Text del 2007
Cada cop es demana més el topogràfic, un plànol del terreny amb les corbes de nivell i els elements constructius i geogràfics.
Roger Lluís i Gol és fundador i gerent de l’empresa de topografia Vèrtex, S.L. “L’obra és el terreny on principalment treballem i és el que mou en gran mesura l’economia d’aquest país. L’arc en el qual actuem inclou, a més, tasques de camp en aixecaments topogràfics, consistents a realitzar els plànols del terreny i de tot allò que ens trobem a les zones urbanes o rústiques: desllindaments, reparcel·lacions, segregacions, amidaments… De vegades, aquestes actuacions serveixen per fer projectes de futures obres, infraestructures viàries o altres edificacions. També hem col·laborat en l’edificació de diverses benzineres, així com en carreteres, pavellons esportius i moltes piscines.”
El 1997 el senyor Lluís i Gol es llicencià en Enginyeria Tècnica en Topografia. “Per obtenir la llicenciatura s’han de cursar tres anys de carrera i elaborar un projecte. Quan estudiava tercer curs ja treballava, i el projecte el vaig enllestir aprofitant que m’havia trencat el genoll. El nostre gran avantatge és que som pocs i, abans d’acabar la carrera, ja tenim feina. La tasca del topògraf és molt solitària, però m’agrada força el treball autònom.”
A l’inici de qualsevol obra és imprescindible la intervenció del topògraf. “L’arquitecte necessita conèixer l’estat del terreny per poder concebre una casa, i l’enginyer per projectar una carretera. Tots dos han d’estar al corrent dels desnivells que hi ha a fi de calcular els moviments de terres i saber, en cas d’expropiacions, per quines finques passarà i a quins propietaris afectarà. Per tant, nosaltres arribem els primers, fem els plànols i els lliurem perquè elaborin els projectes. Un cop llestos, qui primer va a l’obra, abans que les màquines, també és el topògraf, que és qui marca les referències: on anirà la casa, els eixos…”
El seguiment de l’obra depèn de la seva complexitat. “Generalment, faig el seguiment des del principi fins al final; és obligatori i necessari, ja que les referències que marquem al principi no es poden posar de cop. Quan es construeix una autopista cal anar-hi gairebé cada dia. Primer hem de marcar el traç i hem d’assenyalar per on han d’entrar les màquines. A mesura que hi entren, definim l’eix i, un cop s’ha pentinat tot, definim la rasant de la carretera. Després, a sobre, hi aniran diverses capes: les graves, el ferm, etc., i controlem també aquests nivells. Pel que fa a les edificacions, no cal ser-hi present diàriament, perquè un cop marcada l’excavació les màquines poden trigar setmanes a fer el forat. Tornem quan l’obertura ja està acabada per comprovar que els nivells als quals han arribat a baix són els marcats a dalt. Llavors, baixem, marquem els escaires i, generalment, comencen a obrir fonamentacions. Fins que no estan obertes i emplenades de formigó no hi tornem per marcar el lloc dels pilars. En el cas de grans edificacions, però, cal un control exhaustiu de pilars i d’eixos.”
El Col·legi d’Enginyers en Topografia de Catalunya guanya com més va més reconeixement. “En qualsevol edificació mitjana o petita és obligatori que hi hagi la firma del Col·legi d’Enginyers en Topografia. Cada cop es demana més el topogràfic, és a dir, un plànol del terreny, amb les corbes de nivell i els elements constructius i geogràfics: camins, rius, caps, marges, cases… A partir d’aquest document, l’arquitecte realitzarà el projecte.”
El senyor Lluís i Gol observa canvis vertiginosos en relació amb èpoques passades. “Abans s’utilitzava el teodolit per mesurar angles verticals i horitzontals amb molta precisió. Mitjançant la trigonometria, la geometria i una mira reglada, la qual era sostinguda per una altra persona, es podien calcular les distàncies i els desnivells. Ara, treballem amb un teodolit electrònic de darrera generació anomenat estació total. La gent ens veu a la carretera i creu que fem fotografies o que filmem, quan el que fem és prendre mesures d’angles i distàncies amb aquests aparells compactes.”
L’estació total robotitzada i el GPS són els dos grans darrers avenços incorporats a la topografia. “L’estació total robotitzada és un aparell sofisticat i molt car. Es col·loca sobre el trípode i va girant. El topògraf porta una PDA i controla l’aparell mitjançant làser. Pel que fa a la tecnologia GPS, és el gran descobriment de finals del segle xx. La seva aplicació abasta no només el món de la topografia sinó també el de la medicina o els transports, fins i tot ha arribat a l’àmbit particular. Ara bé, el GPS que utilitzem els topògrafs té una precisió centimètrica, a diferència dels que es fan servir majoritàriament, els quals tenen una precisió de 5 m. En extensions molt grans, facilita molt la feina, perquè no hem de traginar l’aparell amb el trípode. Anteriorment, quan perdies visibilitat amb el trípode, plantaves l’aparell i mesuraves tot el que veies. Quan hi havia un canvi de rasant o una casa, havíem de canviar l’aparell de lloc, fer uns càlculs geomètrics, estacionar-lo de nou i continuar mesurant. Això ja no és necessari amb el GPS, ja que pots anar prenent mesures, calcular la triangulació amb les coordenades que et subministra el satèl·lit i fer un plànol amb la mateixa precisió que una estació total. L’únic inconvenient és la manca de cobertura en determinats llocs.”
En el futur, els escàners topogràfics també suplantaran totalment l’aparell topogràfic clàssic. “Ja comencen a funcionar els escàners topogràfics, els quals permeten fotografiar en 3D tot el que es veu. Aquests aparells s’utilitzen per a la topografia de camp d’alta precisió. Ja s’empren en la construcció de ponts enormes, o per dissenyar els plànols de les refineries. Aquesta tecnologia deixarà desfasats els sistemes topogràfics tradicionals.”
Pel que fa al túnel projectat a la Sagrada Família, el senyor Lluís i Gol es decanta per la prudència: “Parlant amb el cor, crec que s’hauria de perforar per un altre lloc, perquè no cal arriscar-se amb un monument tan apreciat. Tampoc no sabem com estan fets els fonaments d’aquesta obra que va començar fa més d’un segle i que aguanten moltes tones.”
Entre les tasques que du a terme Roger Lluís destaca la descripció i delineació de nombroses depuradores arreu de Catalunya. “A causa del creixement dels darrers anys, encara s’han de fer depuradores a moltes comarques. Actualment, treballem en el projecte de 44 depuradores, al Priorat, les Garrigues, la Ribera d’Ebre i altres indrets, les quals es faran amb ajuda europea i de la Generalitat. La dificultat més gran d’aquestes instal·lacions és portar el col·lector. En aquest cas, només faig l’execució de l’obra, ja que una altra empresa es va ocupar de fer els topogràfics, tot i que sovint sorgeixen problemes d’encaix i s’ha de tornar a estudiar el traçat.”
Amb vista al futur, el senyor Lluís i Gol es planteja créixer moderadament. Mentrestant, compta amb l’ajut de la seva esposa. “En el moment en què no puguem absorbir més feina, l’objectiu serà créixer i ampliar l’equip. Per sort, la meva dona, Montserrat Arnal, és una bona comptable i m’aconsella.”
