Text del 2007
Catalunya és un territori conformat per gran quantitat de petits propietaris.
.
Després d’haver exercit com a vocal i com a advocat de l’Associació de Propietaris de Finques Urbanes de Catalunya, el lletrat Sergi Llagostera Xargayó n’ocupa, des de l’any 2005, la vicepresidència. “Fou la meva experiència en dret immobiliari allò que em dugué a entrar en contacte amb l’Associació de Propietaris de Finques Urbanes de Catalunya.”
Advocat en exercici, administrador de finques no exercent i professor de Dret a l’Escola Superior de Relacions Públiques de la Universitat de Barcelona, el senyor Llagostera es doctorà en Dret l’any 2001 defensant una interessant i agosarada tesi. “Aquell treball, que duia per títol Entorno a la incostitucionalidad de la legislación de arrendamientos urbanos, propugnava que tant la llei espanyola d’arrendaments urbans de l’any 1964 com la que regeix actualment –establerta el 1994–, tenien punts d’inconstitucionalitat i també infringien el dret comunitari. Certament, es tractà d’una tesi arriscada, però que fou subscrita per diversos juristes. Amb aquell estudi vaig pretendre advocar per una idea en la qual crec fermament, perquè de vegades la legislació d’arrendaments urbans conté detalls d’inconstitucionalitat que, a més a més, contradiuen el dret comunitari.”
L’Associació de Propietaris de Finques Urbanes de Catalunya és una iniciativa sorgida fa 15 anys amb la finalitat inicial de protegir el conjunt de propietaris que es trobaven amb habitatges al mercat de lloguer de renda antiga. “Aquest col·lectiu de propietaris afectats inicialment s’agrupà amb la intenció de desblocar un sistema d’arrendaments que produïa uns perjudicis inestimables, tant als mateixos propietaris com a les persones que cercaven pis per llogar. En aquell moment, a causa dels pocs avantatges i les poques garanties que oferien les rendes antigues, els propietaris es resistien a arrendar els seus immobles i la situació començava a provocar un problema social.”
D’aleshores ençà, l’Associació de Propietaris de Finques Urbanes de Catalunya ha anat ampliant els seus objectius fundacionals. “En l’actualitat, la nostra tasca consisteix a reunir propietaris de finques urbanes que es dediquin al lloguer d’habitatges o locals comercials i fornir-los d’un assessorament complet. Com a entitat, mantenim un contacte periòdic amb les administracions públiques per tal de tractar aspectes legals, fiscals o qualssevol de les normatives que puguin afectar d’alguna manera els arrendadors. Darrerament, hem proposat mesures per fomentar el mercat de lloguer perquè creiem que aquesta opció no acaba d’impulsar-se amb prou fermesa com una possible solució a les dificultats d’accés a l’habitatge. Nosaltres promovem el lloguer i plantegem propostes concretes a les administracions perquè col·laborin amb aquesta idea.”
Justament, la Generalitat de Catalunya ha anunciat un projecte que pretén estimular el lloguer d’habitatges inhabitats. “Per aconseguir-ho, es comprometrà a avalar fins a sis mensualitats al propietari que tingui problemes d’impagament per part del seu inquilí. Aquest programa, que s’anomena Aval-lloguer, és una iniciativa del Departament de Medi Ambient i Habitatge i es preveu que s’aprovi aquest mateix any 2007.”
El mèrit d’aquesta resolució pot atribuir-se, si més no en cert grau, a l’Associació de Propietaris de Catalunya de Finques Urbanes. “Penso que sí que hi hem tingut alguna cosa a veure; feia temps que reclamàvem algun tipus d’empara i ens queixàvem de la lentitud amb què actua la justícia a l’hora de resoldre els desnonaments. L’impagament de lloguers és un veritable problema al nostre país. En aquest sentit, recentment la publicació econòmica Expansión va revelar que en el darrer any, a Espanya, es produïren 25.000 sentències de desnonament. Aquest és un àmbit en què s’origina molta picaresca i, tot i que existeix un arxiu públic de morosos al Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona, potser no se’n té prou notícia i no es consulta gaire.”
La recomanació d’optar pel lloguer és cada vegada més pertinent perquè l’accés a l’habitatge de propietat s’està tornant molt onerosa. “La compra d’un immoble ha esdevingut inaccessible per a molta gent perquè han aparegut una sèrie de factors que n’han estimulat l’alça desmesurada dels preus. En els darrers anys no s’ha aturat l’especulació, la qual cosa ha produït una certa manca de control sobre l’entorn immobiliari. I és precisament ara quan recollim els fruits d’aquesta mala gestió. Atès que Catalunya és un territori conformat per gran quantitat de petits propietaris, fóra interessant promoure el mercat de lloguer per evitar trobar-nos amb un conflicte social en els pròxims anys.”
El règim de lloguer només implica un 10% del total de les llars espanyoles, una quantitat francament baixa si la comparem amb la que observem a la resta de l’Europa occidental. El senyor Llagostera creu que s’hauria de corregir aquest desfasament. “Per tal d’ampliar aquest percentatge seria efectiu gratificar totes aquelles persones que estiguessin disposades a arrendar la seva propietat, i una de les maneres encertades de fer-ho seria començar per abaratir l’impost de successió i facilitar el procediment als propietaris que, després de percebre un habitatge en herència, decidissin obrir-se camí en el mercat de lloguer. Des de l’Associació de Propietaris de Catalunya de Finques Urbanes entenem que la Generalitat de Catalunya necessita recursos i que no pot desprendre’s de l’impost de successió com a tal, però sí considerem que és possible convertir-lo en una contribució més raonable i ser més flexibles. No hem d’oblidar que els posseïdors de grans fortunes estan exempts d’aquest impost a causa de les bonificacions i d’altres avantatges, i que són precisament els petits propietaris els que han d’abonar grans quantitats econòmiques. Per fomentar el lloguer, i alhora protegir el llogater, considerem que s’hauria de revisar la llei vigent d’arrendaments urbans, incidir en la mesura del possible en les bonificacions fiscals i dinamitzar els desnonaments.”
