Text del 22-09-2009
“L’objecte social de Civil Management és concebre, pressupostar i dirigir grans projectes, en un 90% encarregats per organismes de l’Estat”
“El nostre perfil és bàsicament el de consultors de grans obres viàries: carreteres, ponts, túnels… També ens hem especialitzat en l’obra urbana complexa”
“L’obligació d’un enginyer no és crear problemes, sinó buscar solucions als problemes existents”
“L’obra pública encara va tirant del carro de l’economia, però les inversions han baixat respecte als dos anys anteriors”
“Un projecte necessita de quatre a cinc anys des de que es pensa fins que s’executa, i el Plan E ha obligat a fer-ho tot en menys d’un. De fet, el 80% dels 946 municipis de Catalunya no tenien projectes en cartera i els han hagut d’improvisar”
L’enginyer de camins Víctor Obradors Melcior és fundador i director general de Civil Management, empresa dedicada a la construcció d’obra pública. “Abans de Civil Management vaig estar força anys gestionant obra pública des de l’Ajuntament de Barcelona i des de GISA, empresa pública de la Generalitat de Catalunya. Feia projectes, els dirigia i els supervisava.”
L’experiència adquirida el decidí a dur a terme la mateixa tasca des de l’àmbit privat. “L’objecte social de Civil Management és concebre, pressupostar i dirigir grans projectes, en un 90% encarregats per organismes de l’Estat i empreses públiques. Ens presentem a concursos públics i, si els guanyem, assumim el paper de representar l’Administració a l’obra, on supervisem l’execució del constructor que prèviament hem ajudat a escollir.”
Civil Management es marca uns objectius anuals, i es presenta a tants concursos com calgui per assolir-los. Amb aquest fi, la consultoria de Civil Management compta amb el talent i la professionalitat de tècnics, enginyers de camins, enginyers tècnics, arquitectes, arquitectes tècnics i delineants. “Depèn de les necessitats del projecte hi incorporem també col·laboradors autònoms acostumats a treballar en la nostra línia.”
El llistat d’obres públiques en les quals han participat –totalment o parcialment– evidencia el rigor del seu treball. “Entre les nostres obres més vistoses hi ha el Túnel del Cadí, la Vila Olímpica, les Rondes de Barcelona, les obres de televisió per cable de Menta, la plaça i el port esportiu del Fòrum, la remodelació dels estadis esportius de Barcelona per als Campionats Europeus d’Atletisme del 2010… La gràcia d’aquesta feina és que veus les coses que fas.”
La tria d’un projecte depèn de les pròpies capacitats i de la pròpia trajectòria. “Optem als concursos que s’adapten més a la nostra línia d’actuació, perquè l’experiència en el tipus de projecte en qüestió puntua molt. El nostre perfil és bàsicament el de consultors de grans obres viàries: carreteres, ponts, túnels… També ens hem especialitzat en l’obra urbana complexa, la dimensió més urbanística de la construcció. I dic complexa perquè comporta una gestió i una logística complicades, sobretot per l’afectació veïnal i la coordinació entre les institucions que hi intervenen.”
Una de les obres públiques més espectaculars són els túnels. “Fer un túnel té un atractiu especial. La tecnologia de reconeixement del terreny ha millorat molt, i s’ha mecanitzat moltíssim l’execució. Hi ha dues maneres de foradar: amb tuneladores com les que s’estan fent servir per fer les línies de metro o amb voladures, que mitjançant màquines robotitzades fan els forats on es posen les càrregues explosives.”
Gràcies a la tecnificació i mecanització de l’execució, fer túnels s’ha convertit en una feina molt més segura. “Quan es feien, com qui diu, a pic i pala hi havia bastants accidents.”
Civil Management també s’encarrega de les possibles afectacions que una obra pública pugui ocasionar. “Abans de començar, per evitar eventuals picaresques, fem un inventari de l’estat de les propietats que se’n podrien veure afectades. Si, efectivament, acabem provocant incidències o danys, es reparen. Tenim assegurança que les cobreix.”
Parlar d’incidències ens porta a fer-ho de la Sagrada Família, que aviat veurà passar un túnel prop dels seus fonaments. “Més que por, cal tenir prudència. S’han fet els estudis necessaris, i jo posaria la mà al foc que el foradat subterrani no causarà cap problema. Si les obres ens les haguessin encarregat a nosaltres, hauria assumit el repte amb els ulls tancats.”
La dimensió sovint polèmica de qualsevol gran obra pública fa que els aspectes legals i administratius ocupin un percentatge important de la feina de Civil Management. “La paperassa ocupa un 20% del nostre personal. Els tràmits per presentar-nos a concursos, l’administració en si, les normes de qualitat, etc. I la tendència és que encara vagi en augment.”
Entrant en aspectes més conceptuals, el senyor Obradors analitza l’urbanisme o l’arquitectura d’autor. “L’obligació d’un enginyer no és crear problemes, sinó buscar solucions als ja existents.”
Tradicionalment, enginyers i arquitectes, bé que amistosament, difereixen en la visió de les grans obres. “No és que els enginyers no comprenguem el vessant artístic que aquestes tenen, però el subordinem als aspectes tècnics i econòmics. Sortosament, les grans obres les fan equips multidisciplinaris que, per força, arriben a entesa. I l’última paraula la té l’Administració.”
Civil Management sempre ha seguit una línia pròpia, factor a tenir en compte des del primer moment que incorporen algú a l’equip. “Hi ha temes específics, més d’investigació que no tècnics, que recorrem a l’ajuda de les universitats i de col·laboradors especialitzats.”
Pot semblar que l’obra pública hagi augmentat com a conseqüència de les mesures governamentals anticrisi, però no és així. “L’obra pública encara va tirant del carro de l’economia, però el cert és que les inversions han baixat respecte als dos anys anteriors. Les obres de l’Estat han disminuït en un 40%, i les de les comunitats autònomes, en un 25%. Només han pujat les obres municipals pel Plan E.
Per a Víctor Obradors la política del Govern en temps de crisi hauria de combinar diversos factors. “Caldria potenciar les economies més productives, com la construcció, sense oblidar, però, les polítiques de protecció social.”
Admet que actualment això no s’està fent. “L’Administració ara té pocs ingressos i poc marge de despesa; per no parlar de l’endeutament considerable que arrossega, que ha fet que obres ja compromeses s’hagin deturat.”
Sense entrar en més valoracions, lamenta que aquestes obres útils suspeses hagin estat substituïdes per petites obres municipals, en alguns casos no tan necessàries. “El Plan E ha estat benintencionat, una mesura de xoc per mantenir un cert nivell d’ocupació. En aquest sentit, crec que ha funcionat bé. Dit això, s’ha de reconèixer que determinades renovacions de paviment, per exemple, podrien haver esperat. Hi ha hagut massa improvisació per part dels ajuntaments a l’hora de fer els projectes, però s’entén, perquè el Govern els ha fet córrer.”
Segurament, s’ha forçat massa la màquina. “Un projecte normal necessita de quatre a cinc anys des de que es pensa fins que s’executa, i el Plan E ha obligat a fer-ho tot en menys d’un. El cert és que molts dels 946 municipis de Catalunya no tenien projectes en cartera i els han hagut d’improvisar.”
Quant a la recuperació del sector constructiu, les seves perspectives són tan documentades com poc optimistes. “El 2010 serà molt dolent. Hi ha un milió i mig d’habitatges buits, i se’n compren de l’ordre de 400.000 l’any. Això vol dir que l’edificació, com a mínim, estarà quatre anys parada. L’únic respir ens pot venir de l’obra pública, perquè tothom està d’acord que invertir en infraestructures és l’única manera de ser competitiu. Abans que s’hi injectin diners, però, caldrà que s’acabin de pagar les obres que ja s’han emprès.”
