Text del 08/06/09
La normativa exigeix que l’asfalt per a carreteres estigui compost, en un determinat tant per cent, de pneumàtics, no només per incentivar-ne el reciclatge, sinó també perquè això permet que les carreteres siguin menys sorolloses i ofereixin major adherència als vehicles.
A banda de la innovació, serà imprescindible la capacitat dels petits i mitjans empresaris per renovar-se, per exigir la màxima professionalitat als seus treballadors a fi de complir amb les normatives europees i per diversificar el seu mercat.
La conjuntura que estem vivint és un període dur, difícil, però que alhora ens oferirà, si sabem treballar de valent, la possibilitat d’obtenir noves oportunitats.
Felip Masip i Gilabert encarna allò que els nord-americans anomenen self-made man (un home fet a si mateix). Sense cap antecedent familiar al món del motor, començà com a aprenent en un dels dos tallers que actualment posseeix a Barcelona. L’amor pel sector de l’automòbil, així com la voluntat d’ajudar-lo a créixer i a millorar, el va portar, fa 20 anys, a acceptar la presidència del Gremi de Professionals del Pneumàtic i, el 1994, a cofundar la Federació Nacional de Venedors i Reparadors de Pneumàtics, la qual també presideix avui en dia. “Actualment, la Federació i el Gremi compten amb 700 empreses associades, que sumen un total de 2.000 tallers. Des del Gremi, en l’àmbit autonòmic, i des de la Federació, en l’àmbit estatal, treballem per aconseguir millores per als nostres associats, promocionem la formació professional i vetllem per la seguretat i la protecció del medi ambient. Tot i que els nostres tallers representen poc més d’un 5% del total d’Espanya, estem convençuts que la nostra tasca és necessària, i confiem en què aquest nombre vagi en augment. Un exemple de la importància de la nostra presència és la qüestió del reciclatge dels pneumàtics; fa uns anys, van passar de pagar-nos els pneumàtics vells que recollien, a cobrar-nos per aquest servei. Vam ser nosaltres, gràcies a la nostra força com a col·lectiu, que vam aconseguir, mitjançant una negociació amb els fabricants i el Govern, que el preu del reciclatge el pagués l’usuari, a fi de comptes es qui consumeix el producte final.”
En aquest àmbit, el senyor Masip també es preocupa per un reciclatge que permeti preservar el medi ambient. “A dia d’avui, el pneumàtic està conformat per aproximadament una tercera part de cautxú, mentre que la resta són productes com el sílice, el petroli i altres additius. Això permet que es pugui reciclar per a diferents usos, com el recautxutat, que actualment només es fa pràcticament amb els pneumàtics dels camions, o la fabricació de compostos de goma o de l’asfalt de carretera. De fet, hi ha una normativa que exigeix que l’asfalt per a carreteres estigui compost, en un determinat tant per cent, de pneumàtics, perquè no només incentiva el reciclatge, sinó que també permet que les carreteres siguin menys sorolloses i ofereixin major adherència als vehicles.”
Felip Masip és molt conscient de la importància que tenen la tecnologia i la formació al sector automobilístic. “A més de facilitar que els nostres tallers s’adaptin a les normatives de medi ambient, oferim als nostres associats altres serveis, com la informatització dels seus negocis gràcies a unes subvencions estatals o cursos d’especialització. Aquest darrer punt és fonamental; hem de pensar que bona part dels nostres socis, a fi de donar els serveis integrals que els demanen els seus clients, avui en dia no només fan les tasques relacionades amb els pneumàtics, sinó també les vinculades a la mecànica ràpida i pesada. Això implica que els operaris dels tallers han de ser capaços d’estar al dia en electrònica, perquè el mecànic del futur no buscarà l’averia, sinó que farà servir l’aparell que l’indicarà on està, i es limitarà a canviar la peça que falli. Per desgràcia, potser perquè la gent no valora allò que és gratuït o perquè es funciona al dia a dia en comptes de fer-ho a llarg termini, molts dels tallers no aprofiten els cursos que els oferim.”
Però la formació no només és un problema de cara al futur. “Ja ens trobem amb problemes per trobar treballadors qualificats, no tant en l’àmbit dels pneumàtics, que no requereix una formació massa llarga, però sí al sector mecànic. Penso que, si en comparació amb Europa gaudim d’un gran nivell pel que fa a l’atenció al client i a les condicions dels tallers, tanmateix encara anem endarrerits quant a la formació dels professionals. Fa anys que vam deixar perdre la figura de l’aprenent, perquè l’empresari es trobava que pagava el mateix a la Seguretat Social per un aprenent que per un operari, i, lògicament, escollia l’operari. El problema sorgeix quan aquests operaris es jubilen i no hi ha gent formada per substituir-los. De totes maneres, penso que aquest tema s’està solucionant, perquè, d’una banda, la societat comença a valorar adequadament la formació professional en general i, de l’altra, l’Administració, seguint una proposta nostra, exigeix un certificat d’estudis per tal de poder exercir la professió. Durant un temps vam recuperar els professionals sense estudis previs per mitjà d’un examen, però avui en dia els coneixements formacionals són imprescindibles.”
Però si la formació és un problema que comença a resoldre’s, n’hi ha d’altres, la solució dels quals és més incerta, en especial en aquests moments difícils. “Hi ha qui pensa que els tallers tenim més feina perquè es venen menys cotxes i la gent prefereix reparar els seus vehicles en comptes de canviar-los, però no és cert. Avui es gasta el mínim indispensable, i això nosaltres ho notem. De fet, estem en el pitjor moment que ha viscut el nostre sector, i calculem que l’actual crisi durarà encara dos anys més. Aquest creixement zero implicarà que, si no hi han ajudes concretes i una bona iniciativa empresarial, molts tallers mitjans o petits hauran de tancar, i donaran pas a les grans empreses, que són un altre món: molt més fredes i amb poca o cap vocació de fer país.”
Si s’ha arribat a aquesta situació és perquè el Govern central no ha pres les mesures necessàries en el seu moment. “Ara es parla molt de R+D+I, una eina imprescindible per a l’àmbit de l’automòbil, però el cert és que el nostre país ha basat la seva economia en sectors fàcils com el turisme i la construcció, i ha deixat marxar als nostres millors investigadors. En qualsevol cas, i pensant en les mesures immediates, és imprescindible que el Govern aposti per les empreses, i per això ha d’aconseguir que la banca ofereixi crèdit, intervenint-hi si cal, a més de promoure la reforma laboral que ens és tan necessària.”
Tanmateix, els empresaris no poden esperar només l’ajuda de l’Administració estatal, sinó que, ara més que mai, han de saber moure’s. “A banda de la innovació, serà imprescindible la capacitat dels petits i mitjans empresaris per renovar-se, per exigir la màxima professionalitat als seus treballadors a fi de complir amb les normatives europees i per ampliar el seu mercat. Com a tallers, la nostra diversificació passa per oferir als nostres clients un servei integral, i també tot tipus d’accessoris: aparells elèctrics, cadenes, ràdios… En definitiva, tot allò que puguem oferir sense fer caure el nivell del nostre servei.”
Conclou el senyor Masip que, de cara al futur, a més d’aquests aspectes també calen el valor i la iniciativa de l’empresari. “L’empenta i el coratge, així com la renovació, marquen el camí per a les empreses que, un cop passada la crisi, podran sortir reforçades. La conjuntura que estem vivint és un període dur, difícil, però que alhora ens oferirà, si sabem treballar de valent, la possibilitat d’obtenir noves oportunitats.”
