Texto del 2006
FRASE: “La dedicació que he ofert als clients ha estat recompensada amb la seva reconeixença”
Fa 40 anys que la sra. Montserrat Colldeforn es fa càrrec d’una farmàcia força popular a Mataró, on treballen 32 persones. Està inclosa en el grup de les deu primeres farmàcies de tot Catalunya. Per aconseguir aquest prestigi, ha hagut de lluitar força al llarg de la seva vida, plena de sacrifici i de dedicació. “La farmàcia neix el 1965, amb el nom del meu marit, Carles Corona Pol, que era farmacèutic. Llavors, era jo qui pràcticament se’n feia càrrec, encara que havia fet la carrera de magisteri. L’any 1970 vaig enviduar i em vaig quedar amb quatre fills petits, en Carles de quatre anys, l’Enric de tres, la Montse de dos i en Jordi, de tres mesos.”
Aquesta situació imprevista va empènyer-la a iniciar la carrera de farmàcia, la qual va acabar l’any 1976. “Mentre estudiava, em vaig acollir a una llei vigent per contractar un regent. En acabar els estudis, la farmàcia es va posar al meu nom. Poc després, em vaig tornar a casar.”
Explica que va poder estudiar, amb quatre fills de curta edat, gràcies al suport familiar. “El meu pare anava a les tardes a la farmàcia, i la mare tenia cura dels fills. Per poder fer la carrera i criar quatre fills petits alhora, va ser imprescindible l’ajut de tots dos, no obstant em feia càrrec de tot.”
Com a titular, es va centrar a oferir una atenció especialitzada al públic, un dels serveis que ha donat fama al seu establiment. “Des del 1976 tinc un despatx on rebo la gent, i miro de solucionar els problemes que em plantegen. Generalment, hi tornen per dir-me que tot els ha anat molt bé i me’n donen les gràcies. La dedicació que he ofert als clients ha estat recompensada amb la seva reconeixença.”
Les causes més freqüents de consulta han estat dolors i, sobretot, trastorns de la pell, que la sra. Colldeforn coneix molt bé i que atén de manera altruista, amb uns excel·lents resultats. “La major part de la gent que ha vingut a veure’m ha estat perquè tenia alguna mena de dolor. També hi havia persones que venien amb úlceres al budell gros. He fet cures de nafres a les cames a malalts amb deficiència circulatòria i amb diabetis. També he atès molts casos de talls, de vegades bastant importants. Potser hauré curat unes tres-centes cremades, netejant la ferida i traient tota la pell, per no deixar-hi cap marca. He fet aquesta tasca per servei al pacient, sense cobrar res. Quan he curat persones que no eren clients i m’han preguntat sobre el motiu de no cobrar-los res, els he dit que sabia que, a partir d’aquell moment, serien clients meus.”
Aquell nen que només tenia mesos quan va morir el pare, Jordi Corona, és avui un farmacèutic admirador de la tasca que ha dut a terme la seva mare. “La manera amb què la mare ha dirigit la farmàcia ha fet escola, i s’ha de continuar en aquesta línia, a més d’incorporar-hi les noves tendències i les funcions que li corresponen avui al farmacèutic. S’ha de tenir un despatx per poder fer el que ara s’anomena atenció farmacèutica, com ha fet la mare des de fa molts anys, però d’acord amb els protocols que exigeix la societat actual i promou el Col·legi de Farmacèutics.”
Creu que els protocols són essencials per poder detectar els possibles problemes relacionats amb els medicaments. “Una de les nostres funcions és controlar l’efectivitat dels medicaments i descobrir-ne les incidències que puguin sorgir. Veiem els medicaments que pren la gent i ens adonem si es poden combinar o no amb uns altres. També detectem casos de duplicació de fàrmacs en el tractament de certes malalties.”
Pel que fa a la formació continuada, mare i fill fan palès l’entusiasme del seu equip de farmacèutics. “Tenim un equip de treball extraordinari, amb moltes ganes d’aprendre. El nostre personal assisteix als cursos que organitzen diferents entitats, com el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i la Federació Farmacèutica. D’altra banda, també reben classe de professors i representants d’empreses i laboratoris que vénen a l’oficina de farmàcia.”
Comparteixen l’opinió que, a l’hora de dissenyar la formació continuada, hi hauria d’haver més coordinació entre les institucions implicades. “El Col·legi i la Federació haurien de connectar-se entre si, per establir què ha de fer cadascú, ja que sovint repeteixen cursos i, en canvi, en manquen d’altres.”
Opina el Sr. Corona que, tot i que la carrera de farmàcia està considerada entre les cinc més difícils que hi ha, i que l’estudiant s’empassa una enorme quantitat de matèries, el farmacèutic no surt prou preparat per incorporar-se al món laboral. “La facultat ensenya uns coneixements que no s’adeqüen a les necessitats de la societat actual. Tampoc no discerneix si els joves farmacèutics volen treballar a la indústria farmacèutica o a l’oficina de farmàcia. La facultat hauria d’oferir-los diferents camins segons l’opció que triïn. El llicenciat té una quantitat immensa de coneixements, però n’hi manquen d’altres a l’hora d’integrar-se a la vida laboral. Hi hauria d’haver una connexió molt més intensa entre el Col·legi de Farmacèutics, que és l’organisme que coneix les necessitats del món laboral, i la universitat, que és la institució que s’encarrega de preparar els futurs farmacèutics.”
Una preparació inadequada fa que, moltes vegades, quan es contracta un farmacèutic, hagi de fer un període de reciclatge, fins que adquireix la formació suficient per atendre els clients amb seguretat, com explica la senyora Colldeforn: “Generalment, a un farmacèutic nou, no el deixem sol al taulell fins al cap de mig any. Coneixen els principis actius dels medicaments, però desconeixen els noms comercials. Per això, els diem que, abans de sortir a despatxar, han de saber quin és el medicament que porten a la mà i preparar-se davant de les preguntes que els puguin fer els clients.”
Si el senyor Corona es queda enlluernat davant l’experiència i la saviesa de la mare, és aquesta qui mostra la seva fascinació quan parla de les habilitats informàtiques del seu fill i l’escolta parlar sobre aquest tema: “La informàtica té dues cares, una de positiva i una altra de negativa. La positiva és que, per mitjà dels programes especialitzats en farmàcia, pots obtenir un coneixement quasi absolut: estadístiques, medicaments, principis actius, llistat dels fàrmacs més venuts, estocs… Però té l’inconvenient de l’excessiva dependència, i quan s’espatlla alguna cosa o hi ha problemes amb el servidor, la farmàcia es bloqueja i s’atura, la qual cosa és molt greu, sobretot en un establiment com el nostre, obert al públic les vint-i-quatre hores.”
La senyora Colldeforn ha delegat part de la seva responsabilitat, però encara està “al peu del canó”, com diu ella gràficament, i continua gaudint cada dia de la feina. Els dos fills farmacèutics, la Montserrat i el Jordi, han agafat el relleu de les seves mans. En Carles és químic i l’Enric és metge.
A tots quatre els dedica unes paraules: “M’agradaria que els meus fills no oblidessin mai la professionalitat.”
