Text del 2001
Enrique Morral ha pogut constatar, d’ençà del 1981 –quan es col·legià i començà a exercir com a advocat assessor d’empreses– l’ambigüitat i la pluralitat de significats d’aquest terme: “No crec pas que s’hagi de parlar d’assessors d’empresa, sinó més aviat d’assessors d’executius en les diferents àrees de l’empresa: recursos humans, màrqueting, fiscalitat, assessorament jurídic, financer-comptable, etc.”
Format en el despatx del desaparegut Luis Martí Ragué, l’any 1990 va fundar, juntament amb la seva sòcia Alejandra Camin Torrents, el bufet Morral-Camin especialitzat en dret mercantil i civil. “A l’hora de dur a terme un assessorament empresarial en matèria jurídica a l’Estat espanyol, les diferents àrees del dret formen una amalgama on és difícil acotar àmbits que en altres països estan clarament delimitats. Per això és necessari que l’assessor disposi d’una base teòrica i pràctica de cadascuna.”
La filosofia del despatx és l’aposta per un assessorament personalitzat en les àrees del dret mercantil, civil, processal i internacional privat, on el contacte amb el client sigui permanent: “Al sector dels despatxos d’assessorament jurídic hi ha actualment dues formes d’entendre l’exercici de la professió. Per una banda, trobem el model dels macrodespatxos o empreses de serveis amb una llarga tradició als Estats Units, i actualment en expansió a Espanya. Aquestes firmes ofereixen un servei integral. Actuen sempre com una unitat i per això les fites assolides s’encaminen a potenciar la marca i no pas els integrants. Un altre model són els assessors que opten per especialitzar-se en una àrea concreta de l’empresa però ofereixen també un servei integral perquè disposen d’una àmplia xarxa de col·laboracions amb despatxos especialitzats en les altres vessants de l’assessorament. Aquí es prioritza el contacte directe i permanent del professional amb el client, i el nom del professional per damunt del de la marca. L’avantatge que representa aquest tipus d’assessoria és que gaudeix d’un major nivell d’independència per escollir els experts més adients en cada cas segons les necessitats. Uns i altres poden disposar d’aliances nacionals i internacionals d’especialistes, moltes vegades avalades per la creació d’associacions o entitats de cooperació. Nosaltres com a despatx vam optar pel segon model de treball perquè pensem que s’ajusta de manera més convenient als nostres clients, els empresaris catalans.”
Per poder disposar d’una bona xarxa de col·laboradors a Europa “l’any 1990 vam ser un dels fundadors del Cercle Juridique Européen, una agrupació de despatxos d’advocats i d’assessors fiscals amb seu a Brussel·les i socis a cadascun dels països membres de la Unió Europea. Per poder disposar-ne a Estats Units, Canadà i Europa, el 1999 vam participar en la creació de la International Network Commercial Lawyers.”
Per a Enrique Morral l’assessor és “el professional que ajuda l’empresari a pensar, decidir i executar, tenint en compte que nosaltres els donem consells però que són ells els responsables de prendre la decisió definitiva.”
Aquesta tasca exigeix una coherència en els plantejaments professionals i en la metodologia emprada: “A banda del talant personal de l’assessorament que prestem, el nostre servei sempre es caracteritza per ser independent, confidencial, eficaç i ràpid. Vetllem per estar en tot moment disponibles per als nostres clients i per donar-los tota la informació que desitgin sobre l’estat dels seus casos. La nostra obligació és donar suport al client contínuament: en el moment en què pren forma la idea que ha concebut, mentre la desenvolupa i quan és necessari aportar-li les nostres experiències, el millor dels nostres coneixements i de nosaltres mateixos per enriquir-la. També hem de ser nosaltres els qui, un cop ha decidit posar en marxa un projecte o una solució a un problema a l’interior o a l’exterior, el guiem perquè ho faci de la forma més convenient i rendible, facilitant-li tota la informació escaient i tramitant-li tots els documents que calguin.”
Això fa obligatori que el professional reuneixi una sèrie de coneixements pràctics i que demostri un talant negociador, creatiu i vitalista: “L’assessor s’ha de caracteritzar per tenir una capacitat de resposta ràpida, una visió global de les diferents perspectives d’una problemàtica i la intuïció o capacitat per trobar la resposta a l’interrogant plantejat sigui quin sigui el seu grau de dificultat. A més, cal que siguem flexibles, estiguem oberts a noves propostes, tinguem capacitat de retroalimentació per a les idees dels nostres clients i companys i disposem d’una certa facilitat de paraula i d’exposició d’idees.”
Desgraciadament, els executius no són prou conscients de la necessitat de dur a terme una política preventiva en matèria legal: “Malgrat que la tendència anirà canviant a mesura que es consolidi el canvi generacional, el cert és que els empresaris encara valoren negativament les inversions preventives en assessorament legal. El més habitual és que s’adrecin a nosaltres quan es plantegen problemes o quan aquests estan molt avançats.”
L’activitat laboral d’Enrique Morral no acaba en el món de l’assessorament, sinó que es completa amb una dilatada experiència en el camp de la docència: “És una activitat que m’apassiona, que en el seu inici estava dirigida a la formació d’advocats i de consultors i que, amb el pas del temps, s’ha anat centrant més en els empresaris.”
Tot i així, actualment és professor del curs de postgrau en dret internacional de negocis d’Esade i de seminaris organitzats per la Pimec-Sefes –la patronal catalana de la Pime– i per l’Institut Català de Tecnologia, així com del curs superior de comerç internacional de la Confederació Empresarial de Terrassa.
Aquesta variada activitat es completa amb la publicació d’articles i de treballs en revistes especialitzades, entre els quals destaca el llibre Cómo se vende i se exporta a la CEE, de l’any 1987: “Es va vendre molt bé perquè aleshores era un tema de màxima actualitat. Sovint, després, m’he plantejat documentar-me per escriure nous treballs d’aquesta amplitud, però el dinamisme de la nostra actual legislació em desanima perquè els estudis queden obsolets i superats poc després d’haver estat publicats.”
Escriure, però, és una de les seves passions i també un dels seus objectius: “M’agradaria algun dia arribar a fer una novel·la que tingués com a rerefons el món empresarial i jurídic, però em falta temps. Potser m’hauré d’esperar fins a la jubilació.” Coneixent-lo, estem segurs que serà molt abans.
