Sr. Francesc Cano Pedrola
Sr. Francesc Cano Pedrola
PC, 19è VOLUM. Impuls immobiliari

FRANCESC CANO PEDROLA

ENDERROCS I ABOCAMENTS, S.L.

Text del 2008

Hem de fomentar amb decisió el reciclatge per no deixar un món inhabitable a les generacions venidores.

Enderrocs i Abocaments, S.L. és una societat basada en el moviment de terres, hereva de l’empresa fundada l’any 1966 pel senyor Francesc Cano Vallejo.“Sempre he tingut molt present l’esperit del meu pare, i ara més que mai”, recorda el seu fill, Francesc Cano Pedrola.

Nascut a Baza, Granada, el progenitor va emigrar molt jove a Catalunya. “En acabar el servei militar, el pare va venir i va trobar feina com a mecànic de camions a Granollers. Amb els estalvis pogué comprar el seu propi vehicle i dedicar-se a fer transports. Després, amb l’ajut de la mare, Montserrat Pedrola, el seu germà i la seva família, formà una petita empresa. Potser per casualitat o per designis del destí, va iniciar-se en l’àmbit del moviment de terres, tasca que, d’una manera més especialitzada, ens ha ocupat fins avui. El pare pertany a una generació sacrificada i marcada per la feina.”

Juntament amb el pare, cita un altre referent: “L’altre puntal és en Pasqual Esteban García, el meu soci, el qual va començar a treballar amb el pare des de molt jove. Sempre l’he vist com si fos un germà gran.”

El moviment de terres segueix tres processos: excavació, transport i abocament. “D’una banda, tenim l’obra civil, la qual és la nostra principal dedicació: els treballs d’infraestructures, carrers, autopistes, les obres del tramvia i del metro. De l’altra, hi ha l’edificació: els blocs de pisos, les oficines i la construcció en general. Per exemple, quan es tracta d’un edifici, abans d’aixecar l’estructura, fem l’excavació i el buidatge de terres que precedeix a la construcció de les plantes i la fonamentació. Posteriorment ens ocupem del trasllat d’aquestes terres als llocs d’abocament adients.”

L’empresa també realitza els fonaments dels edificis. “Un cop fet l’enderroc, es col·loquen les pantalles al perímetre de l’edifici. Quan els murs es consoliden, fem les excavacions de les terres fins a arribar a la cota baixa. Llavors, ve el procés de fonamentació arran de terra, i a partir d’aquí les empreses d’estructura comencen ja la seva feina.”

Pel que fa als residus de la construcció, el gran canvi introduït ha estat el reciclatge dels materials per tornar a incorporar-los a la cadena productiva del sector. “Fins fa poc, els residus es tiraven a qualsevol lloc. Era evident que això s’havia de regular per evitar malmetre els espais naturals. Fa uns deu anys, la Generalitat i empreses privades van començar a obrir dipòsits finalistes on es llença el rebuig de l’obra: bàsicament, residus inerts de construcció. Amb aquestes mesures, es regula pràcticament el 95% dels fluxos de materials que s’abandonen.”

Com que la terra no és un residu contaminant, s’intenta reutilitzar-la. “Per reciclar les terres ens coordinem amb altres empreses del sector per traslladar-ne les sobrants d’unes excavacions i omplir els buits d’altres projectes. També triturem una part del rebuig de les obres per crear materials que després s’estenen en els ferms de les carreteres abans de tirar-hi l’asfalt. Així, aprofitem un material existent, evitem extreure l’àrid de les pedreres i protegim els espais naturals. És un procés laboriós i costós, però el sector comença a adonar-se que és una solució necessària.”

A més a més, per evitar encarir les obres i minimitzar l’impacte mediambiental cal que els transports facin el recorregut més curt possible. “És inusual fer transports amb distàncies superiors a seixanta quilòmetres. En primer lloc, perquè no és rendible i, en segon lloc, perquè seria absurd intentar dur a terme una gestió ecològica si després la malbaratem utilitzant un vehicle pesat amb un alt consum de gasoli, pneumàtics i emissió de CO2. Per això, a les obres, és habitual que en les condicions prèvies s’especifiqui un preu i una distància màxima de vint quilòmetres.”

Destaca el senyor Cano les obres de les quals se sent especialment satisfet: “Vam intervenir en la construcció de l’Hotel Amrey Diagonal, el primer hotel del Poblenou, al districte 22@. Recordo sobretot la realització del tram del tramvia des de la plaça de les Glòries fins al Poblenou, que coincidia amb la inauguració del Fòrum Universal de les Cultures del 2004. En aquest projecte vam treballar el moviment de terres per la UTE Trambesos. Hem fet el tram de l’avinguda Diagonal des de Joan Carles I fins a la plaça Francesc Macià i, actualment, col·laborem amb el mateix grup en la construcció del tramvia en el tram de la sortida de l’avinguda Diagonal fins a Sant Just Desvern.”

Remarca també la realització de les petites obres, molt agraïdes i importants per a la societat. “Hi ha obres de manteniment en districtes, com els guals deprimits per facilitar la mobilitat dels minusvàlids. Aquests tipus d’obres no són objecte de notícia en les portades dels grans diaris, però ens donen molta satisfacció, ja que als ciutadans els millora força la vida quotidiana.”

Poder col·laborar en la recuperació de la muntanya de l’antiga pedrera de la Vallensana, entre Badalona i Montcada, il·lusiona Francesc Cano. “Es tracta d’una acció impulsada per Gestora de Runes, S.A., i l’Ajuntament de Badalona, que permetrà omplir el forat de la muntanya amb material inert de construcció. Això significarà la reobertura de l’antiga pedrera de la Vallensana, perquè en un termini de cinc o sis anys en puguem recuperar la morfologia natural i guanyar un espai públic com a bosc. Treballem en la primera fase de la restauració, que consisteix en una zona de pícnic. Possiblement, es crearà una escola de natura per als infants de Badalona i els visitants de fora que vulguin anar-hi. És una obra interessant, perquè t’adones que una zona de producció industrial d’on durant molts anys es treia granit, i que va esdevenir un forat ple de brutícia, es pot recuperar per al gaudi de la gent, des d’una perspectiva ecològica i de respecte mediambiental.”

Explica el senyor Cano que els enderrocs s’anomenen desconstruccions. “Ara no es fan enderrocs com abans, sinó que els operaris entren als edificis i en treuen tot el material susceptible de recuperació, com els marcs de fusta de les finestres i de les portes, els quals dipositen en contenidors específics. És una tasca lenta, però agraïda, ja que aquest material es pot reciclar per fabricar paper, amb la qual cosa evitem talar més arbres, evitant la desforestació.”

Conscient del seu compromís amb el medi ambient, Enderrocs i Abocaments, S.L. ha implantat el sistema 14001, la ISO 9001, voluntàriament. “Tot i la feina que suposa l’obtenció d’aquest certificat i els mitjans i el temps que hi hem de dedicar, val la pena. A més, així ens traiem de sobre el clixé que ens assenyalava com el sector dels destralers. Vivim un moment en el qual es parla molt del canvi climàtic, i realment és un fenomen seriós, del qual cal començar a tenir plena consciència. Per tant, hem de fomentar amb decisió el reciclatge per no deixar un món inhabitable a les generacions venidores. D’altra banda, l’Administració també ens hauria d’ajudar potenciant i utilitzant els materials reciclats en les seves obres.”