Text del 2008
“Als qui construeixen sobre un solar o enderroquen per aixecar un nou immoble, caldria bonificar-los i no gravar-los amb el cost d’un permís d’obres, perquè proporcionen nous impostos (IBI) a l’Administració i nous clients a les companyies d’aigua, gas i electricitat.”
Miquel Rodergas Pagès dirigeix el Gabinet Rodergas Riba & Associats, S.L. Aquest prestigiós despatx, ubicat a la plaça Urquinaona, en el cor de la ciutat de Barcelona, compta amb un equip multidisciplinari format per nombrosos professionals: advocats, administradors de finques col·legiats, professors mercantils, graduats socials, agents de la propietat immobiliària, assessors fiscals i arquitectes. Estructurat en tres grans departaments, ofereix un servei global a particulars i empreses. “Tenim cura de tots els aspectes d’aquest complex i, sovint, complicat món immobiliari en el qual treballem. El Departament d’Administració s’encarrega de les tasques relatives a la gestió de les comunitats de propietaris i patrimonis immobiliaris particulars, així com de la constitució de societats patrimonials, assegurances d’immobles, tramitació de sinistres, projectes i execució d’obres de rehabilitació. En el Departament Jurídic i Gestoria s’atenen els assumptes relacionats amb tres àrees específiques: civil i mercantil –contractes, societats, liquidació d’escriptures, etc.–; fiscal –comptabilitat d’empreses, declaracions d’IVA i IRPF, societats, successions, transmissions, plusvàlues, etc.–, i laboral –Seguretat Social, nòmines, contractes de treball, societats anònimes, laborals, cooperatives, tramitació de pensions, etc. Finalment, el Departament Comercial s’ocupa, entre d’altres, de la compravenda i el lloguer d’immobles, així com dels traspassos, les promocions immobiliàries, la coordinació d’obres prèvies a la venda o lloguer i l’assistència en l’atorgament d’escriptures.”
El senyor Rodergas s’ha dedicat tota la vida al món immobiliari, sempre amb la complicitat del seu germà bessó. “Tot i que sóc graduat social, aviat vaig deixar aquest terreny als companys del despatx per dedicar-me fonamentalment al sector immobiliari dins del vessant de l’administració de finques, i és en el Col·legi d’Administradors de Finques on estic associat. L’any 1968, en Jaume, el meu germà bessó, va acabar la carrera de dret. Formava part de la promoció Roda Ventura entre 1963 i 1968. En Jaume s’especialitzà en els arrendaments urbans.”
Com a conseqüència d’aquesta especialització entrà a col·laborar per CEVASA (Compañía Española de Viviendas en Alquiler), empresa pionera en la promoció privada d’habitatges de protecció oficial per a l’arrendament. “Cevasa era una de les vuit entitats més importants d’Espanya dedicades al lloguer d’habitatges, juntament amb La Caixa de Pensions, Vallehermoso i altres. A part de la inversió estatal, era simptomàtic que en un país com el nostre només hi hagués vuit grans empreses dedicades al lloguer. Potser les raons s’han de buscar en els excessius impostos que gravaven els propietaris. A més, les lleis han estat poc àgils i molts propietaris han desistit de llogar en trobar-se amb llogaters conflictius i amb desnonaments eterns. Possiblement, tots hem contribuït d’alguna manera a minvar el mercat del pis de lloguer.”
el senyor Rodergas inicià la seva trajectòria justament en aquest segment: “La meva primera feina d’envergadura fou col·laborar en la venda de 750 pisos als respectius llogaters, per encàrrec de la promotora immobiliària CLIP. Aquestes inicials feien menció a l’illa formada pels carrers Còrsega, Lepant, Indústria i Padilla, on es trobaven els habitatges esmentats, els quals es van acabar venent l’any 1975.”
La tendència d’altres països europeus, lluny d’optar pel lloguer, és mirar cada cop més el model espanyol. “Pel que fa al lloguer, França tenia uns índexs més alts que nosaltres, possiblement afavorits per una llei que permetia cobrar els interessos als llogaters morosos, però ara cada cop s’inclina més per la propietat.”
Tanmateix, el senyor Rodergas està convençut que la gestió del lloguer encara és rendible. “És possible guanyar-se la vida només amb els lloguers, però a condició de tenir-ne molts i administrar-los bé. Nosaltres distingim entre la propietat vertical o immobles de lloguer i la propietat horitzontal o immobles en propietat. D’ambdós, prefereixo abans un propietari de pisos destinats al lloguer que un altre que els vol vendre. En el primer cas, tinc uns ingressos fixos, però en el segon cas, en el moment que venc el pis perdo el client.”
El 1986, juntament amb el seu germà, el senyor Rodergas creà la promotora immobiliària Bocuse. “En aquesta etapa vam construir habitatges a Barcelona, Manresa, Figueres, Sabadell i Súria, el meu poble. Tot el que edificarem, ho vam vendre. M’adonava que hi havia gent que, sense diners, era capaç de construir mitjançant crèdits bancaris. En canvi, nosaltres ajuntàvem els estalvis i compràvem amb diners propis. Als qui construeixen sobre un solar o enderroquen per aixecar un nou immoble, caldria bonificar-los i no gravar-los amb el cost d’un permís d’obres, perquè proporcionen nous impostos (IBI) a l’Administració i nous clients a les companyies d’aigua, gas i electricitat. Finalment, l’experiència, l’única assignatura que no imparteixen a cap universitat –i que n’he adquirit molta–, m’aconsellà ser prudent i deixar de córrer riscos. Així, el 2006 decidirem dissoldre aquesta societat.”
Abans, però, naixia ETAXA. “El 1989 va sortir un decret segons el qual les valoracions i taxacions immobiliàries havia de fer-les una societat. Arran d’aquesta norma, decidirem constituir en el despatx del meu germà Jaume l’Entitat de Taxacions i Valoracions Immobiliàries, ETAXA. Posteriorment, Hisenda va estrènyer el cercle, perquè les 146 entitats de taxació que hi havia quan començarem havien augmentat a 170, i volia que es comprimissin per reduir-ne el nombre. Llavors, ens vam fusionar amb Catsa”.
Més tard, els germans Rodergas constituïren la societat Trident amb l’objectiu d’adquirir pisos per a la rehabilitació i la venda. “Aprofitarem l’aprovació d’uns decrets que afavorien les societats que compraven habitatges per reformar-los i tornar-los a vendre. Amb les noves mesures, s’havia de pagar només un 2% de l’impost de transmissions i quan es feia la venda, el comprador pagava el diferencial.”
Quan el 17 de novembre de 2006 es fundà la Cambra Oficial de Comerç Hispano-Romanesa, en resultà president el senyor Miquel Rodergas. “Aquesta institució nasqué com a resposta a les necessitats peremptòries derivades de la recent incorporació de Romania a la Unió Europea. La Cambra, amb seu a les nostres dependències de la plaça Urquinaona, és una associació d’àmbit nacional, sense ànim de lucre, que col·labora estretament amb els organismes oficials espanyols i romanesos. El seu objectiu principal és potenciar les relacions comercials entre tots dos països.”
La solvència de l’equip de professionals que envolta el senyor Rodergas li ha permès emprendre aquesta aventura. “Gràcies al fet que tinc bons continuadors, com el meu fill, Miquel Rodergas Font, el qual s’encarrega dels temes immobiliaris, i que compto amb l’ajut dels col·laboradors del despatx, he pogut assumir la presidència de la Cambra Oficial de Comerç Hispano-Romanesa.”
