Sr. Francesc Luna i Ramos
Sr. Francesc Luna i Ramos
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

FRANCESC LUNA I RAMOS

GRUP BIESSE

Text del 15/09/09

Hem aconseguit fer-nos un forat al mercat de la maquinària de la fusta perquè comptem amb productes d’alta tecnologia i amb tècnics que saben escoltar i aconsellar la clientela.

Un 4% del benefici el dediquem a R+D. Això ens permet generar noves línies de negoci.

A causa de la falta de polítiques de reforestació, de la invasió del ciment dins el forest i dels incendis, la fusta és cara i difícil d’aconseguir. És imprescindible que es promulguin normatives de protecció arreu del món.

Després del crack del 2008, la banca no donarà diners amb normalitat fins ben bé el 2011.

El sistema de contractació espanyol s’hauria de canviar perquè no té en compte una premissa important: que les empreses les fan les persones.

Biesse Ibérica neix l’any 1999 com a filial del Grup Biesse, amb l’objectiu de desenvolupar maquinària d’alta tecnologia per a la indústria del moble i la fusteria a Espanya i, més endavant, a Portugal. “També vam incloure maquinària per a la indústria del vidre i del marbre, ja que anys després absorbiríem una petita filial barcelonesa dedicada a aquests sectors.”

Francesc Luna i Ramos n’és el director general. “Tenim actualment una quota de mercat del 20%. De fet, hem viscut una gran evolució en les dues darreres dècades, que ha estat força vinculada a l’auge de la construcció. Això ens ha fet generar tecnologies noves per poder donar resposta a l’enorme demanda que hi havia. ”

Actualment, i malgrat els inevitables estralls de la crisi econòmica, l’empresa es veu capaç de capejar el temporal gràcies a la seva proposta diferenciada, dirigida a un mercat majoritàriament format per petites i mitjanes empreses. “Sempre hem tingut en compte que els nostres clients no compren només la màquina, sinó que també adquireixen el procés. En realitat, hem aconseguit fer-nos un forat al mercat perquè comptem amb maquinària d’alta tecnologia però també amb tècnics que saben escoltar les necessitats del client i, per tant, el saben assessorar i aconsellar sobre quina és la proposta tecnològica més adient.”

Un altre tret diferencial de Biesse Ibérica és el seu servei post-venda: “Fins ara era un valor afegit: avui dia ja és gairebé una exigència. La persona que ens compra la màquina també contracta el servei tècnic. Tenim treballadors que atenen per telèfon els clients quan tenen qualsevol problema. Els nostres tècnics, gràcies als avenços tecnològics, poden entrar als seus ordinadors, encara que estiguin a un miler de quilòmetres de distància, i detectar i resoldre’ls la incidència. Fa anys això era impensable.”

Per al director general de Biesse Ibérica, hi ha un altre factor cabdal per mantenir alt el llistó de la competitivitat: “A la nostra empresa, un 4% del benefici es dedica a R+D. I això permet generar noves línies de negoci. Però no podem oblidar que molts dels avenços tecnològics tenen com a origen les demandes dels clients. Per a nosaltres, és vital saber escoltar-los. Sovint, en una empresa gran això és difícil, perquè la informació es dispersa, s’acaba perdent. Per aquest motiu, ens hem preocupat de contractar tècnics capaços d’assimilar allò que demana el mercat i d’actuar com a interlocutors entre el client i el directiu. No podem oblidar que les propostes de noves tecnologies neixen del client, ell és qui suggereix o desestima allò que fas, qui ho millora i ho fa créixer.”

El mercat espanyol de la fusta “és netament importador de tecnologia. La fabricació de maquinària espanyola ha estat sempre molt atomitzada, no ha intentat donar-se a conèixer a fora i ha estat massa centrada en els mercats interiors. Per tant, ha acabat quedant enrere respecte a altres països europeus que han apostat fortament per invertir en tecnologia i que han concebut el món com un mercat únic. És el cas sobretot d’Alemanya, que ocupa actualment el primer lloc, seguida d’Itàlia. Els alemanys exporten el 70% del que produeixen, el seu mercat és global i saben adaptar-se constantment als canvis i a la idiosincràsia dels països on van.”

De totes maneres, en els últims 15 anys “els espanyols hem estat capaços de fer una veloç carrera tecnològica. Els nostres clients han donat un pas endavant en aquest sentit.”

La nineta dels ulls de Biesse Ibérica, la màquina que els ha proporcionat un gran volum de negoci i que ha estat una gran aportació per al sector, és el centre mecanitzat de control numèric. “Representa un 40% de la nostra fabricació. Pràcticament, totes les empreses del sector l’han adquirida, ja que permet un gran nivell d’automatització. L’únic que ha de fer el fuster és saber programar-la. En els darrers anys, aquest professional ha hagut d’aprendre a fer servir l’ordinador. Fins fa ben poc, reconeixies els fusters perquè a gairebé tots els faltava algun dit de la mà. Ara, les noves generacions de fusters no han de córrer aquests riscos; en acabar la formació professional, la informàtica no els és aliena. Per al jovent, no és gens difícil fer servir un ordinador i, a més, són programes molt intuïtius.”

De fet, constata que “l’evolució del software està sent més ràpida que la de les mateixes màquines. En l’actualitat és molt senzill programar qualsevol tipus de forma tridimensional.”

Així mateix, la indústria de la fusteria ha arribat a aconseguir en els darrers anys un producte tècnicament molt avançat. “Una fusta de baixa qualitat dura 50 anys, mentre que un alumini o un plàstic resisteixen la meitat de temps. I una fusta bona i ben mantinguda és capaç de perdurar durant segles.”

Aquesta matèria primera, però, és cada vegada més un valor escàs i preuat. “A causa de la falta de polítiques de reforestació, de la invasió del ciment dins el forest i dels incendis, la fusta és cara i difícil d’aconseguir. L’abús i la sobreexplotació, per tant, fan imprescindible la existència de normatives de protecció arreu del món. Tanmateix, l’extracció de fusta és una activitat mil·lenària, inherent a l’home i gens contaminant. Altres materials alternatius, com el plàstic o l’alumini, són perjudicials per al medi ambient.”

D’altra banda, i malgrat l’escassesa de la fusta, “els avenços tècnics en l’aglomerat han permès aconseguir un moble més assequible i adaptat a les necessitats actuals dels clients. Els mobles de fusta massissa van destinats a un sector de la població de nivell entre mig i alt. El que més es demana és un mobiliari pràctic i de qualitat, però no es busca que la taula o el sofà perdurin tota la vida.”

Respecte a les solucions polítiques implementades fins ara per afrontar la crisi econòmica, Francesc Luna es mostra crític. “S’està aplicant una política del tot erràtica i conjuntural. Crec que no es pot pretendre acontentar tothom. S’haurien de seure tots els sectors, parlar dels problemes comuns i treure’n conclusions. El nostre país ho necessita. Només cal mirar els veïns, com França, on ja estan sortint de la crisi i comencen a créixer.”

També considera que els bancs s’han excedint amb els crèdits. “Han assumit massa riscos. I no deixen de ser entitats privades que han d’ensenyar els comptes als seus accionistes. Per tal que no estiguin gaire bruts, converteixen el líquid en propietat, de manera que el ràtio d’impagats no puja. I la llei els permet declarar el 50% de les pèrdues cada any. Per tant, la banca, després del crack del 2008, no donarà diners amb normalitat fins ben bé el 2011.”

El director general de Biesse Ibérica discrepa també amb el sistema de contractació espanyol: “S’hauria de canviar. Hi ha una gran tipologia de contractes que no ofereixen seguretat al treballador, que no tenen en compte una premissa important: les empreses les fan les persones. És vital, per tant, que s’involucrin en el negoci, que estiguin confiats i tinguin una perspectiva de futur dins la companyia.”