Text del 2001
La trajectòria acadèmica, professional i humanista de Ramon M. Mullerat ha estat sempre impecable. Després d’una etapa inicial de vacil·lació sobre la seva vocació, se submergí de ple en el dret: “Vaig ser el fill d’un advocat que em va transmetre la seva vocació i va influir perquè tingués un tarannà obert i una formació internacional. Desgraciadament, va morir quan tenia divuit anys durant una operació quirúrgica. L’error mèdic em va fer plantejar si dedicar-me a la medicina. Posteriorment, iniciat l’exercici de l’advocacia, vaig sofrir una crisi professional. Em semblava que la nostra activitat no comportava creació de riquesa, sinó simplement contribuïa a fer-la canviar de mans. El descobriment dels valors de la justícia, em feren adonar de la importància de l’advocacia i de que la contribució a una societat més justa constituïa una valuosíssima aportació a la comunitat.”
La passió, l’interès i la seva vàlua professional li han valgut diversos premis, distincions i reconeixements professionals, entre els quals destaquen el Premi Extraordinari de Llicenciatura de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, el Premi Federico Roda Ventura de la Societat de Dret de Barcelona i la Medalla del Col·legi d’Advocats de Barcelona, l’Ordre de l’Imperi Britànic (Order of the British Empire) i la Gran Distinció d’Honor de la República d’Àustria (Grosse Ehrenzeichen des Bunderpräsident der Republik Österreich).
A banda de la seva vida dedicada a l’exercici professional de l’advocacia, Ramon Mullerat compta amb una abundant producció escrita consistent en diversos llibres i treballs monogràfics per a revistes i periòdics, centrats especialment en l’ètica, el dret d’empresa, l’arbitratge i les inversions internacionals. També ha desenvolupat una important tasca docent com a professor de diverses institucions, com ara la Universitat de Barcelona, L’Escola de Pràctica Jurídica del Col·legi d’Advocats de Barcelona, la facultat de Dret de la John Marshall Law School de Chicago (Estats Units) i d’altres. Ha participat també com a president, moderador o ponent en nombrosíssimes conferències, congressos, seminaris, nacionals i internacionals. Actualment, és membre honorari de la Law Society of England and Wales; membre honorari del Bar of England and Wales; membre de l’American Law Institute, co-president del Subcomité de International Business Ethics de l’American Bar Association (ABA) i “special advisor” de la Secció de Dret Internacional de l’American Bar Association. És Co-president de l’Institut de Drets Humans de la International Bar Association (IBA). També va realitzar una tasca important com a president del Consell de Col·legis d’Advocats de la Unió Europea (CCBE) amb seu a Brussel·les i que representa i a tota l’advocacia europea.
Aquesta intensa vida i prestigi professionals i intel·lectuals assolits són comparables a l’èxit professional com a fundador i senior del Despatx Mullerat, despatx que compta amb més de seixanta advocats distribuïts en quatre oficines a Barcelona, Madrid, Lisboa i Sant Sebastià, especialitzat en assessorament jurídic internacional per a les empreses: “El dret és sempre reactiu perquè ha de respondre als interrogants que l’evolució del món de l’empresa va plantejant. Alhora, regula i, per tant, millora la relació entre els diferents agents socials.”
L’interès pel camp jurídic internacional ha motivat que participés i presidís diverses associacions, organismes i agrupacions internacionals. Breument, podem esmentar el seu paper com àrbitre de la Cambra Internacional de Comerç, Membre de la Junta de la London Court of International Arbitration, Membre del Departament d’Afers Jurídics de la Cambra de Comerç de Barcelona, Acadèmic de número de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, etc.
La seva dilatada experiència professional el porta a subratllar la importància de la vocació i la vessant altruista del dret: “L’advocat realitza una important contribució social perquè intervé decisivament en les relacions socials i perquè actua de mediador entre la societat civil i les instàncies polítiques en una doble direcció vertical. Nosaltres som els encarregats d’explicar als ciutadans el que decideixen els poders (legislatiu, executiu i judicial) i també de fer arribar a aquestes instàncies les necessitats i les opinions que recollim diàriament de la societat sobre el dret vigent i la necessitat de les seves reformes.”
També destaca la connexió de l’advocacia amb el diàleg i la democràcia: “Els règims dictatorials sempre han perseguit la figura de l’advocat per la seva funció en el sistema democràtic. Com exemple, els països de l’Est d’Europa on el nombre d’advocats era molt reduït durant el comunisme, però que ha crescut considerablement des de l’arribada de sistemes democràtics. Els advocats tenim el deure moral de denunciar les situacions d’injustícia que es produeixen: violació dels drets humans, limitació de les llibertats i dels drets fonamentals dels individus per lluitar contra el crim, el terrorisme, etc., utilització de la pena de mort o l’actual polarització econòmica que provoca que dos terços de la població mundial visquin en situació de pobresa.”
L’advocat ha de ser una figura relacionada més amb la concòrdia que amb la disputa: “Hem de desplaçar el prototipus de lletrat–gladiador que representa la bel·licositat i donar pas a un perfil més consensuador que inclogui la capacitat de negociació i fomentar les fórmules alternatives de disputa (mediació, arbitratge o conciliació) per a cooperar amb la funció dels tribunals per a dirimir conflictes.”
El món actual, globalitzat i complex, requereix lletrats amb una sòlida formació en valors ètics i deontològics: “Hi ha mig milió d’advocats a Europa, un milió als Estats Units i uns quatre milions a tot el món. Les expectatives d’un jove advocat són ara més difícils que quan jo vaig acabar la carrera l’any 1960, encara que la seva formació sigui més completa. Cal que incidim en els valors deontològics perquè la nostra professió participa en l’administració de justícia. Hem de tenir present que el nostre primer objectiu no és l’ànim de lucre, sinó el servei i l’interès del públic, que sempre s’han de situar per sobre del nostre. Hem de garantir la nostra independència respecte de l’Administració, d’interessos externs i dels interessos propis. Aquests valors han de ser convenientment traspassats i heretats per les generacions més joves per tal que l’exercici de la nostra professió no es desvirtuï.”
Ramon M. Mullerat va tenir l’oportunitat de participar en la redacció d’un codi ètic europeu per part del Consell de Col·legis d’Advocats de la Unió Europea del que ha sigut President.
Hi ha un altre camp d’actuació en un món cada cop més global com és l’harmonització de les diverses normatives estatals: “És una tasca difícil perquè provenim de tradicions diferents. La Comission 2020 de la International Bar Association –que presideix Ramon Mullerat– tracta d’analitzar com serà el món i l’exercici de l’advocacia en aquesta data. És evident que progressivament vivim un procés d’apropament i síntesi jurídics entre els països, i això haurà d’acostar-ne les legislacions.”
