Text del 2001
Jesús Labarías és, en aquest moment, el director d’Auren Advocats, una firma nacional que ell mateix va fundar a principis dels anys vuitanta: “Vam ser dels primers a crear una companyia multidisciplinar que cobrís les àrees jurídica i econòmica. De fet, actualment encara estem sota la mateixa denominació, però tenim dues grans branques, la que s’ocupa de tota la qüestió jurídica i la consultoria.”
I ja són setanta-quatre els lletrats que treballen a la firma: “Tenim seu a Barcelona, Madrid i a d’altres capitals de província, com València, Sevilla i Màlaga, i d’aquí a molt pocs dies inaugurem un despatx a Lleida. Disposem també d’algunes oficines locals, però són molt puntuals i pretenen atendre les necessitats de clients concrets.”
La seva vocació és, a més, continuar creixent. D’aquí que desaparegués el nom de Labarías de la denominació de la companyia: “Aquest mateix any hem fet el canvi de nom. Quan vam començar jo era el titular i per això el despatx portava el meu cognom, però la implantació nacional ens ha portat a una voluntat de despersonalització en aquest sentit. Pot sonar una mica a pèrdua d’identitat, però penso que ha estat fruit d’un procés i d’haver-ne parlat molt amb tots els socis. Tots estem convençuts que estem en una aventura encisadora i penso que això ens beneficiarà a tirar-la endavant.”
Si encara hi ha joves que dubten a l’hora de decidir-se per un despatx multidisciplinar, és perquè no coneixen l’opinió d’en Jesús, per a qui aquest és l’únic futur i no val a badar: “Si un lletrat jove, que acaba de sortir de la facultat no veu que s’han de posar despatxos multidisciplinars, malament, vol dir que no ha analitzat el mercat o que no li han ensenyat a fer-ho.” I segueix: “De totes maneres, les evidències sempre acaben imposant-se, i segur que aquest noi o noia no tardarà gaire temps a adonar-se per on van els trets. Ser molts advocats a treballar té avantatges, perquè optimitzes mitjans i recursos, però també té moltes dificultats, sobretot de gestió. A la facultat ens han ensenyat dret, però ningú ens ha ensenyat a gestionar un despatx, que no deixa de ser una petita empresa, i per tant és una situació molt nova pels companys joves, però és la solució més satisfactòria de cara a un futur no gaire llunyà.”
Dels començaments d’en Jesús, tanmateix, ja en fa molts anys, i ara l’experiència ja és molta: “Fa trenta anys que exerceixo i he voltat molt per Espanya i l’estranger i penso que els advocats catalans surten de les facultats molt ben preparats, en sortien aleshores i en continuen sortint ara.”
I és que ell encara recorda amb molta estima alguns dels seus professors més admirats: “Recordo especialment l’Octavi Pérez Vitoria i també a Albaladejo, de civil. El primer no solament ens ensenyava dret, sinó que era un gran humanista i ens feia interessar per molts d’altres temes que no hi tenien res a veure, com podien ser la literatura o la història. D’Albaladejo, en canvi, recordo que era un culterà del dret, era capaç d’explicar les matèries més complexes amb molt poques paraules i amb molta gràcia, a més.”
Després de la facultat, però, comença el difícil camí de l’exercici: “I el cert és que hi ha hagut moments d’angoixa, entre d’altres coses perquè ens ha tocat viure una transició política amb moments molt delicats. Et podies trobar involucrat en casos de clients en què no sabies fins a quin punt es faria una anàlisi de la situació personal o s’hi veuria un transfons polític que et podia portar problemes fins i tot a tu.”
De fet, els advocats van tenir un paper important en aquell episodi de la història d’Espanya: “Professors, catedràtics i gent del col·legi es va involucrar molt en el procés. Jo penso que es va aconseguir que els espanyols entenguessin la importància de la cultura del pacte, que fora de Catalunya diuen que dominem tant.”
Però tornem al present i a la realitat de cada dia d’Auren Advocats, una firma dedicada gairebé exclusivament al dret empresarial: “Toquem tant dret civil com mercantil, i també laboral, fiscal i tot el que té a veure amb les noves tecnologies, la propietat industrial i intel·lectual i el medi ambient.”
Aquestes darreres eren especialitats que han anat adquirint entitat pròpia “i molta força, cosa que fa que haguem de tenir vertaders especialistes en el tema”.
Pel que fa al dret fiscal i laboral, però, que són els que més anys fa que es toquen en el bufet, en Jesús explica: “En el cas de la fiscalitat el que penso que els ciutadans no saben és la diferència abismal que hi ha entre el compliment que es fa a Catalunya i a la resta de l’Estat. Penso que la diferència encara és massa important i que no es fa res per reduir-la.”
En relació al laboral, en canvi, sembla que les coses han canviat molt: “L’entesa entre treballador i empresari ha arribat gairebé a un nivell òptim, crec que ha triomfat la cultura del pacte i que els sindicats han fet una gran feina. Ja no hi ha grans conflictes laborals i penso que anem pel bon camí.”
Això no vol dir que pensi com alguns laboralistes de treballadors: “Ells pensen que s’ha arribat tan enllà que aviat la seva feina no serà necessària, i jo penso que això és una mica massa radical, però sí que crec que amb unes quantes reformes més dels nivells d’indemnització dels acomiadaments, pot arribar a canviar molt la perspectiva, es pot donar la volta al dret laboral.”
No obstant això, hi ha encara una qüestió que preocupa a en Jesús i de la que ens parla tot seguit: “La nostra administració, i gairebé totes les administracions occidentals, legislen moltíssim i legislen sobre tot. Tenim la vida de les empreses absolutament regulada i, en canvi, no hi ha gaires vegades en què es traci una ratlla per separar les possibilitats que tenen de poder complir aquesta normativa les grans empreses i les petites.”
I continua: “En aquest sentit, el professor J. Diebold està sostenint que això es converteix en una mena de competència deslleial, perquè només les grans tenen la disponibilitat econòmica suficient per complir tota la normativa, mentre que per a les petites és gairebé impossible.”
Ara que s’està preparant el marc per fer un estatut de l’empresa familiar, es podria tenir en compte que hi ha diverses modalitats dins d’aquest tipus d’empresa: “Hi ha grans diferències entre les unes i les altres i, a més, entre totes representen el 95% del teixit econòmic del país. Traçar aquesta ratlla, doncs, és una feina pendent, i penso que els advocats hi hem de treballar per fer-ho possible.”
La modernitat i el futur sempre són un repte, per això en Jesús i els seus companys s’han posat al dia en qüestió de noves tecnologies: “Qui ens ho havia de dir que ens comunicaríem tots a través d’internet, si quan vam començar ni tan sols teníem els tèlex!”
I ara, a més, els ha calgut buscar especialistes capaços de portar temes relacionats amb el comerç a la xarxa: “Les empreses petites venen i compren a l’altre cap de món, el mercat cada vegada és més gran i d’això ningú se’n pot escapar. Penso, a més, que tots els nostres clients ho tenen molt clar i per això busquen assessorament en professionals com nosaltres.”
