Text del 13/07/2009
“Estem especialitzats en la fabricació i el subministrament de tot tipus de bomba elèctrica per a moviments d’aigües i d’altres líquids”
“Al grup que dirigeixo hem buscat la diversificació de mercat des de fa molt temps. Per aquesta raó, tenim presència arreu del món”
“Des del moment en què no estàs disposat a fer demà el mateix que has fet avui ja estàs innovant”
“La capacitat d’aprofitar correctament l’aigua serà el nostre llegat a les societats del futur”
“Les empreses han de produir valors reals per a la societat; si no poden aportar-hi alguna cosa més que el mer negoci, no val la pena salvar-les”
“Potser som el país menys productiu d’Europa, però tenim una gran voluntat i empenta, i ara, amb la crisi, s’està demostrant”
Josep Pagès i Pagès va prendre el relleu del petit taller del seu pare, a on, quan tenia 27 anys, creà el seu primer prototip de bomba; un invent que revolucionà la vida de molta gent i, en bona part, la de la seva petita ciutat, Banyoles. Sense dubte, aquell invent fou el primer pas d’una nova i apassionant aventura que a dia d’avui encara continua. El 1962 Josep Pagès va fundar, amb la complicitat dels socis Joaquim Daranas i els germans Lluís i Joan Fontfreda, l’empresa Talleres Espa, que comptava aleshores amb 7 treballadors. Encara lluny de l’especialització dels últims anys, en aquells inicis “tothom feia de una mica de tot”, i la feina ben feta, la imaginació i les ganes de tirar endavant marcaven el dia a dia.
Gairebé 50 anys més tard, Espa és l’empresa mare del grup que porta el mateix nom i que aplega centenars de treballadors. Present en més de 50 països i mercats, s’ubica a Banyoles, on ocupa un parc industrial d’uns 45.000 m2 coberts, i està especialitzada “en la fabricació i el subministrament de tot tipus de bomba elèctrica per a moviments d’aigües i d’altres líquids.”
Als anys 60, la recerca de clients s’inicià a les comarques més properes, però ben aviat es donà pas a l’exportació de productes. De fet, Espa fou pionera a l’hora de travessar fronteres, començant per l’àmbit europeu, el 1978, amb la primera filial a França, a Perpinyà. “Al grup que dirigeixo hem buscat la diversificació de mercat des de fa molt temps. Per això, tenim presència arreu del món.”
En aquest sentit, el repte de l’empresa banyolina a l’estranger fou teixir-hi complicitats i trobar-hi bons col·laboradors locals. “Quan la nostra empresa començà a sortir a mercats exteriors no es parlava de globalització. Llavors era una aposta complicada, però tot va rutllar i l’èxit de la nostra implantació a Europa ens va dur a Amèrica del Sud i, finalment, a Àsia i el Pròxim Orient.”
Avui és habitual l’enviament de la producció a països emergents per part d’empreses espanyoles. “Tanmateix, cal no confondre conceptes a l’hora d’utilitzar paraules com internacionalització en lloc d’exportació o venda a l’estranger o deslocalització en lloc de portar projectes industrials a altres països amb la finalitat d’obtenir riquesa i donar-la al mateix temps. Quan nosaltres a Espa parlem de deslocalització ens referim a fer el producte que necessita cada país al seu mateix país. És a dir, el nostre producte a Europa té un reconeixement i unes característiques determinades que fan que s’hagi de produir a Europa. A Àsia, el producte és lleugerament diferent i s’ha de produir allà. Des de Catalunya i França produïm per a Europa; des de la Xina, per al mercat asiàtic, i, des del Brasil, per al con sud d’Amèrica”.
El senyor Pagès defensa que la clau de la seva gran difusió rau en “haver treballat des del principi amb un ventall de gent que ha crescut amb nosaltres i que, actualment, defensen amb coratge i entrega l’empresa i la marca. A Espa sempre hem considerat el nostre capital humà el nostre actiu més valuós. Les persones són la millor inversió de futur d’una empresa: aquesta és la filosofia d’Espa i una de les meves conviccions personals més fortes. Així doncs, abans que el terme fos de moda, a Espa el team building era ja una realitat.”
Amb els anys Espa ha sabut crear un ambient de convivència plural i muticultural amb els seus clients i els seus proveïdors i ha afavorit el coneixement entre els uns i els altres més enllà de relacions estrictament professionals, amb la contínua valoració dels vincles personals i el potencial humà.
La innovació constant és un dels motors i una de les raons de ser d’un grup empresarial. A Espa, la recerca i el desenvolupament de noves solucions per obtenir millors productes són conceptes que, des del principi, el senyor Pagès va tenir molt clars: “Des del moment que no estàs disposat a fer demà el mateix que has fet avui ja estàs innovant. Al món del bombeig elèctric cal tenir dues coses en compte: per bombejar es necessita energia, i l’extraiem d’un bé fonamental i escàs com és l’aigua. Per això és tan important el R+D al nostre sector; per al proper cicle, ens hem fixat com a objectiu millorar l’eficiència del producte per estalviar al màxim les fonts energètiques i ser el més respectuosos possible amb el medi ambient. La capacitat d’aprofitar correctament l’aigua serà el nostre llegat a les societats futures.”
Quant a la present recessió, Josep Pagès opina que, al contrari d’allò que s’afirma, Espanya no té un nivell productiu dolent. “Darrerament es parla molt de la nostra productivitat, i se’n dóna una visió força negativa. Però tots sabem que les estadístiques no són totalment fiables. Potser som el país menys productiu d’Europa, però tenim una gran voluntat i empenta, i ara, amb la crisi, s’està demostrant. Si volen augmentar la productivitat, les empreses haurien de fer més aliances entre elles, cosa que nosaltres ja vam fer en el seu moment. A finals dels anys 70, per exemple, ens férem distribuïdors d’una marca italiana de gran prestigi.”
Creu que s’hauria d’invertir més en la formació dels treballadors, a tots nivells. “Sense dubte és un tema pendent de resoldre. Tanmateix, els nostres treballadors es caracteritzen per posseir motivació, imaginació i impuls i, per això, si jo hagués de triar a on produir, sempre escolliria Espanya.”
Veu la crisi com una conseqüència lògica de la forma com ha funcionat l’economia espanyola. “Tenim un problema greu de sistema econòmic. Fins ara, es basava en el sector de la construcció i en l’especulació, i els governs no van preveure que aquesta situació podria acabar per col·lapsar-se.”
En opinió seva, la crisi demostra, entre altres coses, que “les empreses han de produir valors reals per a la societat; si no poden aportar-hi alguna cosa més que el mer negoci, no val la pena salvar-les.”
El pla de futur d’Espa segueix en la mateixa línia agosarada i innovadora amb què van encetar l’empresa. “Teníem un pla estratègic a punt d’engegar a finals del 2007 però el vam haver d’ajornar per la situació econòmica actual. Malgrat això, pensem tirar-lo endavant quan sigui el moment oportú; volem transportar les produccions a països a on ja tenim plataformes i, així, acabar-les de consolidar. L’evolució dels nostres productes segueix tres línies directrius de R+D+I. La primera la definim com a línia d’evolució clàssica, i el seu objectiu és la millora de la relació qualitat/preu dels nostres productes. La segona és la línia clàssica evolutiva, on, mitjançant l’aplicació de les noves tecnologies, es pretén aconseguir una evolució/millora en diversos aspectes del mateix producte. La tercera i darrera línia evolutiva és la generacional. El nostre repte és l’aplicació de nous conceptes de disseny i de noves tecnologies –incipients o bé encara no aplicades al sector– per contribuir amb els nostres productes a les noves generacions i a fer realitat el futur del nostre sector. És aquí on comença cada dia el nostre llegat a les generacions futures i on fem realitat el demà de tots.”
