Text del 18-5-2009
“Fa 25 anys vam fer una norma que obligava a edificar només amb pedra, teula vermella i fusta. Vam obtenir una subvenció –la primera en aquest sentit– perquè les cases del poble s’adaptessin a la normativa. El resultat, avui, salta a la vista”
“Serem un dels pobles pioners en la instal·lació de calefacció als carrers perquè la neu es fongui”
“L’economia és un ecosistema amb vida pròpia, i és lògic que a les vaques grasses les segueixin les vaques magres”
“El Llobregat és el riu que més diners ha aportat a Catalunya. Cap altre riu ha vist florir a les seves riberes tantes empreses tèxtils”
“No tenim atur, i no crec que en tinguem mai”
“Podem fer de més o de menys amb tot, però el sistema de pensions hauria de ser intocable”
Josep Orriols i Coch és alcalde de Castellar de n’Hug des de fa 30 anys; és un dels 21 homenatjats per ocupar el càrrec des del principi de la democràcia. El municipi té 210 habitants i ocupa una extensió de 47 km2. Temps enrere, va arribar a triplicar els habitants actuals. “Vam assolir la xifra de 600 habitants amb la immigració andalusa, quan funcionava la fàbrica de ciment Asland. El problema dels ajuntaments que, com el nostre, tenen pocs habitants i un gran terme municipal és que gestionen un pressupost molt minso, de manera que el territori se’ns acaba fent gran.”
Una part del pressupost se l’emporta el manteniment de camins. “Només podem tenir cura del camí de les Fonts del Llobregat, que és el prioritari.”
L’activitat econòmica de la comarca s’havia basat en el tèxtil i la mineria. “Però a hores d’ara, la nostra gran font d’ingressos és el turisme, centrat a Castellar i, sobretot, a les Fonts del Llobregat. L’any passat les van visitar més de 150.000 persones. Fa 30 anys no teníem aigua corrent ni per dutxar-nos, mentre que avui dia estem obligats a tenir serveis per a 2.000 habitants, deu vegades més que el nombre de persones censades. Per això vam passar de dos hostals a deu, i arribem ja a les 400 places hoteleres. A més, la meitat de les cases que hi ha al poble són de segona residència.”
L’altre gran repte era obrir la localitat al món amb la millora de les comunicacions. “Castellar de n’Hug sempre havia estat un cul-de-sac; ara podem dir que l’hem desenclavat. Les capitals de comarca com Ripoll o Puigcerdà són, si fa no fa, a mitja hora, i La Molina, a un quart.” Es dóna la paradoxa, doncs, que Castellar té més a prop les capitals de dues comarques veïnes que no pas Berga.
La situació geogràfica de Castellar de n’Hug marca la tipologia del seu turisme. “El nostre turisme és popular. De fet, és el turisme que volem. Oferim natura, tranquil·litat i bona gastronomia.”
La població ha reeixit a tenir una oferta atractiva durant les quatre estacions de l’any. “A l’estiu, gaudim d’un clima fresc, a la tardor, de bolets, a l’hivern, de neu per esquiar, i a la primavera, d’un esclat de verdor.”
Malgrat aquestes virtuts, el turisme rural en cases de pagès encara s’ha de potenciar. “Només tenim una casa vora l’ermita de Sant Vicenç de Rus.”
Castellar de n’Hug també ha aconseguit molta anomenada gràcies al concurs de gossos d’atura que hi té lloc cada any. “Hi acudeixen de vuit a deu mil persones, i perquè no n’hi caben més.”
Però els atractius no s’acaben aquí; ja hem esmentat abans la fàbrica Asland, esdevinguda patrimoni de l’arquitectura industrial. “Ja no fa ciment, però l’hem convertida en atracció turística, i el seu museu, vinculat al Museu de la Ciència de Terrassa, rep força visitants. És la primera fàbrica de ciment que va haver a Espanya, donava feina a més de 200 treballadors i s’hi arribava amb un ferrocarril de via estreta des de Guardiola.” El fet d’haver salvat la fàbrica, una fita que el senyor Orriols gestionà personalment a Madrid, ha generat mitja dotzena de llocs de treball i l’ha convertida en una nova font d’ingressos.
Castellar de n’Hug també destaca per l’homogeneïtzació arquitectònica del seu nucli urbà, que crea un conjunt harmònic i rústic. “Castellar era un poble com tants d’altres: hi havia cases d’estils molt diferents. Fa 25 anys, però, vam fer una norma que obligava a edificar només amb pedra, teula vermella i fusta. Vam obtenir una subvenció –la primera en aquest sentit– perquè les cases del poble s’adaptessin a la normativa. El resultat, avui, salta a la vista. D’aquí a uns anys serem molt pocs els pobles amb aquesta fesomia.”
Prova de la vocació turística del municipi són els diversos premis de turisme aconseguits: “el del Consell Comarcal del Berguedà, el de la Generalitat de Catalunya i el del Ministerio de Turismo.” Al poble es recorda també com una efemèride assenyalada un final d’etapa de la Volta Ciclista a Espanya el 1983.
Que una població petita tingui tots els serveis demana sovint solucions imaginatives. “Fa 20 anys que tenim metge perquè l’Ajuntament va oferir pis, llum, aigua i telèfon gratis al professional que s’hi volgués instal·lar. Ja n’han passat tres de diferents. Si volem turisme, hem de tenir uns mínims. Tenim quatre cases de colònies i hi ve molta canalla. Només per això, hem de tenir metge.”
L’assistència sanitària es completa amb una Àrea de Salut a Guardiola i amb l’Hospital de Berga, a 40 km. Pel que fa a l’ensenyament, Castellar de n’Hug depèn d’altres municipis. “L’entrada en vigor de l’Ensenyament Secundari Obligatori ens va obligar a tancar l’escola, perquè, en marxar els majors de 12 anys, no arribàvem al mínim d’alumnes necessari.”
Avui, tant els alumnes de primària com els de secundària acudeixen a centres de pobles veïns. “Cap problema; la Generalitat ens paga el transport i els dinars. I a més a més, trobo positiu que la canalla estudiï a pobles més grans perquè els prepara més per a la vida, perquè créixer en un poble massa petit t’acaba tancant.” El municipi també compta amb una assistenta social.
Josep Orriols explica amb orgull una innovació que Castellar de n’Hug començarà a implantar el vinent hivern. “Serem un dels pobles pioners en la instal·lació de calefacció als carrers perquè la neu es fongui. Aquí neva molt, i la mobilitat de cotxes i gent queda molt afectada.”
Per instal·lar aquest sistema de calefacció, cal aixecar l’empedrat dels carrers i posar-hi a sota un cablejat de fils elèctrics. “És una feinada, però la nostra màxima és buscar sempre la qualitat de vida, que ningú no tingui mai cap motiu per marxar del poble.”
Sobre la crisi mundial, l’alcalde de Castellar de n’Hug pensa que és tan polièdrica que ningú està capacitat per analitzar-la en la seva globalitat. “No en sabem de la missa la meitat. Penso, tanmateix, que podem fer de més o de menys amb tot, però el sistema de pensions hauria de ser intocable. Altrament, el daltabaix serà enorme.”
El senyor Orriols opina que una lliçó que hem d’extreure de tot plegat és la racionalització de la despesa, aplicable tant a les economies particulars com a l’erari públic. “L’economia és un ecosistema amb vida pròpia, i és lògic que a les vaques grasses les segueixin les vaques magres.”
En una població tan petita com Castellar de n’Hug l’impacte de la crisi queda molt minimitzat. “No tenim atur, i no crec que en tinguem mai.”
L’alcalde de Castellar ha quedat sorprès de la celeritat amb què el seu Ajuntament ha rebut la subvenció del Pla E. “Ha anat tot tan ràpid que encara no hem començat les obres. Estan, però, previstes. Teníem por de començar les obres perquè pensàvem que es demorarien en pagar i ha estat el contrari. Val a dir, però, que només han estat 30.000 euros.”
Per acabar, l’alcalde Orriols llança un elogi al riu Llobregat. “El Llobregat és el riu que més diners ha aportat a Catalunya. Cap altre riu ha vist florir a les seves riberes tantes empreses tèxtils. A Berga, Puig-reig, a Navàs, a Sallent, a Manresa, a Esparreguera, i fins al delta. Ha donat milers i milers de llocs de treball.”
