Text del 2001
Per tradició, la vessant tributària ha estat coberta principalment per economistes, però les lleis s’han anat complicant i els advocats han entrat de manera majoritària en aquest sector. Aquestes dues professions conviuen i es complementen en el terreny de l’assessoria. Fernando Mínguez Ricart és economista i, des de fa 22 anys, és el cap a Barcelona d’un despatx d’advocats. “Jo sóc assessor fiscal i soci director de l’oficina de Barcelona d’un despatx jurídic que pertany a la firma Ernst & Young. Aquest grup d’empreses es dedica a l’assessorament en totes les seves vessants. Una d’aquestes empreses és un despatx amb advocats i economistes que es dedica a l’assessorament jurídic i tributari, però sempre relacionat amb l’empresa.”
Els socis del despatx escullen periòdicament qui n’ha de ser el director. Aquesta tasca li ha estat encomanada, reiteradament, a en Fernando. Tot i que ha de dedicar moltes hores a feines administratives, com la selecció de personal, segueix amb les seves funcions de professional de l’assessorament. És empresari i és el director del despatx però, en escoltar-lo, un s’adona que ell es considera un membre més de l’equip: “Nosaltres tenim la mentalitat de grup, no hi ha noms i cognoms ni personalitats que sobresurtin. La cohesió i el bon funcionament de l’equip són les prioritats d’Ernst & Young Abogados. Tenim magnífics professionals que no són coneguts pel nom, el que es coneix és la companyia, perquè la nostra no és una feina individual sinó que tots ens complementem.”
Ernst & Young Abogados ha apostat per un equip d’especialistes. Aquesta estratègia té un perquè i la seva estructura afecta el tracte amb els clients: “La idea que en un despatx de petites dimensions el tracte és més personalitzat i, per tant, de més qualitat és errònia. Nosaltres pertanyem a una gran companyia però el tracte amb el client és directe i personal, l’única diferència és que al darrere d’aquest tracte hi ha un gran equip de professionals especialitzats que donen suport tècnic. La nostra dimensió té a veure amb el nivell d’especialització que oferim. Sempre hi ha un responsable que manté una relació directa amb el client i que, fins i tot, coneix el funcionament del seu negoci, però no sempre pot solucionar-li tots els problemes; per això tenim especialistes que s’ocupen de l’apartat tècnic. Avui en dia una persona sola no pot resoldre-ho tot. La internacionalització i les noves tecnologies, per exemple, són temes nous i complexos que fan que hagis de treballar amb professionals especialitzats. Jo sóc dels qui creuen que hi ha lloc per a tothom i per a totes les metodologies però, mirant cara al futur, penso que els despatxos grans, amb especialistes que et poden resoldre problemes nous i específics, podran oferir el servei més eficient. Buscar l’especialització no vol dir eliminar la relació humana.”
Aquests dos conceptes són els puntals de l’empresa. La filosofia del despatx és facilitar la formació de professionals especialitzats; i l’ètica que l’acompanya es basa en el respecte vers tots els integrants del grup: “Quant a la formació de professionals i a les noves tecnologies, intentem copsar la filosofia de països més avançats en aquests temes, com els Estats Units. Procurem fer escola formant els empleats i garantint-los una dignitat en el treball. Els advocats que acaben la carrera i entren en un despatx a fer pràctiques s’estan formant però no hem d’oblidar que també estan treballant, fan la seva aportació a l’empresa. Per això no em sembla just que moltes empreses no els assignin una retribució. Per a nosaltres qualsevol professional que faci una feina ha de tenir una remuneració el més digna possible.”
En Fernando no ignora que un bon director és aquell que sap envoltar-se dels professionals idonis, perquè l’èxit de l’empresa preval per damunt de l’èxit individual: “Una persona pot tenir moltes capacitats i ser un entès en força matèries i aconseguir, així, de dirigir una empresa, però és una situació que només pot durar una generació perquè l’èxit de l’empresa està condicionat per l’èxit d’una persona. Si no es crea una estructura de continuïtat, quan aquesta persona física deixa el càrrec és molt difícil trobar-ne una altra que pugui fer el mateix.”
Els problemes de successió en càrrecs directius han tingut una especial rellevància a les empreses familiars. “Si no es tenen les estructures ben definides, es poden crear conflictes amb molta facilitat. Quan hi ha interessos econòmics i familiars, els problemes es dupliquen. És recomanable que dintre d’un consell d’empresa familiar hi hagi un assessor extern, una persona neutral, que, en no ser-ne soci, no hi tingui un interès directe. Quan adverteixes un client dels possibles conflictes, normalment t’escolta. Això no vol dir, però, que després segueixi els teus consells, perquè hi ha molts factors que hi intervenen, però, com a mínim, t’escolta. De totes maneres, aquí, a Catalunya, les companyies familiars separen la família dels negocis i únicament integren a l’empresa la gent de la família que té aptituds; això evita molts problemes.”
La posició d’Ernst & Young Abogados davant dels conflictes és molt clara: cal resoldre les diferències mitjançant acords entre les parts i arbitratges, l’última alternativa són els tribunals. De totes maneres, un assessor ha d’evitar els conflictes i per a fer-ho cal que estigui ben informat sobre l’evolució del sector: “L’assessor ha de preveure els canvis, estar preparat i fer un seguiment continu de l’economia. Per exemple, les qüestions internacionals són cada cop més freqüents i comporten molts problemes legislatius. Preveient aquesta evolució del mercat i els conflictes que es poden arribar a ocasionar, ens vam decidir a enviar gent de casa nostra a l’estranger. D’aquesta manera, el client que té intencions de tractar amb una empresa de fora pot comptar amb aquest delegat nostre, un professional que coneix el dret del país estranger i del nostre a la perfecció i que, alhora, fa d’intermediari amb l’empresa estrangera.”
S’ha parlat molt de la globalització de l’economia i de com pot afectar les desigualtats econòmiques i socials que existeixen actualment. Fernando Mínguez creu que es pot fer molt més del que s’està fent per a reduir les desigualtats, i està convençut que això depèn de les bones intencions dels governs: “Jo no crec que un món d’economia global sigui un més ni menys solidari. La solidaritat és un plantejament que s’ha de fer a banda de les aportacions individuals, entre els governs. Mentre no hi hagi un acord entre ells, no hi haurà solidaritat; no crec que sigui responsabilitat de les empreses, sinó dels polítics.”
