Text del 30/11/2010
“Quan un se sent bé amb ell mateix, tot el seu entorn de relacions canvia i és capaç d’afrontar molts reptes diaris. Això demostra que la ment i el cos estan íntimament connectats”
“La base del nostre entrenament és la motivació. Saber que el teu esforç tindrà una recompensa, com és passar del cinturó blanc al groc, motiva l’alumnat, perquè tothom vol millorar”
“El Sensei de Mugendo no té només en compte l’evolució de l’alumne a la classe, sinó també a casa i a l’escola: li fem un seguiment global. Perquè l’important no és que arribi a donar un cop de peu a una alçada, sinó que aprengui la importància d’esforçar-se”
“Les nostres tècniques no creen persones agressives, al contrari; es tracta sobretot de guanyar seguretat en un mateix. Ja que la millor competició és la que es fa amb un mateix”
Mugendo és una paraula japonesa que significa ‘camí il·limitat’ i denomina una art marcial encara no prou coneguda al nostre país, que anteposa l’equilibri entre el cos i la ment per damunt de qualsevol altra finalitat. “No es tracta només de fer exercici físic ni d’aprendre a defensar-se, sinó que, sobretot, pretén ajudar a qui el practica a desenvolupar confiança, concentració, autocontrol i superació personals.”
El mestre Sensei Javier Piernas i Ulla, cinturó Negre Quart Dan en Mugendo, Zendo i defensa personal, a banda de campió d’Europa de Full Contact, sis anys consecutius campió d’Espanya i àrbitre internacional d’arts marcials, és un dels màxims exponents d’aquesta especialitat en el nostre país. El títol de mestre Sensei l’aconseguí amb el cinturó negre Tercer Dan passant un examen a Londres. “En aquesta ciutat resideix el gran mestre de l’art marcial. Ell avalua el teu nivell des del punt de vista tècnic, físic i mental.”
Avui Javier Piernas és responsable d’un dels principals centres d’aquesta especialitat al Principat. “Dirigeixo l’Escola Mugendo d’Arts Marcials Sarrià, fundada el 2003 juntament amb el meu mestre Ricardo Gress, per la qual ja han passat més de 700 alumnes.”
Ha deixat de banda, doncs, la competició per dedicar-se plenament a l’ensenyança, dedicació que li ha merescut un premi recentment. “Vaig rebre el reconeixement internacional com a Masters of the year, al Hall of Fame 2010: fou un orgull i agraeixo de tot cor la meva nominació al meu mentor, el Master R. Gress.”
El Mugendo fou creat pel mestre Sensei Meiji Suzuki, que perseguia millorar l’art marcial de la qual era expert. “Quan ajuntà els seus coneixements amb els dels mestres d’altres disciplines sorgí aquesta nova especialitat, que combina les virtuts de les arts marcials tradicionals orientals amb les de les arts marcials contemporànies. És un nou sistema amb una perfecta simbiosi entre la tradició oriental i les tècniques més avançades d’Occident.”
La vida de Javier Piernas gira des de la seva adolescència a l’entorn del Mugendo, que defineix com “un estil de vida. Practicar aquesta art marcial m’ha conferit molta seguretat en mi mateix, i més que física, mental. Afermar l’autoestima em permet afrontar qualsevol repte que se’m plantegi a la vida o assolir les metes personals que em proposi. Fa 13 anys em vaig voler fer de la meva passió –les arts marcials–, la meva manera de vida; mitjançant esforç i dedicació vaig crear el meu propi negoci, i el que començà com una afició que practicava de nen i més tard com a professional en competicions, esdevingué la meva professió. Quan un se sent bé amb ell mateix, tot el seu entorn de relacions canvia i és capaç d’afrontar els reptes diaris. Per experiència sé que la ment i el cos estan íntimament connectats. Quan hom comença a practicar esport regularment, nota com millora el seu benestar físic i mental. I ho podem corroborar cada dia en el nostre centre amb els nostres alumnes: ens diuen que es troben millor, els baixa l’estrès, amplien el seu cercle de relacions socials, se senten més segurs amb ells mateixos o, simplement, desconnecten dels problemes quotidians i alliberen tensions.”
El Mugendo és una pràctica molt recomanable per als nens. “Tenim alumnes des dels tres anys. I és sorprenent veure la seva evolució. Quan un adult observa una classe amb infants es queda bocabadat: un grup de 8 nens de 4 anys és capaç de mostrar disciplina, respecte i concentració. Els pares se senten molt orgullosos. Crec que la base del nostre entrenament és la motivació. Saber que el teu esforç tindrà una recompensa, com és passar d’un cinturó blanc a un de groc, els motiva, perquè tothom vol millorar.”
La relació que estableixen amb el mestre és una de les claus de l’èxit d’aquesta disciplina. “No em diuen pel meu nom, sinó pel nom del mestre: Sensei. Saben que jo sempre duc kimono i que ells també l’han de portar si volen fer la classe. És una qüestió de disciplina. S’estableix una relació de respecte. Aconseguir que et segueixin depèn de la teva humilitat, de saber donar-los exemple. Així, si entro sense saludar, no puc exigir que ells també ho facin.”
El Sensei no té només en compte l’evolució de l’infant a la classe, sinó també a casa i a l’escola i, per suposat, el seu esforç. “Els fem un seguiment personal. Saben que, per ser cinturó negre, han de demostrar que s’esforcen amb nosaltres i també en tots els àmbits de la seva vida. És una visió global de la persona i els resultats són increïbles. No volem quedar-nos només en la part tècnica d’aquesta art marcial. L’important no és que el nen arribi a donar un cop de peu a una alçada o a una altra, perquè probablement a la seva vida no en donarà mai, sinó que aprengui la importància d’esforçar-se.”
Al centre han rebut nens amb TDA que han aconseguit millorar la seva capacitat de concentració, i d’altres enviats per psicòlegs o metges. “Sovint, també ens trobem amb nens amb carències emocionals. El ritme de vida actual obliga molts pares i mares a treballar tot el dia, de manera que no poden estar tot el temps que voldrien amb els seus fills i deixen als mestres del col·legi o de les activitats extraescolars la responsabilitat de transmetre’ls conceptes com el respecte o la disciplina. Un dels objectius més importants de la nostra art marcial és transmetre aquests valors i integrar-los de forma positiva en el desenvolupament de l’alumne.”
Molts alumnes vénen motivats per assolit tècniques de defensa personal. Tanmateix, cal defugir la paraula agressivitat. “El Mugendo no fa persones agressives. Contràriament, les nostres tècniques no tenen cap intenció de fer mal. L’objectiu és guanyar seguretat en un mateix. Quan haig de respondre a aquesta qüestió, formulo una altra pregunta: és que haver deixat competir a la Fórmula-1 a Fernando Alonso significa que va com un boig per la carretera? A l’inrevés; és algú que condueix molt bé i que no ha de demostrar-ho quan agafa el cotxe. Els perillosos són els que creuen que són Alonso i van massa ràpid.”
A diferència d’altres arts marcials, el Mugendo compta amb 12 cinturons i no amb 8. “És millor dividir més el temari, que és bastant ampli. Es triga uns cinc anys a completar-lo. El cinturó negre és un reconeixement a tot aquest esforç. Els examinadors valorem la millora ascendent en l’estat físic i mental de la persona; no es tracta, doncs, de cap estàndard pel qual tothom ha de passar.”
Per pujar d’un nivell a un altre també cal aprovar un examen. “En aquesta prova, fem que la gent ens comenti en què consideren que han millorat i sovint em quedo sorprès: gent de 50 anys amb una professió reconeguda ens rebel·la que els ha ajudat a guanyar autoconfiança.”
Els practicants de Mugendo als campionats competeixen amb gent de la mateixa modalitat d’art marcial i també d’altres, “per això anem a campionats oberts.”
Encara que formin part de la disciplina, la seva quotidianitat no gira al voltant de les competicions. “Li donem molta més importància al compromís diari: la millor competició és la que es fa amb un mateix.”
