Text del 2001
Al llarg de tres dècades de trajectòria laboral, Francesc Lluch ha conegut l’advocacia com a professional liberal independent i com a membre de l’assessoria jurídica d’una firma d’origen català de gran prestigi, Gas Natural. Actualment continua dedicant-se a aquesta darrera activitat.
En el seu cas, l’elecció de l’ofici va ser fruit de “la intuïció.” Conscient que “el món es basa en tot un seguit de regles jurídiques”, l’aleshores jove Francesc Lluch va decidir que “tothom havia de conèixer-les, i jo també.”
Més tard, al llarg de la carrera, les seves idees passarien a ser alguna cosa més que intuïció: “Al Codi civil es llegeix que la ignorància d’una llei no eximeix de l’obligació de complir-la.”
Més enllà de la facultat començava “el món real, on l’únic que hi ha són interessos, de vegades molt egoistes. Tanmateix, si no hi hagués normes, tot seria encara pitjor.”
Un exemple d’allò més corrent: “En cas d’accident de circulació, sense les pòlisses d’assegurances i la possibilitat d’anar a judici, com es podrien cobrar els danys i perjudicis? No és qüestió que la víctima agafi pel coll el responsable de la topada i l’obligui a pagar. En aquestes circumstàncies, tots hauríem d’anar armats.”
Sens dubte, doncs, el dret constitueix una eina indispensable per actuar civilitzadament: “De fet, a mesura que el món i la població creixen, les normes esdevenen més i més vitals.”
La contínua aparició de noves lleis constitueix un maldecap per als lletrats, però Francesc Lluch subratlla que les nouvingudes “són necessàries, tot i que en ocasions la precipitació condueix a errors a l’hora de legislar. De tota manera, durant els darrers anys les coses han anat molt de pressa, i cal seguir el ritme que et marquen els fets.”
La trajectòria d’aquest català també ha seguit un ritme força trepidant: “Quan vaig acabar els estudis em vaig incorporar com a passant al despatx d’un lletrat que es dedicava a l’assessorament de petites empreses i al dret privat.”
Acabada la passantia, va treballar sol durant una temporada, fins que les seves inquietuds li van exigir un nou canvi d’escenari: “Em convenia un contacte amb la pràctica del dret en una firma de dimensions considerables. Així va ser com vaig passar a formar part de l’equip d’assessors del que aleshores s’anomenava Catalana de Gas.” Era l’any 1978: “Catalana de Gas estava present únicament a Catalunya, a València i, per motius històrics, a Sevilla. Tot just llavors les fàbriques començaven a abandonar les naftes de petroli per treballar amb gas natural.”
Aquesta companyia ha estat, sens dubte, un dels motors de la història del nostre país: “Entre altres coses, va contribuir a obrir la façana de Barcelona.”
El 1991 representa un abans i un després en l’existència d’aquesta firma, no debades va ser l’any en què “es va fusionar amb Gas Madrid. D’aquesta unió va néixer el que avui coneixem com Gas Natural.”
L’any següent es va donar el tret de sortida a “l’expansió internacional de la companyia”, que inclouria països com “l’Argentina, Mèxic, Brasil i Colòmbia. Avui dia portem a terme operacions en tres continents i hem entrat en projectes relacionats amb el sector de la generació i comercialització elèctrica i les telecomunicacions.”
Francesc Lluch, que va conèixer Gas Natural quan encara es tractava d’una firma d’abast purament nacional, reconeix que “la forma d’actuar en una empresa fusionada és diferent de la que impera en una companyia local.”
Entusiasta dels reptes, assegura que, des que hi treballa, ha tingut “la sort de poder canviar de feina des del mateix despatx. Estic obligat a estudiar constantment la legislació espanyola i la internacional.”
Els assessors de Gas Natural han hagut d’evolucionar a fi de poder acompanyar l’empresa en aquesta corba ascendent: “Quan jo m’hi vaig incorporar, el Departament Jurídic era una unitat inclosa a la Secretaria General. Actualment, el meu departament té un altre nom, Direcció Corporativa Jurídica. Cadascun dels advocats que l’integren es dedica a un dels negocis en els quals intervé Gas Natural.”
Ell centra tota la seva atenció a “l’adquisició de gas i als afers internacionals.”
Com que “a Espanya no hi ha pràcticament producció pròpia de gas, els nostres proveïdors són, entre d’altres, Algèria, Líbia, Noruega i Nigèria.”
En aquest sentit, estem sotmesos a certes restriccions: “Segons la legislació espanyola, el 60% és la quantitat màxima de gas que una empresa pot obtenir d’una mateixa procedència. Des del punt de vista empresarial, és convenient diversificar a fi de prevenir problemes comercials.”
Quan parlem de consum de gas, les xifres resulten increïbles: “En 30 anys, s’ha multiplicat notablement. Als països de la Unió Europea, el gas representa aproximadament un 20% de la balança energètica. Espanya es trobava endarrerida respecte d’aquest índex, però ja ens anem recuperant del retard.”
Entre les causes que han motivat l’èxit de Gas Natural, destaca “la preocupació pel medi ambient. El producte amb què nosaltres treballem és molt menys contaminant que altres fonts d’energia, com puguin ser el petroli o el carbó.”
Això no vol dir, però, que la firma deixi de tenir present la necessitat de respectar la natura: “En la construcció de centrals elèctriques, un món en el qual tot just ens estem començant a endinsar, cal prendre mesures com ara el desenvolupament d’estudis d’impacte ambiental, entre d’altres.”
És evident que el gas natural constitueix una alternativa ideal a opcions com les centrals atòmiques. Segons Francesc Lluch, la urgència amb què es va generalitzar l’ús de l’energia nuclear va ser excessiva: “El problema principal és que encara no sabem què fer amb els residus derivats de la producció d’aquest tipus d’energia. S’han pres mesures molt irresponsables, tenint en compte que la radioactivitat dels bidons no desapareix fins al cap de 10.000 anys.”
El món de l’energia està regulat en funció de “directives europees que obliguen els estats a adoptar uns estàndards mínims per anar aproximant les legislacions. A Espanya, pel que fa a la liberalització i l’obertura de mercats del sector del gas, estem fins i tot més avançats del que estableix la normativa comunitària. L’any 2003 els ciutadans podran accedir al distribuïdor que prefereixin.”
I és que Gas Natural, conscient de les noves regles del mercat, “no té cap interès a monopolitzar-lo. El fet que hi hagi competència és positiu.”
