Text del 2006
“La formació dels nostres geòlegs és molt equilibrada, no hem d’envejar res a ningú”
L’àmbit de la geologia s’ocupa de l’estudi de moltes àrees que, com l’exploració minera, necessiten especialistes que aportin el seu coneixement. El doctor Manuel Viladevall Solé és Titular del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. El seu interès per aquesta disciplina el va conduir a especialitzar-se en exploració minera i a orientar els seus estudis a la cerca d’or en diferents països. Així, va dissenyar un model per localitzar-ne i extreure’n per diverses zones de Catalunya on se’n troben partícules.
El Dr. Viladevall va estudiar geologia a la Universitat de Barcelona. Acabada la carrera, va anar a la prestigiosa Escola de Geologia de Nancy (França) per estudiar enginyeria geològica i, de retorn a Barcelona, va realitzar la tesi doctoral. “Els dos anys que vaig passar a l’Escola de Geologia de Nancy van representar una experiència enriquidora en la meva formació científica i professional. Aquesta institució ha demostrat al llarg dels anys tenir uns ensenyaments d’un nivell elevadíssim i un programa d’especialització en exploració minera que està considerat dels millors del món. Vaig formar part de la primera promoció d’enginyers especialitzats en temes mediambientals amb coneixements sobre un àmbit nou, el reciclatge d’escombraries. Durant aquesta etapa, vaig començar a la Universitat de Barcelona un doctorat en geologia de base, sobre el massís del Montseny, tesi que vaig llegir el 1975.»
Sortir a l’estranger per fer estades d’intercanvi és positiu. “He realitzat treballs d’investigació a Alemanya, França, Itàlia, Portugal, Nord d’Àfrica i a l’Àfrica Subsahariana i Amèrica del Sud, sobretot a la zona de l’altiplà entre Perú i Argentina i també a Mèxic i a Cuba, on he posat en pràctica la meva especialització, l’exploració minera en una de les seves tasques implícites, que és determinar si les roques i els minerals tenen interès econòmic o no.”
Els coneixements adquirits a Nancy sobre medi ambient van ser part de la base de l’assignatura de Geologia i Medi ambient que es va crear a finals dels 70 a la Universitat de Barcelona i que va impartir Manuel Viladevall. “El mineral, quan surt de la terra, no té cap valor. S’ha de saber separar el gra de la palla, la mena de la ganga. Si apliquem aquesta metodologia a la brossa, ens permetrà fer una separació de materials per reutilitzar-los, per fer compost, reciclar el vidre, el paper, el plàstic…”
El Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica, del qual és director en l’actualitat, compta amb diversos grups d’investigació, tres de consolidats i amb treballs de gran interès. Al capdavant del de geologia econòmica, centrat en la cerca de recursos, hi ha el doctor Viladevall. La seva recerca en el camp de la prospecció geoquímica s’ha centrat bàsicament en l’exploració de l’or amb un objectiu principal, trobar la metodologia més econòmica per dur-la a terme. “A Catalunya hem trobat or després d’estudis exhaustius i complexos. Vam estar fent estudis a l’àrea dels Pirineus i detectàrem que a la zona del riu Segre n’hi havia, tot i que no es podia aprofitar directament. Malgrat tot, vàrem veure que les graveres ens oferien un marc idoni per poder aprofitar-lo, així com altres minerals d’interès econòmic. Durant el procés de garbellat i rentatge de les sorres i graves, la part més fina de la sorra s’enriqueix amb diferents minerals i, per tant, també poden ser aprofitats. Aquest enriquiment dóna lloc al que hem anomenat com ‘un placer artificial’. Un placer és un tipus de jaciment d’or o també de gemmes i altres minerals que es forma de manera natural. Un placer artificial és, a més, un sistema sostenible que permet la recuperació d’uns materials que abans es llençaven. La forma d’aconseguir-lo és respectuosa amb l’entorn ja que evitem la utilització del mercuri. Aquest procés ja s’està aplicant per una gran empresa a les terrasses del riu Segre a Balaguer, mitjançant un aparell canadenc que ajuda a destriar els materials densos (l’or) de les sorres. És un sistema d’extracció net, que només utilitza aigua que després es pot reciclar sense cap problema mediambiental. Precisament, vaig participar com a director en un projecte de prospecció d’or de la Unió Europea, en una extensa zona de l’altiplà subandí de Bolívia. Volíem instal·lar sistemes per beneficiar or a dins dels al·luvions. Els mètodes d’explotació que tenen en aquell país són molt primaris: perden quantitats impressionants de mineral en el procés i a la vegada utilitzen mercuri, que contamina els rius.”
La cerca de la millor metodologia per trobar or s’ha concretat en diferents sistemes, com el que estudia la vegetació. “L’hem aplicat a Bolívia i Argentina, tot observant la flora i el seu comportament. Les plantes acumulen, a través de les seves arrels, el que hi ha al substrat, per exemple or, algunes arrels són molt profundes, i actuen a manera de sondatge en profunditat i gratuït. Analitzant-les podem saber si aquell sòl o substrat és ric en aquest metall.” Aquests mateixos treballs s’han aplicat a Catalunya i a Portugal.
Els grups de recerca del Departament realitzen projectes amb diversos centres universitaris, tant catalans com de la resta del Estat així com de la UE i d’Amèrica. Els joves investigadors que decideixen embrancar-se en la recerca geològica han de ser conscients de les dificultats i peculiaritats de la tasca: “És una feina molt vocacional, que al nostre Estat no té gaire reconeixement ni prestigi. Avui està més valorada econòmicament que fa uns anys, però no estem al nivell que voldríem, la qual cosa ens situa 30 anys endarrere respecte d’altres universitats europees. Encara no ha canviat prou la mentalitat a l’Estat espanyol. Cal més compromís Hem de posar-nos a investigar molt més del que es fa actualment. Per arribar a assolir la quantitat de patents que es generen a Alemanya, i preveient una possible estabilització del seu nombre, no seria fins el 2250 que ens situaríem al seu nivell. El nombre de publicacions dels investigadors espanyols ha augmentat i se’ns reconeix més des de l’estranger, però en matèria de patents Catalunya no està seguint una bona tendència de futur.”
Malgrat les dades discretes referents al volum de recerca, el nivell de formació dels estudiants i investigadors catalans és molt alt. El doctor Viladevall ha format vuit doctors que “han realitzat unes tesis excel·lents i que demostren que la càrrega de formació teòrica que ajuda a la pràctica és molt bona. La formació dels nostres geòlegs és molt equilibrada. No hem d’envejar res a ningú.”
Durant deu anys ha estat cap d’estudis d’enginyeria geològica i des de la visió àmplia que li proporciona aquest càrrec parla sobre el procés de Bolonya: “No sé si aquesta reforma és necessària. Els plans d’estudi actuals són bons, el que cal revisar és la qualitat docent de les universitats.”
