Text del 2006
«Els aparells de mesurament de la pressió arterial que distribuïm permeten conèixer l’estat de la pressió de manera ràpida, senzilla i eficaç”
Peróxidos Farmacéuticos pertany des de finals dels anys 70 a la família Xiol. Dirigida i gestionada exclusivament pel seu promotor, Jordi Xiol Quingles: “Els meus germans són accionistes, però no participen en la gestió diària de l’empresa.”
La formació acadèmica i l’experiència professional inicial d’aquest enginyer de camins no es relacionaven en principi amb la indústria i l’activitat farmacèutiques que desenvolupa en l’actualitat, però diverses circumstàncies personals el van conduir cap a aquest àmbit: “Un cop graduat com a enginyer de camins, durant set anys vaig tenir l’ocasió d’exercir en el camp d’aquesta activitat, el que em va proporcionar l’oportunitat de participar en projectes públics de rellevància, com l’Autopista Martorell-Vilafranca i la Central Nuclear d’Ascó. Però, mai no em vaig sentir veritablement seduït ja que no s’adeia amb el meu tarannà inquiet d’emprenedor.”
Els seus vincles familiars amb la indústria farmacèutica el van conduir cap a aquesta vessant professional: “vaig començar a implicar-me en les tasques i responsabilitats derivades de l’administració de l’empresa que pertanyia a la família de la meva exesposa, els coneguts Laboratoris Foret SA, fundats a començament del segle xx per l’avi de l’exmuller del senyor Xiol, un emprenedor francès que arribà a terres catalanes a començament del segle i hi creà una coneguda indústria química.”
Aquesta empresa “fou especialment coneguda i reconeguda per l’aigua oxigenada que elaborava.” En l’elaboració d’aquest producte va continuar centrant-se especialment la producció durant els primers anys d’implicació en el negoci del senyor Xiol. No obstant això, al 1977, una secció dels laboratoris Foret es va segregar i va néixer l’actual empresa Peróxidos Farmacéuticos, “en honor a la fabricació de peròxids, que tradicionalment havia estat la principal línia de producció dels nostres laboratoris. Per exemple, l’aigua oxigenada és un peròxid d’hidrogen.”
La implicació del Sr. Xiol en aquesta nova etapa dels antics laboratoris Foret va ser tan gran que es decidí finalment a adquirir l’empresa. “Em vaig identificar amb el projecte i em vaig adonar que la meva veritable vocació era el món dels negocis.”
Des de l’època en què Jordi Xiol va fer-se càrrec de les tasques gestores i innovadores a Peróxidos Farmacéuticos, “l’oferta que ofereix Peróxidos Farmacéuticos ha crescut i s’ha diversificat considerablement”, tot i que mai no ha deixat de fabricar el producte que van popularitzar els Laboratoris Foret. Aquestes diversificació i innovació han estat determinades en gran mesura per les innovacions i descobertes sanitàries que han anat arraconant algunes substàncies tradicionalment usades en la desinfecció, com l’aigua oxigenada, el que va obligar el màxim responsable dels laboratoris a la cerca de nous productes i mercats.
Les innovacions i apostes introduïdes pel senyor Xiol es poden dividir en dos apartats: “En primer lloc, al anys 90 vam decidir de dedicar-nos a la representació d’aparells d’autodiagnosi sanitària perquè vam considerar que tindrien una gran rellevància en el futur. Començàrem per distribuir aparells per a l’automesurament de la pressió arterial. Va ser una aposta arriscada i, de fet, durant els primers anys aquest article va tenir una acceptació més aviat tèbia, però a partir del 1998 l’índex de vendes s’incrementà de forma exponencial. En l’actualitat la nostra entitat actua com a intermediària en la venda de 250.000 unitats l’any.”
Aquesta elevada xifra no ens ha de sorprendre, “es calcula que a l’Estat espanyol hi ha uns vuit milions d’hipertensos, molts dels quals han de portar a terme un control rigorós i regular de la seva pressió arterial. Els aparells de mesurament de la pressió arterial que distribuïm permeten de conèixer l’estat de la pressió de manera ràpida, senzilla i eficaç.”
El que ens podem plantejar, però, “són els barems utilitzats per determinar el punt en què comença la hipertensió d’un pacient, ja que hi entren en joc molts interessos econòmics, perquè aquesta anomalia és un trastorn crònic que requereix tractament farmacològic continuat. En l’actualitat es considera que una persona pateix hipertensió quan supera l’índex 14/9, de forma que superada aquesta xifra ha de medicar-se.”
A més d’aquesta medicació, per tal de corregir la hipertensió és necessari que es produeixi “el canvi de certs hàbits vitals: alimentació, exercici, tabaquisme, etc.”
A banda de la distribució d’aparells de medició de la tensió arterial, “també distribuïm dispositius per al mesurament del greix corporal, que funcionen a través de l’emissió d’un senyal elèctric el retorn del qual depèn de l’índex de massa corporal del subjecte i nebulitzadors, és a dir, uns dispositius per administrar medicaments per via respiratòria.”
En segon lloc, Peróxidos Farmacéuticos va apostar per l’elaboració, representació i distribució de dermoproductes de venda exclusiva en oficines de farmàcia: “La nostra línia dermocosmètica, coneguda comercialment com Mussvital, és líder al mercat en aquest moment amb la fabricació de més de dos milions d’unitats de l’article més venut, el gel de bany.” També fabriquen i distribueixen crema de mans, desodorant, anticel·lulític, body milk, crema antiarrugues, ampolles rejovenidores, etc.
L’aposta per aquestes dues línies ha permès que l’empresa passés de ser una petita indústria farmacèutica familiar a ser una important companyia del sector sense, a més a més, que calgués fer grans inversions materials ni humanes per tal de donar a conèixer els seus productes als potencials consumidors. Amb la seva brillant trajectòria en la indústria farmacèutica i des d’aquest optimista present, el gran projecte de futur de Jordi Xiol és assentar i fer créixer encara més Peróxidos Farmacéuticos per tal que algun dia l’empresa pugui ser dirigida pel seu fill Joan, el qual, però, en aquests moments mostra unes altres inclinacions: “Ara per ara sembla que el seu camí professional té una altra direcció, ja que està estudiant enginyeria de telecomunicacions, però mai no se sap.”
