Sr. Josep Martínez Parra
Sr. Josep Martínez Parra
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

JOSEP MARTÍNEZ PARRA

NECTINA

Entrevistat

L’empleat és qui fa útils les màquines. Certament, les empreses són bones gràcies als treballadors.

Si l’Estat vol ajudar l’empresari, hauria de prendre mesures perquè no fos tan costós el manteniment d’un treballador.

Recordem que, al cap i a la fi, la banca treballa amb els nostres diners, amb les inversions i els estalvis d’empreses i particulars.

Comptable de professió, Josep Martínez Parra és director gerent de Nectina, S.A. des de 1998. L’esperit de vocació innovadora dels empresaris catalans queda perfectament exemplificat en la seva trajectòria professional. “Vaig començar a treballar l’any 1967 en el sector dels fruits secs, a les ordres del senyor Anton Borràs i Cros, un honest i important empresari de Reus, que va ensenyar-me tot el que sé i va confiar plenament en mi, tot conferint-me les més altes responsabilitats a la seva empresa. El senyor Borràs ha fet que em sentís com un empresari, tot i ésser un empleat, i vull retre-li un sincer homenatge, expressant-li el meu profund agraïment des d’aquestes pàgines, perquè el meu èxit és el seu.”

Aquest agraïment el fa extensiu a la seva família pel suport rebut dia a dia. “Evidentment, també dec la meva gratitud a la meva esposa Glòria, pel recolzament que m’ha donat al llarg dels anys, ja que gràcies a ella sóc qui sóc; als meus pares, pel seu amor i educació, i als meus sogres. Igualment, vull mencionar els meus fills, Sònia i Xavier, la meva esperança de futur junt amb el meu gendre Àlvar.”

Remarca també la importància dels companys de feina per assolir una fita empresarial comuna. “Els meus companys de feina han sabut actuar en equip, m’han donat el seu suport, m’han ensenyat i ara encara n’aprenc. L’empleat és qui fa útils les màquines. Certament, les empreses són bones gràcies als treballadors.”

El senyor Martínez Parra es consagrà en cos i ànima a la seva tasca a GREXAVAL, S.A., empresa líder del sector de la comercialització de la fruita seca, dedicada principalment a l’exportació. A finals de l’any 1975 va fer-se’n càrrec del Departament de Comptabilitat i de la gestió administrativa. “El sector de la fruita seca va tenir el seu apogeu entre el 1976 i el 1988. A GREXAVAL fórem líders en l’exportació de l’avellana i l’ametlla, així com pioners en nous mercat de diversos països, com Rússia, Líbia o Algèria. En aquella època, la companyia va arribar a facturar 6.000 milions de pessetes.”

Des de GREXAVAL, i en busca d’altres alternatives de negoci, l’any 1985 en Josep Martínez va rebre l’encàrrec d’estudiar les possibilitats de participar en l’empresa Nectina, dedicada des de la dècada dels 60 a l’elaboració de productes alimentaris i dietètics d’origen vegetal. “Aquesta empresa elaborava crema d’ametlla i, per fer-ho, necessitava la matèria primera. Per tant, vam adonar-nos que hi havia una relació entre totes dues companyies i que podíem col·laborar en el seu creixement. Així, vaig analitzar aquesta societat i la delicada situació que llavors patia. La crema d’ametlla no és un producte de gran rotació o de grans mercats; i no per la falta de qualitat del producte, sinó pel desconeixement majoritari del mateix. Un altre handicap de la crema d’ametlla és la fluctuació del preu de la seva matèria primera, que, des de fa molts anys, està condicionat per l’índex que marca l’ametlla de Califòrnia. La incorporació a Nectina es produí mitjançant la compra d’una participació d’aquesta empresa.”

L’any 1988, la resta dels socis de Nectina vengueren les seves participacions a la família Borràs, que d’aquesta manera va adquirir la totalitat de l’empresa. “El 1988, mentre jo exercia com a cap administratiu de l’empresa GREXAVAL, el senyor Borràs em va demanar que em fes càrrec de Nectina com a administrador únic. La meva missió era mantenir-la i que continués produint. A finals dels anys 80 i principis dels 90 es produí una crisi al sector dels fruits secs. Vam passar per moments força crítics a l’empresa GREXAVAL, i fou molt difícil mantenir Nectina; va costar molta suor, molt sacrifici i moltes nits sense dormir, però ha valgut la pena. Hem assolit els nostres objectius, fent possible la continuïtat de l’empresa i la seva expansió, tot innovant i dissenyat noves línies de processos de fabricació. Fins i tot estem treballant en col·laboració amb l’àmbit universitari.”

Nectina elabora tres varietats de crema d’ametlles, que arriben al mercat principalment per mitjà de les grans superfícies, dels establiments d’alimentació i de les farmàcies. “Constitueixen una excel·lent alternativa de la llet de vaca, amb proteïnes de millor qualitat que la llet de soja i amb un sabor molt més agradable. Una de les nostres varietats és la crema d’ametlles amb sucre, que és la més tradicional, el consum de la qual, predominant al litoral Mediterrani, es remunta a època romana. Hi ha també la crema d’ametlles sense sacarosa, un producte adequat per a aquelles persones que redueixen el sucre a la seva dieta alimentària i que es decanten pel consum d’aliments vegetals de gran poder energètic. La crema d’ametlles tolerada per diabètics està ideada per a les persones que han de suprimir de la seva dieta qualsevol mena de sucre. Altre producte, la sortida al mercat del qual fou una primícia de Nectina, és la beguda d’ametlles, una nova llet 100% natural, elaborada a partir d’ametlles, amb l’única addició de sucre i aigua.”

Parlant de l’actual crisi, en Josep Martínez qüestiona l’actitud dels bancs i del Govern envers ella. “És lògic que els bancs vetllin pels seus interessos i que prenguin certes mesures per afrontar la present situació de davallada econòmica, però hem de recordar que, al cap i a la fi, la banca treballa amb els nostres diners, amb les inversions i els estalvis de les empreses i dels particulars. Per tant discrepo del Govern quan anuncia que vol ajudar la banca i estic en contra de la decisió de les entitats financeres de tallar sistemàticament els crèdits; no és just ni raonable que et posin tants entrebancs per descomptar un simple pagaré. A més, la banca ha viscut els últims anys massa alegrement. Com si tothom fos ric, ha ofert crèdits fàcils i indiscriminats per comprar un cotxe, per adquirir una segona residència, i, fins i tot, per gaudir d’unes vacances. I l’únic requisit per a la concessió del préstec era disposar de nòmina.”

Per tal de poder superar la crisi que vivim, el senyor Martínez Parra suggereix un reforçament de les mesures de protecció dels treballadors en situació d’atur. “Especialment en èpoques difícils com les actuals, crec que l’empresari hauria de poder acomiadar més fàcilment els empleats si el seu negoci ho requereix. D’altra banda, l’Estat hauria de ser responsable de garantir a l’aturat una base mínima perquè pogués sostenir-se dignament. És necessari que sapiguem posar-nos a la pell de la persona que es queda sense feina. Si l’Estat vol ajudar de debò l’empresari, hauria de prendre mesures perquè no fos tan costós el manteniment d’un treballador, reduint les quotes de la Seguretat Social o rebaixant la pressió fiscal a les empreses que fan l’esforç de conservar els seus treballadors.”

Malgrat els contratemps del moment present, no canviaria la seva feina per res del món. “M’apassiona el que faig, perquè m’agrada. Si algun dia em jubilés, escriuria un llibre per parlar del sector dels fruits secs i de la meva trajectòria professional en aquest àmbit.”