Sr. Francisco Javier Llovera Sáez
Sr. Francisco Javier Llovera Sáez
PC, 19è VOLUM. Impuls immobiliari

FRANCISCO JAVIER LLOVERA SÁEZ

ESCOLA POLITÈCNICA SUPERIOR D’EDIFICACIÓ DE BARCELONA – UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

Text del 2007

Hem d’estimular els professors i els futurs titulats perquè no deixin de formar-se, perquè s’especialitzin.

Els arquitectes tècnics, els enginyers tècnics topogràfics, els enginyers d’organització industrial i els tècnics en prevenció de riscos laborals dins el sector de l’edificació són professionals que han esdevingut fonamentals per al desenvolupament i la urbanització del territori. L’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona s’encarrega de formar-los a través d’un rigorós pla d’estudis i d’uns ensenyaments avalats per un equip docent de prestigi. Francisco Javier Llovera Sáez és el director d’aquest centre integrat dins de la Universitat Politècnica de Catalunya. Doctor en Dret, Arquitecte Tècnic i Sociòleg, al llarg de la seva dilatada trajectòria professional ha dirigit el Departament d’Organització d’Empreses de l’Escola d’Enginyers Industrials i en el període de 1986-1994 l’Escola d’Arquitectes Tècnics.

Dins dels estudis de primer cicle, els d’Arquitectura Tècnica formen els futurs professionals en les àrees bàsiques de la seva tasca. “Els arquitectes tècnics se centren en la direcció de l’obra. Molts tenen un vessant de gestió que els porta a dirigir estudis d’arquitectura o empreses de construcció. Tenen un perfil molt versàtil que els permet acomodar-se a realitats diverses i a aspectes pràctics de l’obra, com la seguretat i la prevenció de riscos. Junt amb els arquitectes, són els únics que poden fer per llei les taxacions hipotecàries. Han d’estar ben formats, especialitzar-se i estar al dia sobre un sector en constant transformació i de gran complexitat. I, sobretot, han de ser persones honrades, rigoroses i professionals.”

Per la seva banda, els enginyers en topografia també tenen un paper rellevant en el món de la construcció: “Primerament, durant la preparació d’un terreny per poder urbanitzar-lo, edificar-hi o situar-hi infraestructures, però també mentre dura l’obra, revisant-la, i fent un informe una vegada finalitzada. La formació que es du a terme a l’Escola dins dels estudis de primer cicle té per objectiu formar professionals especialitzats per desenvolupar cada una de les atribucions de la seva competència.”

Pel que fa als estudis de segon cicle, són de referència els d’Enginyeria en Organització Industrial orientats a l’edificació. “Tenen com a objectiu l’adaptació permanent de la formació a les necessitats de les persones, del mercat i de les empreses, de manera que permeti la inserció laboral i l’accés professional en l’àmbit de l’organització industrial i sobretot en la indústria de la construcció.” L’Escola també té un ampli ventall de formació de postgrau, com el Màster en tècniques d’execució i control en edificació, el Màster en valoracions de béns i taxació de danys, el Màster en Direcció d’Empreses de la Construcció i el Màster en Gestió Immobiliària. Així mateix, du a terme cursos sobre seguretat i prevenció de riscos laborals.

Francisco Javier Llovera dirigeix el programa de doctorat en Direcció i Administració d’Empreses. “Un dels reptes que em vaig imposar en assumir la direcció en aquest darrer mandat és la formació de doctors. Hem d’estimular els professors i els futurs titulats perquè no deixin de formar-se, perquè s’especialitzin i si poden realitzin un doctorat, que aporta una metodologia d’investigació molt necessària en el sector.”

El sector de la construcció pateix una manca de formació especialitzada en determinats perfils laborals. “Els professionals que s’hi integren es troben desbordats per la realitat d’un sector potent i apressant. Les obres s’han d’acabar amb celeritat i no hi ha experts autèntics, coneixedors experimentats de la professió. Els oficis s’estan perdent i avui és difícil restaurar edificis de certa antiguitat. És el sector amb més accidents laborals amb resultat de mort a l’Estat espanyol, el qual, a la vegada, és el que té més sinistralitat de la Unió Europea. Aquest sistema de treball basat en les presses, en l’obtenció ràpida de diner, implica un alt grau d’improvisació. Fa falta formació permanent per a tots els professionals del sector i per als immigrants que s’incorporen a l’obra sense conèixer l’idioma. A més, s’hi sumen els treballadors subcontractats per empreses que no tenen en compte la formació en seguretat.”

Francisco Javier Llovera alerta sobre la manca de rigor en el sector de la construcció. “Una obra menor, la reforma d’un pis, per exemple, no hauria de comportar problemes. En canvi, el ciutadà, quan accepta un pressupost suposa directament que el preu final s’incrementarà i que les dates s’endarreriran. Això no passa en altres sectors, en què els terminis són rígids i tot està tabulat en preus. Aquesta acceptació social demostra que en la construcció no hi ha prou serietat.”

El màrqueting immobiliari és un àmbit de coneixement que molts promotors haurien de descobrir. “Els faria veure que l’olfacte no ho és tot i que hi ha molts elements que s’han de tenir en compte en un mercat cada vegada més competitiu i més exigent. Adquirir tècniques de venda adequades, instruments per analitzar el mercat i bones formes a l’hora d’actuar, detectar llocs òptims on construir, ser respectuosos amb el medi ambient… Si els promotors tinguessin una formació rigorosa i assentada sobre una base ètica, no s’haurien fet les destrosses paisatgístiques que veiem al llarg del litoral mediterrani, ple d’edificacions sense control. En 30 anys s’han causat danys irreparables al nostre territori. Les administracions locals han donat massa llicències i s’ha construït en paratges naturals. Cal una legislació més estricta i restrictiva sobre l’edificació en determinats sòls.”

Quan es produeixen incidents en determinades obres de certa magnitud, els tècnics han d’assumir la responsabilitat tècnica i manifestar públicament la seva opinió sobre el succés. “Per decisions polítiques, els tècnics no apareixen als mitjans de comunicació. Hi deuen haver raons que prevalen sobre la realitat tècnica. Tot i que hi acostuma a haver estudis acurats i precisos, les presses que acompanyen la realització de certes obres per complir les dates establertes, sobretot quan es tracta d’obra pública, fan que sovint s’ignorin. Després de veure els problemes amb les obres de l’AVE a Barcelona, jo no faria passar el traçat per sota del carrer Provença.”

L’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona ha iniciat una línia de treball compromesa amb el concepte de sostenibilitat. “Conscients de la importància de la visió globalitzadora de la sostenibilitat i en consonància amb les directrius que marca la Universitat Politècnica de Catalunya, hem inclòs continguts de sostenibilitat en el programa de la majoria de les assignatures. També els tenim en compte en els projectes de fi de carrera. Volem que els estudiants ampliïn els seus coneixements sobre sostenibilitat i els apliquin en la seva activitat professional futura.”

El doctor Francisco Javier Llovera ha publicat llibres com La función pericial forense, Economía de la construcción i Derecho y gestión urbanística, a més d’escriure nombrosos articles en publicacions del sector.