Texto del 16-06-09
La nostra finalitat sempre ha estat la pedagogia, no pas el negoci.
Actualment la autosatisfacció i la realització personal ja no van tan lligades al fet de disposar o no d’una llicenciatura universitària.
Sempre hem considerat que el primer pas per a la integració és transmetre una consciència del territori que habiten els nostres alumnes, i això significa la difusió de la nostra llengua i la nostra cultura.
Incidim en els protocols, les normes i el saber estar, ja que totes aquestes actituds seran d’utilitat el dia de demà quan els alumnes busquin feina o interactuïn socialment.
Al nostre país no s’estan prenent les mesures pertinents per solucionar els grans problemes que patim en l’àmbit de l’ensenyament.
Les Escoles Arrels són un grup d’escoles privades i concertades amb la Generalitat de Catalunya, que està constituït per tres centres escolars situats a Badalona i a Sant Adrià del Besòs: Timbals, que és una llar d’infants; Blanquerna, dedicat a l’educació infantil, primària i secundària, i Esperança, centre a on, a més d’oferir les educacions infantil, de primària i d’ESO, s’imparteix l’ensenyament de batxillerat. La institució, de caire familiar, actualment és dirigida per en Joan Masó i Bové, representant de la tercera generació d’una nissaga dedicada a l’ensenyament. “L’origen de la nostra entitat es remunta a l’any 1960, quan la meva àvia, Delfina Hervás, va fundar l’Escola Esperança, aleshores anomenada Nuestra Señora de la Esperanza. L’àvia havia exercit de mestra durant la II República i es va veure forçada a l’exili. Anys més tard, en retornar a Catalunya, no li van permetre restituir la seva plaça a l’Administració pública, circumstància que la va empènyer a fundar una escola privada per poder inserir-se al món laboral. En aquells temps, els recursos eren escassos i originàriament l’escola s’establí en un modest local del barri de Llefià a la ciutat de Badalona. Al llarg de la dècada dels 60, però, el barri va experimentar un important allau d’immigrants provinents d’altres comunitats espanyoles, fet que va provocar que creixés progressivament la demanda de places i que l’escola anés ampliant les seves instal·lacions, tot augmentant-ne també el nombre de docents. L’any 1966 Delfina Hervás va adquirir un solar pròxim a on l’escola s’havia instal·lat inicialment per assentar-hi la nova seu.”
El 1972, la direcció de l’escola passà a Joan Masó i Hervás, fill de la fundadora, i l’any 1978 s’hi incorporà, per compartir el càrrec, Rosa Bové i Subirós. “Tant el meu pare com la meva mare havien estat alumnes de l’Escola del Mar, un centre escolar amb un projecte educatiu implantat pel reconegut mestre i pedagog Pere Vergés i Farrés. Probablement això va repercutir en el fet que els meus pares es convertissin en persones emprenedores, que han sabut tirar endavant un gran projecte d’una manera lloable”, quelcom que queda clarament reflectit en el creixement sorprenent que Escoles Arrels ha experimentant fins al dia d’avui. “Des dels anys 80 fins a l’actualitat hem incorporat tres nous centres educatius que, juntament amb l’Escola Esperança, han constituït el Grup d’Escoles Arrels, una iniciativa que ens ha permès passar de ser una organització petita a convertir-nos en una gran estructura pedagògica.”
Conscient de la diversitat existent entre el seu alumnat, la directiva d’Escoles Arrels ha apostat des d’un principi per mantenir un caràcter integrador dins la seva metodologia educativa. “Tant als inicis de l’escola com avui en dia, a la nostra població ha tingut una gran rellevància la immigració; al principi es tractava de persones que provenien de l’interior de l’Estat espanyol, i ara acollim gent de diverses nacionalitats. Sempre hem considerat que el primer pas per a la integració és transmetre una consciència del territori que habiten els nostres alumnes, i això es completa amb la difusió de la nostra llengua i de la nostra cultura, així com també mostrant in situ indrets de la geografia catalana a través d’excursions i de sortides periòdiques. Sempre procurem que el nostre discurs amb l’alumnat i els seus pares flueixi en llengua catalana, però darrerament trobem més dificultats de comprensió que no pas anys enrere, malgrat que la majoria siguin persones que porten anys establertes a Catalunya.”
Per a les Escoles Arrels, la formació humana i social també és una part fonamental i indispensable de la seva sistemàtica. “Sempre hem volgut treballar els hàbits i les bones costums perquè pensem que els infants han de saber comportar-se allà on vagin. Incidim en els protocols, les normes i el saber estar, ja que totes aquestes actituds socials els seran de gran utilitat el dia de demà quan busquin feina o quan interactuïn socialment. Creiem que no solament és important la part tècnica dels coneixements, sinó també l’actitud dels alumnes sobre aquests coneixements. Últimament hem començat a treballar en la importància de l’esforç, un valor essencial que en els darrers anys havia quedat força relegat de l’ensenyament pre-universitari. Per tal que els nens d’avui puguin convertir-se demà en adults satisfets amb la seva professió és cabdal que tinguin inquietuds i ganes d’aprendre. Actualment la autosatisfacció i la realització personal ja no van lligades al fet de disposar d’una llicenciatura universitària; allò realment important és entendre la cultura com una formació permanent.”
Es diu que les universitats de l’Estat espanyol estan saturades, i hi ha una queixa generalitzada per part dels degans en relació amb el baix nivell amb què arriba l’alumnat. “Tanmateix, dubto que la manca de preparació dels alumnes sigui culpa directa de les escoles de formació primària i secundària. Des del nostre centre, sovint hem intentat promoure projectes que implicaven ampliació de coneixements o noves metodologies, però no n’hem rebut l’aprovació que necessitàvem del Departament d’Educació.”
Les Escoles Arrels tenen un gran interès a enfocar la seva formació cap a dos vessants imprescindibles dins la realitat globalitzada del món present: l’aprenentatge de la llengua anglesa i la implantació de les noves tecnologies. “Considerem que només d’aquesta manera podem oferir una bona base per al futur dels nostres alumnes. Malauradament, ens trobem amb impediments que impossibiliten fer realitat alguns dels nostres projectes. L’escola concertada pateix un seriós problema de recursos, i el Departament d’Educació no ens dóna les eines necessàries per poder fer front a projectes que serien innovadors i profitosos. De fet, els pressupostos de l’Estat en matèria d’educació són insuficients per dur a terme una inversió com la que requereix la implantació generalitzada de les noves tecnologies. Al meu parer, al nostre país no s’estan prenent les mesures per solucionar els grans problemes que patim en l’àmbit de l’ensenyament.”
Aquesta mancança es veu agreujada per l’arribada de l’actual davallada econòmica. “La recessió que estem vivint en aquests moments també afecta el nostre sector. Gràcies a una sèrie de serveis addicionals que oferim –com ara classes complementàries–, disposem d’una contraprestació econòmica que ens permet suplir el dèficit que patim per part de l’Estat. Però si les famílies, moltes de les quals ara per ara es troben en situació d’atur, renuncien a aquests serveis o no abonen les seves quotes, deixarem de comptar amb recursos que ens permetin invertir en millores. La finalitat de la direcció d’Escoles Arrels sempre ha estat la pedagogia, no pas el negoci; per aquest motiu, malgrat la situació actual, fem grans esforços per conservar la nostra plantilla d’educadors i per seguir invertint en el manteniment i en la qualitat de la nostra escola.”
