aquesta afegeix una formació permanent i con­­tinuada: “el ritme legislatiu del nostre país és excepcional i això o­bli­ga l’as­sessor a un reciclatge permanent. Per aquesta raó demano a cada un dels advocats que treballen al meu despatx que segueixin po­sant-se al dia.”

Això comporta, de ben segur, que la feina es faci millor: “En­tre tots afrontem els diversos aspectes que pot tenir un mateix assump­te, fem reunions internes que ens permeten estudiar cada una de les solucions, i, d’altra banda, sempre hem procurat que el client co­­­negui totes i cada una de les persones que portaran el seu tema.” A tot això cal encara afegir la preparació actual de l’empresari, que “ens aju­da molt a l’hora de plantejar-los la problemàtica de les seves em­pre­ses.”

Una de les facetes més agradables de la feina de l’Enrique és, tan­ma­teix, assistir al naixement d’empreses: “La gent és molt creativa, és capaç d’inventar un negoci, una activitat, de les situacions més in­sospita­des i això sem­pre m’ha resultat molt gratificant. Després, no­més res­ta veure-les créixer i ajudar-les a superar els esculls que el camí els presenta.”