Text del 2006
“La recerca requereix una manera de pensar, d’analitzar les coses i d’afrontar els problemes”
La recerca biomèdica ha avançat de forma notable en els darrers anys. En l’actualitat, Catalunya s’està erigint com un pol de desenvolupament d’aquest tipus d’investigacions. El grup de recerca sobre senyalització cel·lular de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona que dirigeixen els doctors Francesc Posas i Eulàlia de Nadal amb ajuda d’un equip de 15 persones, ha assolit prestigi internacional en el seu camp. Aquest i molts altres grups científics catalans demostren tenir el nivell de recerca d’altres països amb més tradició investigadora, a pesar de la poca confiança que han demostrat tenir-hi els polítics i les administracions, que no asseguren inversions prou importants en aquesta matèria.
Francesc Posas va estudiar Biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Després de llicenciar-se, va fer el doctorat al departament de bioquímica i biologia cel·lular de la mateixa universitat. “A continuació, vaig decidir fer una estada als Estats Units, on vaig integrar-me en un institut de recerca associat a la Universitat de Harvard. Vaig passar tres anys a Boston i després vaig tornar a la Universitat Autònoma. Poc després, vaig rebre la proposta d’incorporar-me a la Universitat Pompeu Fabra, on es començaven els estudis de Biologia i calia organitzar un grup de recerca. Va ser un gran repte i una aventura engrescadora en el marc d’una universitat que tot just es desplegava i mostrava una voluntat d’innovació i millora, amb ganes per crear grups de treball joves que aportessin idees i creativitat. La crida per reclutar professionals va ser internacional.”
Eulàlia de Nadal és llicenciada en veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser en el departament de bioquímica i biologia cel·lular d’aquesta institució on va fer la tesi doctoral sobre llevats, un organisme model que encara utilitza en l’actualitat. “L’estudi va tractar sobre una proteïna que elimina fosfats a altres proteïnes i que està involucrada en processos de resistència salina. Tot i que vaig plantejar-me ampliar estudis a l’estranger, el doctor Posas va oferir-me la possibilitat d’acompanyar-lo en un nou projecte a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Des del 2000 estic fent tasques de recerca i docència en aquesta universitat.”
L’equip que dirigeixen els doctors Francesc Posas i Eulàlia de Nadal, el grup de recerca sobre senyalització cel·lular, està integrat en l’actualitat per 15 persones i des de fa poc es troba ubicat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. “Hi ha hagut una evolució important en un grup que quan va començar sols comptava amb les aportacions de dues persones i que avui es configura com un equip consolidat amb aportacions científiques rellevants amb cert impacte i ressò, la qual cosa ens ha permès aconseguir força projectes de recerca d’àmbit internacional,” explica el doctor Posas. El nou espai que ocupen al Parc de Recerca Biomèdica els permet treballar amb més comoditat i mitjans. “El Parc és un espai molt adequat per a la recerca. Reuneix equips molt diferents entre els quals es poden crear sinergies i interaccions. És bo que entre científics hi hagi comunicació.”
La línia de recerca del grup de senyalització cel·lular s’ha anat ampliant per anar donant respostes noves. “De bon començament ens vam plantejar estudiar una via de senyalització intracel·lular per entendre quines respostes es generaven a l’interior de les cèl·lules en respostes a canvis en el seu entorn. Aquesta línia ha anat passant per una certa evolució: hem diversificat i ampliat les hipòtesis sobre aquesta via. Dues preguntes bàsiques dirigeixen les nostres investigacions: com responen les cèl·lules a canvis a l’entorn i com ho senyalitzen. Cada vegada entenem una mica millor aquest procés. No ens centrem només en un organisme model, sinó que també treballem amb cèl·lules de mamífer per veure si el que hem vist en els llevats també es dóna en altres cèl·lules.” Aquest grup ha publicat diferents articles en revistes amb impacte internacional que reflecteixen la rellevància dels seus treballs.
El grup de recerca sobre senyalització cel·lular es distingeix per la seva joventut, un bon indicador, indica la doctora de Nadal, “de les intencions de potenciar equips formats per joves investigadors amb inquietuds i ganes de treballar. I és que els períodes de més creativitat d’una persona són els de l’etapa de la joventut. És important afavorir l’entrada de persones joves al nostre sistema. A l’exterior s’han aprofitat d’aquest fet i han fitxat joves investigadors del nostre país que no han estat valorats per desenvolupar la seva tasca aquí.”
A més de dedicar una bona part del seu temps a la recerca, també n’esmerça en un notable i enriquidor vessant docent. “La Universitat Pompeu Fabra entén la importància de no carregar-nos de forma excessiva amb la docència perquè s’ha adonat de la importància de fer recerca de qualitat. La investigació puntera exigeix moltes hores de treball, esforç i concentració. Això no obstant, cal no oblidar el contacte amb els estudiants: són els futurs doctorands, plens d’idees, d’inquietuds i de preguntes.”
La recerca bàsica com la que realitza aquest grup no sempre és compresa per la societat, expressa el doctor Posas. “A vegades, els mateixos científics tenim dificultats per difondre i fer comprensible el nostre treball, tant el de recerca més bàsica com el d’aplicada. Darrere de les investigacions hi ha un raonament científic complex. Fer recerca no és trivial. Requereix una manera de pensar, d’analitzar les coses i d’afrontar els problemes.”
En part relacionada amb aquesta dificultat de divulgació, s’hi afegeix la manca de cultura científica: “Restablir-la és la nostra responsabilitat com a científics i docents. El nostre laboratori fa una recerca bàsica que costa d’expressar al públic en general. Avancem en un coneixement que tindrà una aplicabilitat en un futur. Altres països ho han entès i financen de forma important aquesta activitat.”
De la mateixa manera que cal apostar i donar suport a una política de patents: “Els científics comencen a ser conscients que hi ha certes coses que té sentit patentar. No tenim la formació adequada per fer-ho i, per tant, necessitem comptar amb un servei de patents nacional i una professionalització del sector.”
Fa falta que els responsables creguin que la recerca és important. “Cal un pla a 10 o 15 anys que defineixi les línies de recerca del país i els recursos que pensen dedicar-s’hi de forma estable. No tinc clar que a Catalunya i Espanya els polítics hagin entès la importància de fer-ne, perquè encara no hi ha una carrera científica seriosa ben definida, ni plans de projecció de la ciència clars, ni una transferència del que és la recerca bàsica a l’aplicada.”
