Text del 2004
Les especialitats mèdiques haurien de realitzar un enfoc global del pacient.
Lluitar contra les malalties infeccioses és molt més fàcil avui que fa algunes dècades. Diversos factors han contribuït a reduir la possibilitat d’infecció però especialment la millora de les condicions d’higiene personals, l’aplicació de vacunes i l’avanç ràpid de la tecnologia mèdica. La prevenció és una de les claus per combatre moltes malalties infeccioses. El doctor Ferran Segura Porta ha desenvolupat la seva trajectòria professional al voltant de l’estudi, diagnòstic i tractament de les patologies infeccioses. Indica que “si bé hi ha controlades moltes patologies que fa uns anys produien importants efectes sobre la població, han sorgit noves àrees d’estudi vinculades a infeccions resistents als antibiòtics i l’augment dels viatges arreu del món.” Les unitats de malalties infeccioses reuneixen professionals mèdics amb uns coneixements molt especifics. L’aparició del virus de la sida va desbordar i ampliar l’activitat aquestes unitats que avui dia tenen un pes molt important dins dels centres hospitalaris. Malgrat que encara no està reconeguda com a especialitat –forma part de l’especialitat de medicina interna–, la seva complexitat i amplitud de coneixement la situa al nivell de la resta d’especialitats mèdiques.
El doctor Ferran Segura va optar per la medicina de ben petit. Mai va dubtar que havia de ser metge. “L’esperit idealista de la joventut em feia creure que podia ajudar la gent. La medicina sempre em va semblar una activitat especialment interessant perquè per una banda implicava tracte humà i per l’altre se sustentava sobre una base científica. Són els dos aspectes més rellevants de la ciència mèdica.”
Va realitzar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona. “Als anys 60 l’ambient universitari estava polititzat i les estructures universitàries tot just començaven a mostrar-se contràries a la situació políticouniversitària. En aquells anys la medicina interna tenia un gran pes dins de la medicina. No era estrany que els estudiants l’escollissin i més tenint en compte que moltes especialitats encara no estaven desenvolupades. Vaig optar per especialitzar-me en medicina interna. Avui ser internista general és molt difícil perquè la gran quantitat de coneixement existent fa impossible que pugui dominar-se una especialitat tan àmplia. Ara bé, això no exclou que als internistes ens atregui una part de la medicina interna que és intentar veure el pacient en la seva globalitat per després si cal derivar-lo a l’especialista. Les especialitats mèdiques haurien de realitzar un enfoc global del pacient. El concepte d’internista és bo i continua sent interessant en alguns àmbits.”
Els primers passos professionals dins del món de la medicina van tenir lloc a l’Hospital Clínic, la institució mèdica on va formar-se. “El 1975 vaig entrar com a adjunt a la Clínica Mèdica B que era una de les quatre clíniques de patologia mèdica de l’Hospital on s’hi feia medicina interna general. Poc després, la nostra àrea, dirigida pel professor García San Miguel, va especialitzar-se en patologies infeccioses. A l’Estat espanyol no hi havia prou coneixements sobre aquesta àrea i per això el 1980 vaig marxar a París per formar-me en un centre amb una notable tradició en malalties infeccioses. Al mateix temps vaig poder veure com aquest centre havia organitzat el servei de malalties infeccioses i tenir un referent per estructurar el de l’Hospital Clínic.” Aquesta primera etapa va donar pas a un nou projecte professional que el va portar a convertir-se en el cap de servei de medicina interna de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell on actualment és responsable del servei de malalties infeccioses.
L’àrea d’estudi i tractament de les malalties infeccioses és cada vegada més àmplia. El doctor Segura s’ha interessat de forma particular per les malalties infeccioses procedents dels animals. Com explica el doctor Segura “les malalties infeccioses són produïdes per agents infecciosos, bàsicament bacteris i virus. Durant molt de temps es va creure que aquest terreny corresponia exclusivament als microbiòlegs. Avui fa falta el treball conjunt d’internistes per tractar les malalties dels pacients en col·laboració amb els microbiòlegs. El camp de les malalties infeccioses s’ha fet més complex a mesura que ha augmentat el número de pacients immunodeprimits generat per l’envelliment de la població i per diferents tècniques de tractament de les malalties. La immunosupressió afavoreix l’aparició d’infeccions de diversa gravetat, algunes de noves com per exemple la sida.”
Sobre aquesta malaltia vírica indica que “Avui tenim més mitjans per lluitar-hi però encara hi ha molta feina a fer, sobretot trobar solucions a la important difusió de la infecció al Tercer Món.”
El doctor Segura destaca que “l’atenció al pacient de sida ha comportat unes relacions mèdiques prolongades en el temps que han retornat a la medicina més tradicional del metge de capçalera de poble, la que prioritzava la relació propera entre metge i pacient.”
Coordinar i controlar la política d’ús dels antibiòtics de l’ambit hospitalari, les malalties hospitalàries, i tractar les malalties de la comunitat formen part de les tasques habituals de les unitats de malalties infeccioses. “Darrerament s’estan creant unitats de medicina tropical i atenció als viatgers com a resultat de la gran mobilitat social.”
La importància de l’especialització en malalties infeccioses recau en la seva horitzontalitat, és a dir, “les malalties infeccioses poden afectar qualsevol persona i això fa que haguem d’entrar en contacte amb pediatres, serveis d’intensius, de cirurgia, etc. La meva tasca és la de dirigir el programa assistencial de patologia infecciosa amb responsabilitat de les infeccions de tots els serveis hospitalaris per tal de realitzar un control exhaustiu de l’àmbit de les infeccions.” La tasca assistencial i de recerca que realitza el doctor Segura es completa amb la labor docent en el marc de la facultat de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona on expressa les seves vivències, transmet coneixement i els valors humans de la ciència mèdica a estudiants i residents de medicina, els metges del futur.
