Text del 28/09/09
Actualment hi ha raons ecològiques, polítiques i econòmiques de pes per apostar per les energies renovables.
Ara vivim al futur, i la recerca n’és una part fonamental.
Els materials de millor qualitat, tot i ser més cars, suporten millor les inclemències del temps, cosa que va en benefici de la conservació de la instal·lació i de l’estalvi energètic.
Hem apostat per un tipus de col·lector solar que posa l’accent en el rendiment i la radiació, de manera que no només guanya energia, sinó que n’estalvia.
A fora ens veuen com un país a on no es treballa perquè la producció industrial tingui una continuïtat sòlida en el temps, sinó que només es busca el diner fàcil.
Hauríem de ser capaços d’aprovar lleis més flexibles pel que fa els acomiadaments i tenir molta més serietat per als afers econòmics.
Francesc Faura i Faura és director, fundador i copropietari de ACV Espanya, empresa dedicada a la fabricació dels productes necessaris per produir l’aigua calenta, bé sigui a través de les fonts d’energia tradicionals o bé de les alternatives. “Avui, hi ha raons ecològiques, polítiques i econòmiques de pes per apostar per les energies renovables. La nostra experiència ens ha permès aprendre dels errors que es van cometre als anys 80, quan s’impulsaren les energies alternatives sense tenir uns equipaments prou desenvolupats. Ara podem oferir als nostres clients uns serveis que inclouen uns productes de gran qualitat, així com una col·locació adient i harmonitzada amb l’entorn. De fet, avui els materials i les instal·lacions no tradicionals representen un 50% de la nostra facturació. Per això, ens hem decidit a fer el manteniment dels sistemes que comercialitzem, tot i que la nostra intenció és, un cop el producte s’hagi instaurat amb prou força, dedicar-nos només a la investigació, la fabricació i l’harmonització.”
La recerca i el desenvolupament són elements clau. “Enguany hem vist disminuir la nostra facturació en més d’un 20%, però, per sort, els anys anteriors han estat molt bons, i ja havíem tingut la precaució d’invertir en innovació; sempre hem estat conscients que ara vivim al futur i que la recerca n’és una part fonamental.”
La confiança en la investigació i la implementació tecnològiques ha permès que l’empresa del senyor Faura desenvolupi els seus propis productes. “El nostre col·lector solar, per exemple, nasqué després que diferents proveïdors es neguessin a servir-nos els seus perquè consideraven que en demanàvem poca quantitat. Llavors decidírem fabricar-los nosaltres mateixos i, tot i que al principi aquesta decisió va significar un sobrepreu, avui podem dir que tenim els productes doblement homologats –l’Inta per al mercat interior, i el Keymark per als mercats exteriors– que venem a tot Europa. Això ha estat possible gràcies a la nostra voluntat de trobar l’excel·lència: hem apostat per un tipus de col·lector que posa l’accent en el rendiment i la radiació, de manera que no només guanya energia, sinó que n’estalvia.”
En aquest punt, Francesc Faura evidencia la seva passió per la tècnica. “El secret radica en recollir el calor del sol i no permetre que es dispersi. Per aconseguir-ho, existeixen diferents materials. En instal·lacions nostres realitzades a Madeira hem comprovat que els de millor qualitat, malgrat ser més cars, suporten millor les inclemències del temps, cosa que va en benefici de la conservació de la instal·lació i l’estalvi energètic. Per exemple, els anoditzats suporten millor el pas del temps enfront dels acabats lacats. També, i per conservar amb més eficàcia el calor, recobrim la xapa de coure que condueix l’energia captada amb un color negre envellit electrolíticament. A més d’aquest tractament del material conductor, soldem els tubs amb un sistema d’ultrasò que permet una unió més íntima dels elements i evita unes filtracions ineludibles quan s’empra el bufador i l’estany. Igualment, les difícils condicions meteorològiques de Madeira ens han impulsat a buscar solucions que potser en un altre lloc no haguéssim trobat. Així, disposem d’un sistema que detura el circuit quan no hi ha sol, i també hem creat una manera de suportar els col·lectors solars que els fan substituir les teules, i així passen desapercebuts i alhora queden ben subjectes.”
Les millores tècniques han de permetre que en un futur no gaire llunyà les energies renovables siguin totalment rendibles per al ciutadà que hi aposti, bé perquè hi cregui o bé perquè la llei ja determina que els nous habitatges que consumeixen més de 50 litres d’aigua al dia han de tenir una instal·lació solar. “A dia d’avui, l’amortització d’aquests sistemes depèn en part de quan i com es fan servir a les cases. En qualsevol cas, perquè la gent que està conscienciada es decideixi a donar el pas sense que la llei l’obligui, hi ha subvencions que permeten rendibilitzar la inversió en un marge de cinc o sis anys.”
Si aquesta és la situació quant a l’ús d’aquest tipus d’energia neta per a l’aigua d’ús domèstic, la seva utilització per a calefacció, en canvi, implica un descens considerable de la seva rendibilitat. “En aigua calenta d’ús domèstic, les energies renovables solars permeten estalviar entre un 60% i 90% del consum, mentre que en calefacció només s’arriba al 20%. A més, hi ha tot un conjunt de problemes afegits, els més evidents dels quals són que cal emmagatzemar molta aigua (2.000 litres cada 100 m2) i que cal emprar sistemes dissipadors quan marxem de vacances.” El senyor Faura admet que en aquest àmbit encara s’està lluny de la meta, però que es va pel bon camí.
A banda dels col·lectors solars, ACV tracta l’aigua calenta com a eina per a tot tipus d’energia i d’aplicacions quotidianes. “Estem especialitzats en el rentat de cotxes i en els cellers, però també estem acostumats a solucionar tots aquells problemes d’aigua calenta que les grans empreses no els interessa abordar perquè no els surt rentable o perquè la seva estructura és massa rígida per poder solucionar-los. De fet, ACV prové d’una multinacional familiar belga, amb la qual hem tingut diferències importants. La nostra principal discrepància es produí sobre l’energia solar tèrmica, que vam acabar desenvolupant nosaltres sols, sense cap mena de suport seu. Crec que fou un gran encert: el temps ens ha donat la raó. Fins ara hem venut el nostre sistema a bona part d’Europa, i estem preparant-nos per exportar-ho a tot el món amb la col·laboració, ara sí, de l’empresa mare.”
El contacte regular que Francesc Faura manté amb l’estranger li permet proporcionar-nos la visió d’Espanya que actualment té la resta del món: “Ens veuen com un país a on no es treballa perquè la producció industrial tingui una continuïtat sòlida en el temps, sinó que només mira el diner fàcil i rendible a curt termini sense pensar en el futur. El més preocupant és que el teixit industrial ha quedat desfet, perquè hem apostat pel negoci de poc valor afegit, i hem descuidat les alternatives, sobretot les industrials.”
El director d’ACV España creu necessari combinar imaginació i serietat a l’hora de buscar solucions i de gestionar els diners. “Hauríem de ser capaços d’aprovar lleis més flexibles pel que fa als acomiadaments. Es podrien reduir, per exemple, els dies que té dret a cobrar un treballador a mesura que el PIB també variï. L’altre gran punt a resoldre és el dels diners, que són imprescindibles per comprar, perquè s’ha generat una desconfiança absoluta cap als pagaments. Si les lleis estan correctament establertes, per què no som capaços de pagar amb regularitat les nostres compres, per exemple, en un magatzem, o bé els nostres impostos a l’Ajuntament amb un xec personal? És evident que el sistema no funciona, i els diners perduts pel camí deixen milers de persones sense treball. Si resolguéssim només aquestes dues situacions, el país sens dubte milloraria notablement.”
