Text del 28/10/09
Ens estem reinventant per sobreviure i tornar a créixer. Dissenyem nous projectes per crear nous llocs de treball.
Les organitzacions no lucratives, en voler sostenir pèrdues econòmiques per no haver de reduir el seu compromís amb les persones, no han prioritzat la seva viabilitat i estan actualment descapitalitzades.
En poc temps, i malgrat la crisi, haurem creat al voltant d’un centenar de llocs de treball.
Amb la crisi torna a aparèixer la temptació de deixar enrere les persones amb discapacitat. No ens adonem de l’enorme sacrifici que ha costat arribar fins aquí i que, si les persones amb dificultats se’n poden sortir, la nostra societat serà més justa i tots els altres també ho tindrem més fàcil.
Des que va començar la crisi, més d’un miler de persones amb disminució psíquica hauran perdut la seva feina. I les organitzacions dedicades a la seva integració, més preocupades per resoldre les històries personals dels seus associats que per sanejar la seva delicada economia, han hagut de fer arriscats equilibris per mantenir la seva activitat. Però lluny d’acovardir-se, ja han començat a buscar solucions amb les quals afrontar una conjuntura que reclama originalitat i creativitat. El Grup Cooperatiu TEB, dedicat des del 1968 a la millora de la qualitat de vida de joves i adults amb disminució psíquica, n’és un exemple. Francesc Martínez de Foix i Llorens, director general del Grup, ens ho explica: “Tenim la sort de comptar amb un equip de gent molt compromesa. Ens estem reinventant per sobreviure i tornar a créixer. Dissenyem nous projectes per crear nous llocs de treball.” T-Colors, TEB Verd, TEB Solucions i Xarxa Ambiental són algunes d’aquestes noves estratègies, integrades al projecte laboral que l’entitat desenvolupa des de fa 40 anys en sis centres especials de treball diferents a Barcelona i el Vallès. Amb una plantilla de 700 treballadors –majoritàriament persones amb discapacitat intel·lectual–, han aconseguit consolidar-se com un grup d’empreses de serveis en expansió.
La seva activitat laboral ha estat centrada fonamentalment en els serveis industrials dirigits a un heterogeni paquet de sectors: editorial, alimentació, electrònica, jocs i joguines i material escolar, entre d’altres. “Per mitjà de les cooperatives TEB Barcelona i TEB Vallès hem actuat com una gran central de manipulats en diferents línies de producció empresarial.”
Tanmateix, tant l’evolució del mercat com l’actual recessió demanen noves actuacions i respostes. De fet, la crisi els ha obligat a fer un ERO en el sector industrial, “tot i que és de caràcter rotatiu. Com no tenim feina per als 400 treballadors actuals, durant els períodes de més baixa activitat, en grups de 60 se’n van a l’atur, però tornen a reincorporar-se al mes següent.”
Això fa palès la delicada situació que viuen les entitats no lucratives. “Som un sector molt voluntarista, que ha donat prioritat a l’atenció personal, en detriment del negoci. Aquesta acaba essent una política empresarial suïcida i, per tant, no és socialment útil. En voler sostenir pèrdues econòmiques per no haver de reduir el nostre compromís amb les persones, hem acabat per descapitalitzar-nos. Ara haurem de fer el que no hem fet durant anys, retrobar d’immediat l’equilibri, perquè, si no, no ens en sortirem.”
Francesc Martínez de Foix detalla les noves exigències d’un mercat que dificulta encara més l’entrada a les persones amb disminució psíquica i que, en conseqüència, obliga l’entitat a evolucionar i dissenyar noves estratègies. “En els darrers anys s’han externalitzat, a un ritme vertiginós, totes les activitats més intensives en mà d’obra poc qualificada, que són les que podien fer les persones amb disminució psíquica, i se n’han importat d’altres, inaccessibles per a ells, basades en el coneixement i les noves tecnologies. A sobre, la societat ha esdevingut altament competitiva. Al treballador se li exigeix un itinerari professional molt qualificat, tecnificat i orientat al canvi. Qui no té accés a les noves tecnologies, queda relegat al quart món. I, per afegitó, s’ha ampliat el col·lectiu de persones que poden tenir la consideració de discapacitat. Si als anys 60 era d’un 1%, ara ja supera el 5% i, òbviament, no totes elles tenen les mateixes dificultats ni necessiten els mateixos suports. Si en les polítiques d’ocupació l’Estat prioritzés els casos més greus, es podrien resoldre molts problemes. Des del mateix sector de la discapacitat estem dissenyant criteris de discriminació positiva proporcionals a les necessitats. Això és un pas molt important: hi ha organitzacions que representen col·lectius amb risc d’exclusió que estan disposades a admetre que hi ha uns altres que ho necessitem més.”
L’entitat ja ha posat en funcionament una estratègia a fi de mantenir i crear ocupació. “No podem deixar de banda el sector industrial, perquè molts dels joves amb discapacitat psíquica han estat formats per treballar-hi. Però sí podem donar noves respostes: hi ha sectors que no es deslocalitzen i activitats en les quals podem ser molt competitius. Així, estem invertint en sectors de futur com són els ambientals, l’alimentari o el de productes de gran consum: acabem de crear una ‘fàbrica de pintures escolars’, amb marca pròpia (T-COLORS), que funciona molt bé. A la cooperativa TEB Verd, especialitzada en manteniment i neteja de jardins, boscos i espais naturals, ens diferenciem per l’eficiència ecològica: valoritzem els residus, fabricant biomassa i cultivant bolets, especialment el Xiitake, que venem a clients com El Racó de Can Faves. I n’hem creat una marca registrada: Bolet ben fet. D’altra banda, des de TEB Solucions oferim repartiments a domicili en mercats de Barcelona i serveis de neteja al propi mercat, de cotxes, comunitats de veïns i pàrquings. I hem fundat una cooperativa, Xarxa Ambiental, dedicada al manteniment del mobiliari urbà. En poc temps i malgrat la crisi, haurem creat prop d’un centenar de llocs de treball.”
Quan Francesc Martínez de Foix mira enrere veu els passos de gegant que han a donat totes les entitats que, com el TEB, es dediquen a desenvolupar un projecte assistencial i laboral destinat a les persones amb discapacitat psíquica: una xarxa social que en els darrers anys ha donat ocupació a Catalunya a 7.000 persones amb discapacitat. “Quan els meus pares, Josi Llorenç i Josep Martínez de Foix, crearen l’entitat, no sabien on volien arribar. Només sabien que aquestes persones tenien drets i capacitats. En néixer el meu germà, en Joan, el metge els va dir que tenia una notícia dolenta i una altra de bona: la dolenta era que en Joan patia un retard mental profund i que probablement no podria caminar, parlar, anar a l’escola o reconèixer-los. La bona: és que viuria pocs anys, potser 20. Avui dia, la immensa majoria d’aquests infants són homes i dones que han sobreviscut 3 o 4 vegades l’esperança de vida que els hi van donar en néixer, que amb empeny han caminat, han après a parlar, han anat a l’escola i han pogut treballar i desenvolupar un projecte de vida personal. Els ha costat, però ho han aconseguit gràcies a entitats com la nostra i a la dedicació de molta gent. El meu germà, amb 58 anys, té una núvia de la qual està tendrament enamorat, i és una persona activa, que treballa, fa esport i té amics.”
Igualment, la mirada amb què es percep aquestes persones també ha canviat. “Ara, la majoria de gent pensa que les persones amb discapacitat tenen drets i formen part del nostre equip. Amb la crisi torna a aparèixer la temptació de deixar-los enrere. I no ens adonem de l’enorme sacrifici que ha costat arribar fins aquí i que, si les persones amb dificultats se’n poden sortir, la nostra societat serà més justa i tots els altres també ho tindrem més fàcil.”
