Text del 2007
Al nostre país, la propietat és molt més segura i el mercat creditici és més ampli que en altres països europeus.
El registrador, el funcionari o l’autoritat designada legalment per encarregar-se d’un registre, amb la llei recolzant-lo i investit de fe registral, és una figura fonamental del nostre sistema jurídic. Fernando Pedro Méndez González és Registrador de la Propietat i Registrador Mercantil. Llicenciat en Dret, la seva trajectòria és dilatada tant en l’exercici de registrador, actualment a l’Hospitalet de Llobregat, com en la docència. En el camp corporatiu, va exercir de degà del Col·legi de Registradors de la Propietat i Mercantils de Catalunya (1993-2001). Durant aquest període, un article seu a La Vanguardia va generar una forta reacció, fins al punt de motivar la redacció d’una llei. “La Llei de novació de préstecs hipotecaris del 1994 permet a una persona canviar de banc si no li rebaixen els tipus d’interès. Aquest article el vaig escriure amb l’Alfonso Hernández Moreno, catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Barcelona.”
Després, del 2001 al 2004, el senyor Méndez va ser degà del Col·legi de Registradors de la Propietat i Mercantils d’Espanya. També ha estat fundador i primer president de l’Associació Europea de Registradors de la Propietat i cofundador i primer president del consell de direcció del CIDDRIM (Centro para la Investigación y Desarrollo Inmobiliario y Mercantil). “Durant la meva actuació al capdavant del col·legi de registradors espanyol vam introduir les noves tecnologies als registres. Era imprescindible incorporar la informàtica, fer possibles les consultes per Internet, digitalitzar els arxius… Modernitzar, en definitiva, un sistema massa antiquat. D’altra banda, amb l’ajuda inestimable d’en Nicolás Nogueroles, director de relacions internacionals de la Junta, vam aconseguir conciliar les voluntats de la resta de països de la Unió Europea per fundar l’Associació Europea de Registradors de la Propietat, de la qual vaig ser el primer president.”
La trajectòria professional del senyor Méndez també ha tingut un vessant docent molt marcat. Fins el 2002 va ser professor associat de la Universitat de Barcelona, tasca que va combinar amb la consultoria o assessorament internacional per la implantació de sistemes registrals. “La caiguda del mur de Berlín el 1989 va provocar una onada de canvis als països de l’Est i a la Federació Russa. He treballat durant anys en aquest entorn amb l’objectiu de desenvolupar-hi el sistema registral, com també he fet a països de l’àrea sud-americana.”
El Dret Registral s’havia considerat tradicionalment dins del món acadèmic com a part del Dret Civil, però progressivament s’ha instituït com a assignatura independent. “El Dret Registral és el Dret Civil dels temps moderns. El Dret Civil correspon a una societat que ja no existeix, la de grups humans petits en els quals tothom es coneixia. La producció era de subsistència, no d’intercanvi. Els intercanvis immobiliaris eren escassos i mal vistos perquè són béns de la família. La societat actual està determinada per l’economia de mercat, en què els que contracten no es coneixen entre si, una realitat que planteja una problemàtica jurídica molt diferent. Els béns hi són per ser intercanviats. Aquí és on opera de veritat el Dret Registral. Sense registre la societat en la qual vivim no podria existir. Fa disminuir els costos en què cal incórrer per intercanviar perquè tota la informació la proporciona el registre.”
El Registre de la Propietat posa a disposició de l’adquirent tota la informació jurídica i econòmica que un comprador necessita saber, informació que el venedor si pogués li ocultaria. “La informació als seus efectes és veritat. Com que la propietat pot transmetre’s de forma fàcil i segura es faciliten les transaccions, però el més important és que l’adquisició serveix de garantia per als crèdits i permet utilitzar el patrimoni immobiliari del país com a suport per al desenvolupament dels mercats crediticis. No tots els sistemes d’acreditació de la propietat són iguals, ni tan eficaços, ni eficients. Espanya, amb una inflació superior a la francesa, té tipus bancaris hipotecaris més baixos perquè els sistemes registrals són diferents. El sistema francès no acredita la propietat i en canvi l’espanyol sí, la qual cosa significa que al nostre país la propietat és molt més segura i el mercat creditici és més ampli que en altres països europeus.”
El nivell dels registradors espanyols és molt alt. “Quan vam entrar a la Unió Europea, els professionals espanyols vam començar a relacionar-nos amb els nostres homòlegs europeus amb cert temor, però ens vam adonar que no era fonamentat. Espanya, en l’àmbit institucional, és modèlica en molts camps: en el sistema jurídic, el sistema parlamentari, el sistema tributari, el sistema registral… Espanya participa en programes de reforma institucional a molts països perquè és un model. Això no vol dir que no puguem millorar.”
La tasca del Registre és expedir títols de propietat. “Conforme al Codi Civil, la propietat s’adquireix mitjançant un contracte que només produeix efectes entre les parts contractants i no en relació amb tercers. El Registre examina que les parts que contracten no s’han confabulat per violar drets de tercers. Una vegada examinada la regularitat del contracte, si tot és correcte, en nom de l’Estat reconeixerà que aquella persona és la propietària. Només exhibint el certificat del Registre el propietari pot exigir que l’Estat actuï amb la seva força coactiva. La funció del registrador és evitar tots els plets que pugui, aquesta és la mentalitat.”
El 1981 es va organitzar el mercat hipotecari a l’Estat espanyol. El mercat es va liberalitzar i des d’aleshores tots els bancs i caixes poden atorgar hipoteques. “Els resultats han estat molt positius. Avui, quan sento que la gent es queixa que ha de contractar hipoteques a 40 anys, m’esgarrifo, perquè l’alternativa és pagar la mateixa quantitat en concepte de lloguer. A l’Estat espanyol encara es pot escollir pel mateix preu llogar o hipotecar.”
En operacions de certa importància, la consulta prèvia és freqüent. “El registrador té l’obligació legal de dedicar dues hores diàries a rebre consultes gratuïtes de temes relacionats amb el registre. Aquest servei és molt utilitzat per bancs, notaris, promotors i advocats, però poc pel públic.”
Com a registrador a l’Hospitalet de Llobregat al costat d’un equip format per 14 persones, el senyor Méndez acredita que la informàtica ha estat essencial per poder agilitzar els processos. “La informació que ens demanen la donem en un període d’hora i mitja. M’agradaria que el sistema de firma electrònica es portés endavant. Hi ha moltes resistències, però és un sistema molt segur. Eficiència i justícia són la mateixa cosa. Si introdueixo l’eficiència el que faig és evitar que algú s’emporti unes rendes que no li pertoquen i alliberar recursos.”
Apassionat de les ciències socials, dedica gran part del seu temps a la redacció d’articles científics amb l’objectiu d’aportar quelcom al seu entorn, reflexions que contribueixin a millorar el sistema jurídic i registral en benefici social.
