Text del 23-02-2011
“Avui als clients els preocupa tant, o més, com es veuran estèticament que no pas com hi veuran funcionalment. Perquè, que amb les ulleres es corregirà el seu problema, ja ho donen per fet; la part estètica els genera més dubtes”
“Sense descuidar la seva primera i essencial funció sanitària, les ulleres han esdevingut en el segon complement de moda en número de vendes. Això ajuda l’usuari emocionalment, perquè se sent millorat en la seva imatge, no disminuït”
“Alguns estudis demostren que la gent que es presenta amb ulleres a una entrevista laboral es posiciona millor per trobar feina que la que no en porta”
“L’optometria és una disciplina d’atenció primària. Quan un pacient demana hora per un problema visual, el primer professional que el visita és un optòmetre”
Els ulls i el seu entorn són el component central de la cara de la persona, el tret més definitori de l’estètica facial que projectem en els altres. Rara és la persona que en algun moment no protegeix els seus ulls amb algun tipus d’ulleres. No és d’estranyar, doncs, que el món actual no s’entengui sense les òptiques. Muralla Òptica compta actualment amb una xarxa de sis establiments i té a Francesc Pidemunt i Busquets, diplomat en Òptica i Optometria, com a fundador i responsable màxim. “Empresarialment, estic satisfet de la resposta del públic i de l’expansió que m’ha possibilitat. Tanmateix, m’agradaria que la meva professió fos reconeguda més àmpliament com el que és: una disciplina de la salut.”
Amb un capital humà escollit i preparat, el senyor Pidemunt té clar que “Muralla Òptica funciona perquè funcionen els professionals que l’integren. Per això sempre dic que la meva gran inversió són les persones que treballen amb mi.”
L’entitat que encapçala es distingeix per oferir un servei molt personalitzat. “No és cap secret que oferim proximitat. Tractem els nostres clients com si fossin convidats que vénen a dinar a casa. Això permet establir un vincle de confiança i que es deixin assessorar. I si tot optometrista és també un venedor d’ulleres, val a dir que no ha de perdre de vista, però, l’ètica deontològica. No podem mai col·locar un producte per raons econòmiques. Hem de tenir molt en compte sempre el tipus de deficiència òptica del pacient, així com les seves les possibilitats, els seus gustos i, fins i tot, la seva personalitat, abans d’aconsellar-lo. Si fem una altra cosa, estarem actuant amb negligència.”
Portar ulleres avui dia ja no suposa cap trauma. Han esdevingut, de fet, molt més que una simple pròtesi; són una peça més de la indumentària de les persones, un complement de moda. “Això explica que tots els dissenyadors de prestigi tinguin la seva línia d’ulleres, que els fabricants facin un parell de col·leccions l’any i que molts dels meus clients en posseeixin més d’un parell, que no les canviïn només quan es trenquen. Actualment, els preocupa tant, o més, com es veuran estèticament que no pas com hi veuran funcionalment. Perquè, que amb les lents es corregirà el seu problema, ja ho donen per fet, perquè la nostra feina tècnicament és precisa i clara. La part estètica és la que els genera més dubtes, i alhora més il·lusió, i sobre la qual cal, doncs, exercir la subtilesa i la psicologia. Per tant, sense descuidar la seva primera i essencial funció sanitària –ajudar a veure-hi bé–, les ulleres s’han convertit en el segon complement de moda en vendes, darrere de les bosses de mà. Això ajuda el seu usuari emocionalment, perquè se sent millorat en la seva imatge, no disminuït.”
L’optometrista ha d’estar constantment pendent de les novetats del sector. “Anem a fires internacionals per veure quines són les tendències que vénen.”
Les modes de les ulleres graduades i les ulleres de sol van en paral·lel. “Malgrat els canvis continus, pel que fa les ulleres clàssiques de sol –les de model aviador– són un valor segur. De fet, el 70% de les ulleres de sol que es vénen es concentra en dos models que tenen de 30 a 40 anys. En aquest àmbit, hi ha la preocupant pràctica d’adquirir ulleres de sol en establiments que no són òptiques i, per tant, que no vénen productes òptics, i confiar-hi quelcom tan important com la visió.”
Portar ulleres encara s’assimila a un cert estatus o un cert nivell cultural. “Ajuda a crear aquesta imatge el fet que la demanda visual que té un pescador o un camperol és molt diferent de la de qui es passa vuit hores davant de l’ordinador, una feina que té molta més transcendència per a la vista. En aquesta línia, s’han fet estudis que demostren que la gent que es presenta amb ulleres a les empreses de selecció de personal ja d’entrada es posiciona millor per trobar feina que la que no en porta.”
Les ulleres ajuden també a definir una gestualitat. “Per exemple, el polític que sap jugar amb les ulleres transmet seguretat.”
Els avenços en la cirurgia ocular han fet que molta gent que abans havia de portar ulleres ara no hagi de fer-ho. “Això no vol dir, però, que sigui la fi de les òptiques, perquè els resultats d’aquestes operacions no són sempre els esperats. De la gent que es podia operar, se n’opera el 17%. I d’aquest 17%, un 11%, una mica més d’un de cada deu, acaba portant ulleres un altre cop.”
Tot i la seva importància en el dia a dia de les persones, l’optometria és una disciplina encara molt desconeguda. “L’optometria és una disciplina d’atenció primària. Quan un pacient demana hora per un problema visual, el primer professional que el visita és un optòmetre. Tanmateix, a nivell de carrer se sol solapar o confondre l’àmbit d’actuació dels optòmetres i els oftalmòlegs. Això és un problema important per garantir la salut visual de les persones, perquè la majoria de la gent ve a l’òptica només pensant en les ulleres. La funció mèdica de l’optòmetre queda, desgraciadament, molt en segon terme.”
Muralla Òptica realitza un servei públic mitjançant convenis amb ajuntaments i centres escolars de les poblacions on està implantada. “Oferim un servei gratuït de detecció primària a nens i nenes. Fem un petit informe sobre allò que hem trobat i aconsellem els adults que ens els han adreçat; i si després ens volen venir a veure a la nostra òptica, estarà molt bé, però no obliguem ningú: com a professionals de la salut, la nostra pràctica no pot estar sotmesa a cap mercantilisme.”
Detectar una miopia a temps no assegura deturar l’evolució de l’afectació; “el que sí que significa és posar remei a la visió deficient del nen o la nena, fet que redundarà en el seu rendiment escolar. Com que la gent té tendència a ser despreocupada, no és estrany que un nen pugui estar 5 o 10 anys sense veure hi bé, sense més conseqüències. Un s’acostuma a veure amb limitacions, i no n’és conscient, i tampoc gaire greu. Tanmateix, és absurd que, per estalviar-se una simple visita feta a temps, continuïn havent canalla amb dificultats visuals.”
Malgrat que en general els problemes de visió més estesos no són greus, també hi ha casos més seriosos, com ara el glaucoma. “La pressió alta al glòbul ocular és silenciosa i evoluciona discretament, i pot ser molt perillosa si no està controlada.”
A part de les revisions optomètriques i la venda d’ulleres, les òptiques també tracten lents de contacte i fan revisions d’audiometria. “Avui dia l’activitat d’audioprotèsics està regulada. Per tant, a les òptiques només poden fer audiometries els audioprotèsics. A dues de les nostres botigues tenim gabinet audiològic i cabina insonoritzada, i, a totes sis, un professional titulat.”
Optòmetre, primer per casualitat i després per passió, Francesc Pidemunt ha fet de la seva feina una veritable vocació, i somia amb tenir una consulta. “No és que em senti desaprofitat per no passar consulta, però confesso que passar-ne és una aspiració comuna que acostuma a sortir als sopars d’optòmetres.”
