Text del 2001
El lletrat i professor que ens acompanya, ha estat membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona durant tres anys. Molt unit a la institució, en Santiago Montaner Gomis és un home del nostre temps: “Avui dia passen moltes més coses per hora de les que passaven abans. En conseqüència, tothom i especialment l’advocat es veu obligat a madurar professionalment molt més de pressa. El dret és cada cop més tècnic, l’evolució de la societat l’hi porta. La retòrica, com eina ha passat a la història; ara la gent ha d’entendre de seguida el que li vols dir. La comunicació és fonamental i cada cop ho serà més.”
Reconeix el paper desenvolupat pels ensenyants en aquest sentit: “Avui tot aquell qui vol, adquireix un nivell de coneixements molt elevat a la universitat. Ara bé, afortunadament, en el nostre país ha arrelat la idea que la facultat és un primer pas i que després cal seguir la formació.”
Ell mateix, acabada la carrera de dret, va ampliar els seus estudis a l’estranger i “mai no he deixat de seguir cursos i seminaris per estar al dia amb les diferents matèries que puguin necessitar els nostres clients.”
Bon coneixedor del Dret Comunitari “des de la incorporació d’Espanya a la Unió Europea, el 95% de la normativa comunitària forma part del nostre dret, per tant qualsevol branca del dret incorpora aquest dret comunitari.”
El nostre entrevistat preveu el triomf de la multidisciplinarietat: “ Sense descartar-ne d’altres, professions com la d’advocat i la d’economista estan cada cop més entra relacionades.” Per a ell, aquesta barreja de perfils és la clau d’un bon assessorament.
Ens alerta, però, contra “els qui assessoren sobre coses que no entenen, amb la intenció de no perdre uns ingressos. Hi ha molts imprudents que cometen moltes imprudències. Tenir en compte només l’ economia pròpia i la satisfacció momentània del client sense preveure el que passarà després pot provocar un daltabaix que requereixi fins i tot la intervenció d’una companyia d’assegurances.”
La prudència és una de les característiques més notables del nostre interlocutor, una prudència que no l’abandona mai, ni tan sols quan es planteja “la possibilitat de convertir-me en empresari, un somni humà bastant freqüent.”
De fet, si el consultor que ens acompanya es decidís a donar aquest pas –va tenir l’oportunitat de ser tercera generació d’un negoci familiar -, de segur que no seria el primer ni l’últim: “Hi ha molts advocats amb participacions en negocis de tota mena. Alguns fins i tot, estan començant a cobrar els serveis en forma de opcions sobre d’accions de les companyies que estan ajudant a crear.”
Al seu parer, aquestes circumstàncies “poden arribar a crear una situació delicada. L’advocat pot perdre el nord, en el sentit de confondre el seu interès econòmic en el negoci amb el que realment se li demana com a professional. Involucrar els seus diners en les empreses que assessora pot ser perillós.”
“Avui l’empresari no te que fer cap pas sense dissenyar-lo i programar-lo, prenen consciència de les conseqüències a mig i a llarg termini que es determinaran de la seva actuació”, ens adverteix. Assegura que “la intuïció” és un bon aliat en qualsevol moment: “Entre les moltes virtuts de l’empresari de veritat, n’admiro especialment la capacitat per intuir el que ha de fer en cada cas.”
I quin paper juga aquí l’assessor? “La part negativa de la intuïció quan es mescla amb fortes dosis d’il·lusió és que de vegades no permet calcular correctament les conseqüències del que s’està a punt de fer. Per tan, l’actuació dels consultors consisteix moltes vegades a posar pegats, i d’altres vegades en dissenyar i programar, que és el que a mi mes m’agrada.”
Un dels obstacles amb què tot sovint es troba en Santiago és “l’excessiu entusiasme del client, que moltes vegades et sent però no t’escolta.”
Recórrer als consells d’un professional en la gestió empresarial és molt més habitual del que ho era abans, si bé “encara queda un llarg camí per recórrer, al nostre país.” Per altre banda, el món empresarial ha canviat molt: “L’empresari, en tant que persona que organitza tot un seguit de mitjans i persones en nom propi, és producte de la naturalesa humana.”
Sempre hi haurà emprenedors, però “el que ha evolucionat molt és la percepció social de l’empresari. L’Estat, per exemple, extreu cada cop més recursos de l’empresariat per cobrir les seves necessitats i al mateix temps es conscient del paper que hi juga. Això es mol evident respecte de les empreses petites i mitjanes de les que l’immens majoria son familiars, i per això avui es donen mes facilitats: l’objectiu és que la firma perduri i creï riquesa . Avui hi ha una major sintonia entre l’Administració i el teixit empresarial. No oblidem que la petita i mitjana empresa, la que més llocs de treball genera, dóna feina al 80% dels treballadors de la Unió Europea.”
En Santiago ens parla de percentatges que ha constatat personalment. A més d’haver seguit part de la seva formació a l’estranger, bona part dels clients que passen per Montaner Suils procedeixen d’altres països europeus, bàsicament Itàlia i França: “Són empresaris establerts a l’estat espanyol o amb intenció de fer-ho.”
També assessoren els emprenedors catalans amb ganes d’iniciar la seva aventura empresarial més enllà dels Pirineus, “especialment les de reduïda i mitjana dimensió que son les mes necessitades d’ajut”. D’altra banda, “estem esmerçant els nostres esforços per crear serveis a les mini empreses, això és, l’empresari individual que requereix ajuda externa per fer front als canvis constants de normativa i a les innovacions tecnològiques i organitzatives. Aquesta mini empresa és o necessita ser, per exemple, el que abans era la botiga de tota la vida.”
Confessa la seva “passió” pel món de l’empresa familiar, per bé que treballar-hi li comporta més d’un maldecap. Subratlla que “no és el mateix incorporar-te com a assessor a una firma pel fet de ser l’home de confiança del patriarca o la matriarca del grup que com a tècnic desconegut des del punt de vista personal. Ambdues opcions tenen els seus avantatges, tot depèn de l’estructura de la companyia. A l’empresa familiar clàssica, encapçalada ara per la tercera generació, son molt importants els lligams personals amb qui en sigui responsable.”
Una de les funcions elementals de l’assessor és impedir que els seus clients “confonguin empresa i família. Afortunadament, cada cop tenen més clara la necessitat d’incorporar als seus òrgans a professionals externs per assegurar un cert grau d’objectivitat davant els especials conflictes que sorgeixen en el marc d’aquestes firmes on es mesclen la família, la propietat i la gestió, uns conflictes que difereixen de les tensions empresarials normals.” Creu que en el món jurídic català “hi ha manca en el desenvolupament de l’Arbitratge com solució del conflictes.” Sort que Catalunya disposa d’advocats mesurats i amants de la seva feina com en Santiago Montaner per ajudar i posar pau a les nostres empreses.
