Texto del 01-12-2009
“Som una empresa especialitzada en la fabricació d’accessoris per a la fusteria d’alumini, concretament escaires, unions, tiradors, mecanitzats especials… També tenim una línea d’estructures de mobiliari i d’estructures fotovoltaiques”
“A Espanya, quan encara no has tingut temps d’amortitzar el producte nou, arriba la competència, te’l plagia i el ven més barat. Tot i aquests entrebancs, seguim innovant i disposem d’una quarantena de famílies de productes”
“Els valors socials de l’empresa són els que ens guien, per això promovem la inserció laboral de sectors tradicionalment marginats, com les dones o els discapacitats”
“Molts empresaris, amb poca liquiditat, s’estimen més tancar que no pas pagar unes indemnitzacions que els descapitalitzarien”
Ana Núñez Motos encapçala l’entitat familiar ANUDAL Industrial, S.L., nascuda el maig de l’any 1986. “ANUDAL és l’acrònim d’Ana Núñez Unions d’Alumini. Al meu marit, en Ramon, li va semblar que sonava bé. Ell treballava al sector de l’alumini i va adonar-se que hi havia mancances en el procés de muntatge de la fusteria d’alumini, sobretot pel que fa a les escaires que uneixen les portes i finestres.”
Ramon Hernampérez compartí la idea de cobrir aquestes mancances amb la seva dona, i van iniciar-se el 1986 en un petit taller que funcionà durant un temps gestionat per l’Ana Núñez, “fins que en Ramon va deixar la seva feina i es va dedicar a jornada complerta al negoci.”
La senyora Núñez és la gerent de l’empresa. “Som una empresa especialitzada en la fabricació d’accessoris per a la fusteria d’alumini, concretament escaires, unions, tiradors, mecanitzats especials… També tenim una gran línea d’estructures de mobiliari.” La filla d’Ana Núñez i Ramón Hernampérez, l’Eva Hernampérez Núñez, és avui adjunta de direcció.
ANUDAL Industrial dóna feina a 44 persones. “Amb la reducció de vendes de més d’un 35%, vam haver de reestructurar la plantilla per adaptar-la a la demanda. Malgrat aquesta reducció, ho considerem un èxit perquè depenem del sector de la construcció. Hem continuat invertint en automatització per disposar d’una alta capacitat productiva.”
ANUDAL Industrial compta amb una trentena de patents. “Sobretot accessoris per a fusteria d’alumini, escaires, unions, etc.”
La innovació i la diversificació són un repte constant per aquesta companyia, i es fan imprescindibles davant la crisi del món constructiu i immobiliari. “La davallada de la construcció i de la rehabilitació d’habitatges, que era el nostre sector principal de negoci, ens ha fet orientar-nos cap a altres àmbits. Hem diversificat en dispensadors d’alumini per a càpsules de cafè o en una pista de pàdel exclusiva amb estructura d’alumini, una autèntica novetat a nivell mundial. Després d’una idea en neix una altra, i després, una altra…”
Es tracta d’aprofitar el domini de la mecanització de l’alumini que ja han adquirit. “Abans de la crisi ja prevèiem que hi hauria un daltabaix. Per això, a partir del 2007 i durant tot el 2008, vam començar a treballar en estructures per suportar les plaques fotovoltaiques. Des d’aleshores hem treballat per una vuitantena d’instal·lacions fotovoltaiques.”
Fer producte nou és complex i car. “Dissenyar-lo, tallar-lo, mecanitzar-lo, roscar-lo, rentar-lo… És un procés llarg i complicat: ens ocupa ben bé un any.”
A sobre, comporta riscos econòmics. “En aquest país, quan encara no has tingut temps d’amortitzar el producte nou, arriba la competència, te’l plagia i el ven més barat, per molt que el tinguis patentat. Tot i aquests entrebancs, seguim innovant i disposem d’una quarantena de famílies de productes.”
Les empreses de la construcció segueixen sent, tanmateix, els seus clients més importants. “També hem dissenyat i fabricat mobiliari d’alumini per a cuines i oficines.”
ANUDAL Industrial és, evidentment, un negoci; però no un negoci de tants. Per a les senyores Núñez i Hernampérez, “els valors socials de la nostra empresa ens fa diferents. Els principis d’innovació, qualitat, servei, ètica i acció social són els que ens guien. Tenim un nombre important de treballadors discapacitats, el 30%, molt per sobre del 2% que obliga la llei a totes les empreses amb més de 50 treballadors. Entre altres entitats, aquest any, cooperem amb el Casal dels Infants del Raval en el projecte Vincles, per ajudar la inserció laboral de les mares amb l’assistència als seus fills. I no ens limitem a col·laborar econòmicament, sinó que en fem un seguiment. Així mateix, hem engegat un pla d’igualtat per tal de formar les dones que treballen amb nosaltres i promoure-les a feines que fins ara només fan els homes.”
Aquesta dimensió de responsabilitat social no és nova. Ja fa 15 anys que la practiquen, i ha estat reconeguda amb diversos premis. “Quan vam començar ni tan sols s’havia encunyat el concepte responsabilitat social; gairebé no hi havia organitzacions no governamentals. Potser el fet de ser dones ens fa tenir més sensibilitat cap a aquests temes.” De fet, la senyora Núñez està molt vinculada a FIDEM.
Superar la crisi és el gran repte que viuen moltes PIME avui dia. “Es parla molt de fusionar petites i mitjanes empreses catalanes per tal d’enfortir-les, però la integració empresarial és complicada, sobretot en el nostre cas, amb la nostra peculiar filosofia de responsabilitat social.”
Per sort, ANUDAL Industrial no té problemes de finançament. “Sempre ens hem finançat amb fons propis, malgrat que a vegades els bancs ens han fet temptadores ofertes. Som una família conservadora i no ens va això d’estirar més el braç que la màniga: preferim dormir tranquils.”
En aquest sentit, el paper de les entitats financeres no el troben gaire reeixit. “La banca, posant el diner tan fàcil, va contribuir a crear l’ambient de supèrbia econòmica que ens ha dut a la crisi. Un cop s’ha vist que no som tan rics com crèiem, la banca està girant l’esquena a les petites i mitjanes empreses, moltes d’elles rendibles si se les ajudés. Vivim un moment de perill per al nostre teixit productiu.”
Ana Núñez i Eva Hernampérez compaginen la responsabilitat social amb la competitivitat de l’empresa, que té 9.000 m2 i una quota de mercat del 65%. D’aquí que la flexibilitat laboral els sembli una reforma ineludible, però amb matisos. “En moments de bonança, quan és fàcil trobar feina, proliferen els treballadors menys fidels, als quals, un cop abaixen el seu rendiment, l’empresari es veu obligat a pagar-los 45 dies per any treballat. Molts empresaris, amb poca liquiditat, s’estimen més tancar que no pas pagar unes indemnitzacions que els descapitalitzarien. No obstant això, els drets conquistats pels treballadors s’han de respectar. A més, seria també molt beneficiós que l’empleat fos fix des del primer dia; això dels contractes precaris s’hauria d’acabar definitivament.”
La gestió governamental, però, no va en aquest sentit. “El Govern hauria de ser més actiu perquè els diferents agents socials, la patronal i els sindicats, arribin a una entesa que animi l’economia. El model actual és un fracàs, i ho sabem. Aleshores, per què eternitzar-nos en ell?”
La nova economia sostenible no té aspecte de ser un projecte de futur sòlid. “Tenim alguns dirigents que es refugien en la semàntica. I això passa perquè falta lideratge: menys semàntica i més acció. El Govern ha de ser valent i fer el que cal fer. Que mesures que els experts i els entesos veuen com a necessàries no s’apliquin per prudència tàctica, per especulació electoral, és vergonyós.”
Mare i filla volen dedicar unes paraules a l’espòs i pare. “El Ramon m’ha deixat ser jo mateixa. Ell és l’autèntic protagonista de l’empresa i, en canvi, mai busca notorietat.”
Afegeix Eva Hernampérez: “El pare és una persona molt creativa i sempre ha estat el tècnic i l’impulsor dels productes.”
