Text del 13-07-10
“La dentició ha estat cabdal per a l’ésser humà des de les seves primeres passes, com a arma defensiva i instrument per mastegar els aliments, però, també, com a eina d’acceptació social, en tant marca de salut i, per tant, de bellesa”
“La implantologia és el meu punt d’interès odontològic fonamental. És una tècnica que permet als pacients gaudir d’una segona dentició artificial, i que supera el gran nombre de limitacions de les pròtesis anteriors”
“La medicina ha fet possible que la nostra esperança de vida augmenti; ara es tracta de viure el màxim possible en les mateixes condicions que en la nostra etapa de plenitud. Per això és indispensable tenir una dentició en bones condicions funcionals i estètiques”
“La pèrdua de la dentició aïlla, margina i suposa un perill per a la supervivència de l’individu”
El doctor en medicina i estomatòleg nascut a Callosa de Segura, província d’Alacant, Francisco Pina Ramón, ha heretat la capacitat d’empenta del seu pare, “corder d’ofici, una professió avui gairebé desapareguda, però llavors molt sol·licitada.”
D’ell aprengué a valorar la feina ben feta i la necessitat de millorar cada dia; no en va, hi ha un nexe d’unió entre ambdues activitats: el seu caràcter manual i, per tant, el valor de la paciència, l’autoexigència i l’experiència. “En la nostra professió, la dedicació, la tenacitat i, sobretot, el bagatge acumulat són un grau, perquè els anys de pràctica són els que proporcionen domini de la tècnica.”
La inclinació per les activitats de precisió manual el portà a especialitzar-se en implantologia, una àrea d’actuació estomatològica de la qual fou un dels pioners, com ho prova el fet que impartís la primera classe sobre la matèria al nostre país o que presidís, l’any 2002, el I Congrés Mundial d’Implantologia de la SEI (Sociedad Española de Implantes). “Vaig començar la carrera de medicina a la UB el 1968 i, des d’aleshores, sempre he estat vinculat a l’Hospital Clínic, primer com a estudiant pregraduat, després com a estomatòleg en procés de formació i, per últim, durant els anys de dedicació professional. Ara sóc el responsable d’estomatologia de l’hospital. La dilatada casuística mèdica tractada em permeté llegir la meva tesi doctoral, que se centrava en l’anàlisi dels implants portats a terme durant 8 anys, el 1986. Al principi, les meves funcions a l’Hospital Clínic també comportaven impartir les classes de Patologia Quirúrgica als metges en procés d’especialització en estomatologia, però, amb la creació de la titulació específica d’odontologia, aquesta formació passà a impartir-se a l’Hospital de Bellvitge i esdevingué incompatible amb la meva doble tasca com a facultatiu de la sanitat pública i com a sanitari i responsable d’un centre odontològic privat. Tanmateix, continuo vinculat amb l’ensenyament amb el curs anual d’implantologia in cadaver, gràcies al qual els professionals que volen especialitzar-se tenen l’oportunitat de practicar amb cossos i capacitar-los de manera idònia per dur a terme implants en persones vives. El fet és que la implantologia ha estat el meu punt d’interès odontològic fonamental. És una tècnica que permet als pacients gaudir d’una segona dentició artificial, i que supera el gran nombre de limitacions de les pròtesis anteriors; consisteix a inserir un cargol, en la majoria dels casos de titani, que substitueix l’antiga arrel natural i que, al cap de tres mesos aproximadament, el cos integra com un material propi. Avui, mentre dura aquest procés és possible col·locar una peça provisional, que, a més, ajuda a una més ràpida assimilació del material aliè. Els pacients han de tenir en compte, però, que la col·locació d’aquesta peça provisional es fa per motius únicament estètics, ja que la seva funcionalitat és nul·la; durant aquest període de temps, hauran de menjar aliments triturats i parar especial esment a la seva dentició.”
La implantologia actual és un pas intermedi entre les tradicionals dentadures postisses anteriors i el futur de l’especialitat. “La dentició sempre ha estat un element cabdal per a l’ésser humà des de les seves primeres passes, com a arma defensiva i instrument per mastegar els aliments, i també com a eina d’acceptació social, en tant marca de salut i, per tant, de bellesa. D’aquí que sigui lògic que la pràctica de reposar les peces perdudes sigui molt antiga. De fet, la primera mostra trobada data de l’època maia (crani de Copan), a on, en comptes de la peça feta malbé, es col·locava una pedra de riu tallada i inserida a l’arrel. Des de llavors hem avançat molt, però encara ho farem més perquè el futur passa per la regeneració de les peces perdudes a través de les cèl·lules mare.”
La importància d’aquesta tècnica ha de ser valorada des de l’evidència que “la medicina ha fet possible que la nostra esperança de vida augmenti considerablement; una vegada assolida la quantitat, estem lluitant ara per la qualitat, és a dir, per viure el màxim de temps en les mateixes condicions que en la nostra etapa de plenitud. Per això és indispensable tenir una dentició en bones condicions funcionals i estètiques. Disposar d’una dentició sana permet ingerir bé els aliments i no patir dolor; disposar d’un somriure atractiu apuja l’autoestima i ajuda a sentir-se més realitzat personalment i socialment.”
El doctor Pina porta a terme la seva tasca d’implantòleg a la Clínica Doctores Pina, on col·labora amb els seus dos fills grans, els doctors Francisco i Pablo Pina, i la seva dona, Aurora Muñoz. El seu altre fill, en Ramón, ha optat per estudiar enginyeria naval, però potser en un futur els seus néts Pol i Francisco també segueixin la nissaga mèdica familiar. “Partint de l’evidència que l’estètica és un dels valors essencials de l’odontologia actual, això explica l’elevada demanda de tractaments d’embelliment, com emblanquiments o ortodòncies, que tenim. Bona part dels nostres pacients acudeixen a nosaltres per raons estètiques; el nostre objectiu és proporcionar tractaments en què s’emprin materials de primera qualitat i que siguin desenvolupats per professionals acreditats i amb experiència.”
Per proporcionar les màximes garanties als pacients, “sempre partim d’un rigorós i extens estudi previ, que inclou proves radiològiques de la cavitat oral, portades a terme amb tecnologia pròpia, per tal d’efectuar una rehabilitació de la seva dentició. Nosaltres no entrem en les guerres de preus ni en les estratègies comercials de determinades grans empreses –perquè les hem de qualificar d’empreses– del sector. La nostra tasca és sanitària i, desenvolupada en condicions inadequades, pot comportar evidents riscos per al pacient. El rigor i la feina ben feta han d’estar per sobre dels interessos estrictament comercials, perquè les conseqüències mèdiques de les negligències o actuacions poc acurades són irreversibles per als pacients.”
El doctor Pina exerceix la medicina des de l’ètica i l’humanitarisme, dos valors essencials per als professionals de la salut. “Fins que un atac de cor m’ho va impedir definitivament, vaig estar duent a terme tasques humanitàries al Camerun, on, d’entre la multitud de pacients tractats, m’impressionà especialment el cas d’una nena de 13 anys a la qual vam haver de reconstruir la dentadura després que el seu pare li donés una garrotada. Aquesta reconstrucció era molt important des del punt de vista funcional i estètic; així, no només li afavoria la supervivència, sinó que evitava malformacions morfològiques com ara la del crani.”
L’activitat altruista enriqueix la perspectiva personal i laboral d’un metge. “Puc afirmar, perquè ho he vist de primera mà, que la pèrdua de la dentició aïlla, margina i suposa un perill per a la supervivència de l’individu. En els països menys desenvolupats, les persones perden la dentició molt abans perquè tenen una esperança de vida menor, però, alhora, aquesta mancança també escurça la seva expectativa de vida.”
