Sr. Fernando Rodríguez Pérez de Ruibal
Fotografia: Àngel Font
PC, 11è VOLUM. Assessors jurídics d’empresa

Sr. Fernando Rodríguez Pérez de Ruibal

1929 GRUPO CONSULTOR

Text del 2001

L’estricta i ferma personalitat del pare de Fernando Rodríguez Pérez de Ruibal determinà un tarannà compromès amb el servei als altres i amb l’eficàcia i la rectitud de la feina ben feta: “Era tot un cavaller que sempre guanyava les batalles sense vessar ni gota de sang. A pesar que la nostra família provenia del sector empresarial i havia destacat sem­pre per una actitud dinà­mica i emprenedora en el món econòmic, va respectar la meva decisió d’es­devenir advocat.”

Els seus anys de pre­paració universitària i a­pro­fundiment posterior li van mostrar la im­por­tància de la millora contínua i dels resultats finals: “La consecució dels nostres objectius personals i pro­fessionals ha de guiar sempre les nostres passes. Aquest èxit no s’ha de valorar mai des de la pers­pectiva del lucre econòmic o dels be­neficis que comporti, sinó en si mateix com a camí de per­fecció al llarg del qual ens hem d’es­for­çar i superar progres­si­va­ment.”

Aquesta clara filosofia d’actu­a­ció profes­sional el va impulsar a fer-se càrrec de l’adaptació, la reno­vació i la re­de­finició d’un projecte d’as­sessorament ja existent, que en aquests moments té delegacions a Màlaga, Bilbao i Madrid: “La nostra branca d’especi­alització és el dret re­ferit a la vida i gestió quotidianes de l’empresa, és a dir, el mer­can­til i tributari. Dins del primer, també ens fem càrrec de l’asses­so­ra­ment i execució en l’àrea civil i penal en aquells casos en què ma­lau­radament és ne­ces­sari presentar una suspensió de pa­ga­ments. Dins del segon, la nostra funció és que l’empresari con­tri­bueixi al sosteniment de la societat del benestar de manera propor­cional a la riquesa que ha generat el seu negoci.”

No obstant l’aparent especificitat de totes aquestes àrees d’actuació, el seu projecte d’assessorament intenta anar més enllà d’una visió i un tractament superficials i aïllats de les diverses problemàtiques: “L’actual complexitat del món de l’empresa demana un alt nivell d’especialització perquè cadascun dels seus àmbits comporta implicacions i derivacions im­portants per a tots els altres, que s’han de tenir en compte per vetllar per l’estabilitat i continuïtat del negoci. En el cas del dret fiscal, per exemple, s’han de planificar amb cura les inversions ja que, ac­tu­alment, la competència és internacional i en aquest aspecte les com­­­­­panyies estrangeres estan molt més avançades que les es­panyoles. En economia, i sobretot en el cas de les empreses, és molt més fàcil crear que no pas mantenir, i s’han de buscar fórmules per­què la ges­tió, l’expansió i totes les altres operacions empresarials es­devinguin rendibles. Nosaltres ens sentim molt orgullosos d’haver assessorat en matèria d’inversió internacional quan aquesta pràctica no era tan comuna com ho és ara. En concret, recordo la primera o­peració que es va realitzar a Nova Zelanda i que representava acabar amb el tabú empresarial de no invertir a llocs massa llunyans.”

En l’activitat quotidiana d’assessorament del gabinet, cobra una especial importància la coordinació dels diversos membres de l’equip humà: “El despatx es divideix en sis grans àrees que es componen de de­partaments que, al seu torn, es vertebren en cèl·lules, és a dir, en a­grupacions de dos o tres professionals encarregats de donar res­posta a les necessitats específiques d’un empresari. A més, també disposem de l’ajut dels mitjans informàtics que permeten op­ti­mitzar la nostra capacitat de resposta. En aquest terreny, però, se’ns planteja el problema que no totes les empreses del país estan igualment adaptades a l’actualitat. De totes maneres, estem segurs que el nombre de contactes virtuals amb els nostres clients aug­mentarà en el futur.”

La gestió d’un bufet de les característiques del seu requereix la cessió de responsabilitats a altres lletrats i també mentalitzar-se que el con­junt de serveis que presten als clients s’ha de gestionar com ho fa una empresa de serveis: “Delegar responsabilitats és sempre difícil, però imprescindible. De la mateixa manera, per tal de poder donar el mi­llor servei als nostres clients cal ser conscients que també som una empresa i que ens hem de guiar per criteris econòmics sense que això signifiqui una davallada de la qualitat moral. Per conjugar cor­rec­tament aquestes dues orientacions, hem de tenir en compte que existeixen dos tipus de despatxos: els que desitgen obtenir re­sul­tats a curt termini i els que es proposen la fidelització dels seus clients mitjançant un servei continuat, complet i personalitzat. Crec que només aquests últims poden ser considerats vertaders bufets de lletrats compromesos amb els seus clients i amb la seva tasca so­cial.”

En aquest sentit, Fernando Rodríguez Pérez de Ruibal sempre ha tingut molt present quina és la finalitat primera de l’advocacia: “Tenim una certa funció guaridora. Aquest paral·lelisme amb la tasca del metge o­bli­ga que coneguem amb profunditat la societat i les seves formes de com­por­tament, que són el nostre cos d’actuació. L’ob­servació i a­nà­lisi perme­ten que ens adonem que l’existència de molts con­flictes és la conseqüència de no haver estat capaços de conciliar postures di­ferents però no divergents i, per tant, har­mo­nitzables. Per des­grà­cia, tendim a fer veritats dogmàtiques dels nos­­tres punts de vista i a no esforçar-nos per aconseguir un consens dels diversos plantejaments. I, precisament, en aquesta funció d’àr­bitres socials rau bona part de la nostra raó de ser.”

L’experiència en l’exercici de la professió també fa que reflexioni sobre els desdibuixats límits entre la infracció i la legalitat que sovint presenta el dret: “De vegades, és molt difícil precisar on acaba l’estricta apli­cació de la legislació i de la jurisprudència. En aquests casos, només l’ex­periència de la pràctica diària i l’especialitat que donen l’estudi i l’anàlisi de la normativa guien l’advocat perquè protegeixi con­ve­nientment els interessos del seu client, sense vul­nerar mai la nor­mativa vigent. Aquesta actuació responsable és la que ens atorga la confiança del públic i permet que dipositi cegament el seu capital, el seu patrimoni, la seva llibertat i fins i tot la seva vida en l’eficàcia de la nostra actuació professional.”

Per assolir la important posició de mercat que actualment posseeix el despatx que dirigeix, Fernando Rodríguez Pérez de Ruibal ha hagut de renunciar a una bona part de la seva vida privada: “El camí recorregut s’ha de mesurar per la quantitat i la intensitat d’emocions i de renún­cies viscudes. Han estat deu anys fent molts quilòmetres amb avió i amb cotxe i a­prenent de les experiències passades, tant de les posi­ti­ves com d’al­gunes de negatives perquè crec que aprenem tant dels nostres en­certs com de les nostres errades.” De segur que l’estimació que sent per l’advocacia l’ha compensat d’aquests sacrificis i privacions.