Text del 02/12/09
“Lluitem contra el prejudici general que assenyala el dret concursal com una branca lucrativa per als despatxos d’advocats; però la nostra feina, sense arribar a ser un servei públic, s’hi acosta bastant”
“Sóc un gran defensor de la Llei Concursal, però, per tal que funcioni, els agents implicats haurien de creure en les bones intencions del procediment”
“El refinançament és la millor alternativa del concurs, però, perquè n’hi hagi, les entitats financeres han de donar-li una certa credibilitat al concursat”
“Cal buscar fórmules imaginatives per incentivar l’ocupació, com ajudar l’empresariat amb beneficis fiscals, subvencions, etc.”
“Les mesures dictades pel Govern espanyol són solucions de titular mediàtic”
El lletrat Francesc Salvatella i Badiella exerceix l’advocacia des de l’any 1978, és especialista en dret mercantil i concursal. “Sóc un gran defensor de la Llei Concursal, entre d’altres raons perquè tocava fer un canvi legislatiu en aquest àmbit, ja que encara estàvem regint-nos per normatives del 1922 i, fins i tot, de l’antic Codi de Comerç de 1829.”
Professor de Dret Concursal a l’Escola de Pràctica Jurídica de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa i membre de la xarxa externa d’advocats col·laboradors de la companyia Crédito y Caución, des del 2002 dirigeix la firma Salvatella Advocats. “El despatx del qual sóc titular té les arrels en el Bufete Sala Reixachs, Abogados Asociados, que vaig cofundar l’any 1978 a Terrassa i, posteriorment, a Barcelona. L’Albert Sala em va despertar l’interès per l’àmbit concursal. Ens enfrontem amb el prejudici que marca el dret concursal com una branca lucrativa per als bufetes d’advocats, però la nostra feina, sense arribar a ser un servei públic, s’hi acosta bastant. Ambdós socis vam treballar junts fins que la consolidació dels respectius despatxos ens va impulsar a independitzar-nos. Amb l’Albert Sala també he col·laborat en la redacció dels llibres Les causes de la impugnació al conveni en la suspensió de pagaments; La nova Llei Concursal i Comentaris al Codi de Comerç.”
Salvatella Advocats és un despatx dirigit sobretot a les petites i mitjanes empreses i als clients particulars, als quals ofereix un tractament del tot personalitzat. “Comptem amb un experimentat equip de professionals que treballa amb tenacitat per proporcionar als nostres clients el millor assessorament integral en diverses especialitats, ja que el dret és una ciència que exigeix una visió multiprismàtica.”
La Llei Concursal és l’única solució jurídica existent per intentar ajudar les empreses amb dificultats. “En el passat teníem la suspensió de pagaments, la fallida, i per a particulars l’opció de la presentació del concurs de creditors. Avui tot ha quedat fusionat en un sol procediment i una sola normativa, la Llei Concursal. Però, per tal que funcioni, a banda de conèixer a fons aquesta matèria, els agents implicats s’haurien de creure realment que els objectius que fixa la llei són vàlids per ajudar les empreses. Aquest ha estat el gran problema. L’entorn concursal, és a dir, proveïdors, entitats financeres, clients i treballadors no s’acaben de creure les bones intencions del procediment. Davant d’això, qui s’acull al procediment pensant que algú l’ajudarà es troba amb unes dificultats immenses, perquè la majoria d’entitats li giren l’esquena.”
Com a tal, però, la Llei Concursal és una eina molt vàlida, amb un gran punt a favor: l’exposició de motius. “Els objectius que ens marca estan pensats per afavorir la continuïtat de les empreses, una fita que es pot aconseguir avançant-nos a les situacions d’insolvència de les mateixes. Per això, la llei indica, amb especial èmfasi, que l’empresari que es trobi en situació de fallida es posi en mans del jutjat en un termini de dos mesos, per ajudar-lo a sortir d’aquesta situació.”
El cost derivat de la Llei Concursal és, per contra, una de les seves grans debilitats i contradiccions. “El problema és que no es va crear un fons de garantia. Si, com diu la norma en la seva exposició de motius, es pretén ajudar les empreses amb dificultats, no té cap sentit que l’empresari que està passant el tràngol hagi de suportar les grans despeses provinents de l’Administració concursal, de l’advocat i de tot el context del procés en qüestió.”
En aquest sentit, caldria una major predisposició per part de les entitats financeres envers els processos acollits a la Llei Concursal. “Durant el període anterior a l’entrada en vigor de la Llei Concursal, vaig tenir l’ocasió de participar en diversos debats, fòrums i conferències sobre aquest tema, procurant sempre despertar l’interès de les entitats financeres a fi que s’impliquessin en el concurs. Malament anirem si, en el moment en què una empresa entra en concurs, els bancs i les caixes la declaren com a empestada. Mentre els banquers només pensin en cobrir els seus crèdits i en sortir el millor parats del conflicte, difícilment anirem endavant. El refinançament és la millor alternativa del concurs, però, perquè n’hi hagi, les entitats financeres han de donar-li una certa credibilitat al concursat.”
També és important l’actitud del mateix empresari; així, és de vital importància que iniciï els tràmits del procediment concursal en el termini adient per disposar d’alternatives viables. “Sovint, quan l’empresari arriba al nostre despatx, ja no queden gaire opcions per reflotar el seu negoci. En analitzar-ne les causes, t’adones que moltes societats no tenen cap viabilitat, i observes que l’única solució és acudir a una liquidació ordenada, mitjançant el procés concursal. Gràcies a la pedagogia aplicada per molts advocats, cada cop es dóna més la consulta preventiva, la qual cosa és molt important, perquè, a partir d’aquí, amb temps, es poden prendre certes mesures. Però, quan entra algú al despatx que porta massa temps sense pagar i ha sobrepassat els terminis estipulats per la llei per actuar, està clar que el salvament de l’empresa és fa pràcticament impossible. Aleshores, l’únic preocupant és intentar salvar el patrimoni personal de l’empresari, per la responsabilitat civil que se’n pugui derivar.”
Francesc Salvatella veu l’actual crisi amb ulls molt crítics, la qualifica com la pitjor viscuda al llarg de la seva trajectòria professional. “Fa 31 anys que sóc advocat i he viscut diverses recessions, però cap com aquesta, per la durada, la fondària i les conseqüències. Altres han estat més reduïdes en el temps i les empreses implicades, moltes del sector tèxtil, tenien una mentalitat més estalviadora. Així, quan arribaren els problemes, els estalvis van fer de coixí per ajudar-los a cercar solucions. Ara la gent està al límit, perquè no han tingut capacitat economitzadora. Per tant, ens trobem amb dificultats força serioses per poder fer front als costos que comporta l’aplicació del dret concursal.”
Aquesta crisi afecta tot el teixit productiu del país. “La construcció fou la primera perjudicada i, de retruc, ha perjudicat molt l’economia de l’Estat. Avui, però, portem processos de tots els sectors industrials. El problema és que els productes no es venen, i poc poden fer davant aquest fet els ajustats plans de viabilitat. El consumidor ha perdut la confiança, sobretot en els polítics, en la seva capacitat per tirar la situació endavant. Les mesures dictades pel Govern (400 euros per prorrogar el subsidi de l’atur, el Plan E…) són solucions de titular mediàtic. I, més que facilitar l’acomiadament dels treballadors, el que caldria és buscar fórmules imaginatives per incentivar l’ocupació, com ajudar l’empresariat amb beneficis fiscals, subvencions, etc.”
Al senyor Salvatella, malgrat tot, no el venç el desànim, “perquè encara hi ha al nostre país empreses que funcionen.”
