Text del 2001
L’estricta i ferma personalitat del pare de Fernando Rodríguez Pérez de Ruibal determinà un tarannà compromès amb el servei als altres i amb l’eficàcia i la rectitud de la feina ben feta: “Era tot un cavaller que sempre guanyava les batalles sense vessar ni gota de sang. A pesar que la nostra família provenia del sector empresarial i havia destacat sempre per una actitud dinàmica i emprenedora en el món econòmic, va respectar la meva decisió d’esdevenir advocat.”
Els seus anys de preparació universitària i aprofundiment posterior li van mostrar la importància de la millora contínua i dels resultats finals: “La consecució dels nostres objectius personals i professionals ha de guiar sempre les nostres passes. Aquest èxit no s’ha de valorar mai des de la perspectiva del lucre econòmic o dels beneficis que comporti, sinó en si mateix com a camí de perfecció al llarg del qual ens hem d’esforçar i superar progressivament.”
Aquesta clara filosofia d’actuació professional el va impulsar a fer-se càrrec de l’adaptació, la renovació i la redefinició d’un projecte d’assessorament ja existent, que en aquests moments té delegacions a Màlaga, Bilbao i Madrid: “La nostra branca d’especialització és el dret referit a la vida i gestió quotidianes de l’empresa, és a dir, el mercantil i tributari. Dins del primer, també ens fem càrrec de l’assessorament i execució en l’àrea civil i penal en aquells casos en què malauradament és necessari presentar una suspensió de pagaments. Dins del segon, la nostra funció és que l’empresari contribueixi al sosteniment de la societat del benestar de manera proporcional a la riquesa que ha generat el seu negoci.”
No obstant l’aparent especificitat de totes aquestes àrees d’actuació, el seu projecte d’assessorament intenta anar més enllà d’una visió i un tractament superficials i aïllats de les diverses problemàtiques: “L’actual complexitat del món de l’empresa demana un alt nivell d’especialització perquè cadascun dels seus àmbits comporta implicacions i derivacions importants per a tots els altres, que s’han de tenir en compte per vetllar per l’estabilitat i continuïtat del negoci. En el cas del dret fiscal, per exemple, s’han de planificar amb cura les inversions ja que, actualment, la competència és internacional i en aquest aspecte les companyies estrangeres estan molt més avançades que les espanyoles. En economia, i sobretot en el cas de les empreses, és molt més fàcil crear que no pas mantenir, i s’han de buscar fórmules perquè la gestió, l’expansió i totes les altres operacions empresarials esdevinguin rendibles. Nosaltres ens sentim molt orgullosos d’haver assessorat en matèria d’inversió internacional quan aquesta pràctica no era tan comuna com ho és ara. En concret, recordo la primera operació que es va realitzar a Nova Zelanda i que representava acabar amb el tabú empresarial de no invertir a llocs massa llunyans.”
En l’activitat quotidiana d’assessorament del gabinet, cobra una especial importància la coordinació dels diversos membres de l’equip humà: “El despatx es divideix en sis grans àrees que es componen de departaments que, al seu torn, es vertebren en cèl·lules, és a dir, en agrupacions de dos o tres professionals encarregats de donar resposta a les necessitats específiques d’un empresari. A més, també disposem de l’ajut dels mitjans informàtics que permeten optimitzar la nostra capacitat de resposta. En aquest terreny, però, se’ns planteja el problema que no totes les empreses del país estan igualment adaptades a l’actualitat. De totes maneres, estem segurs que el nombre de contactes virtuals amb els nostres clients augmentarà en el futur.”
La gestió d’un bufet de les característiques del seu requereix la cessió de responsabilitats a altres lletrats i també mentalitzar-se que el conjunt de serveis que presten als clients s’ha de gestionar com ho fa una empresa de serveis: “Delegar responsabilitats és sempre difícil, però imprescindible. De la mateixa manera, per tal de poder donar el millor servei als nostres clients cal ser conscients que també som una empresa i que ens hem de guiar per criteris econòmics sense que això signifiqui una davallada de la qualitat moral. Per conjugar correctament aquestes dues orientacions, hem de tenir en compte que existeixen dos tipus de despatxos: els que desitgen obtenir resultats a curt termini i els que es proposen la fidelització dels seus clients mitjançant un servei continuat, complet i personalitzat. Crec que només aquests últims poden ser considerats vertaders bufets de lletrats compromesos amb els seus clients i amb la seva tasca social.”
En aquest sentit, Fernando Rodríguez Pérez de Ruibal sempre ha tingut molt present quina és la finalitat primera de l’advocacia: “Tenim una certa funció guaridora. Aquest paral·lelisme amb la tasca del metge obliga que coneguem amb profunditat la societat i les seves formes de comportament, que són el nostre cos d’actuació. L’observació i anàlisi permeten que ens adonem que l’existència de molts conflictes és la conseqüència de no haver estat capaços de conciliar postures diferents però no divergents i, per tant, harmonitzables. Per desgràcia, tendim a fer veritats dogmàtiques dels nostres punts de vista i a no esforçar-nos per aconseguir un consens dels diversos plantejaments. I, precisament, en aquesta funció d’àrbitres socials rau bona part de la nostra raó de ser.”
L’experiència en l’exercici de la professió també fa que reflexioni sobre els desdibuixats límits entre la infracció i la legalitat que sovint presenta el dret: “De vegades, és molt difícil precisar on acaba l’estricta aplicació de la legislació i de la jurisprudència. En aquests casos, només l’experiència de la pràctica diària i l’especialitat que donen l’estudi i l’anàlisi de la normativa guien l’advocat perquè protegeixi convenientment els interessos del seu client, sense vulnerar mai la normativa vigent. Aquesta actuació responsable és la que ens atorga la confiança del públic i permet que dipositi cegament el seu capital, el seu patrimoni, la seva llibertat i fins i tot la seva vida en l’eficàcia de la nostra actuació professional.”
Per assolir la important posició de mercat que actualment posseeix el despatx que dirigeix, Fernando Rodríguez Pérez de Ruibal ha hagut de renunciar a una bona part de la seva vida privada: “El camí recorregut s’ha de mesurar per la quantitat i la intensitat d’emocions i de renúncies viscudes. Han estat deu anys fent molts quilòmetres amb avió i amb cotxe i aprenent de les experiències passades, tant de les positives com d’algunes de negatives perquè crec que aprenem tant dels nostres encerts com de les nostres errades.” De segur que l’estimació que sent per l’advocacia l’ha compensat d’aquests sacrificis i privacions.