PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

JORDI SAMBOLA I SERRES

AJUNTAMENT D’AIGUAFREDA

Text del Març del 2009

“Les noves tecnologies, amb tot el que tenen de bo, representen un trencament pel que fa a l’experiència”

.

Jordi Sambola i Serres és alcalde d’Aiguafreda per Iniciativa per Catalunya Verds des de l’any 2007. Abans d’assumir responsabilitats polítiques, aquest perit industrial mecànic i projectista de professió fou empresari. Al llarg del seu periple laboral, ha fet gairebé tots els papers de l’auca. “Quan era jove creia en els equips, en la racionalització del treball. Després ha resultat que l’equip humà pot estar dispers, contractat un a un com a autònoms, sense gent en plantilla o amb teletreball… Els temps han canviat molt. La ciutadania espera que un ajuntament ho solucioni tot, però això és impossible. Tot ens incumbeix, però no tot ens competeix. Ara volem reconvertir les antigues empreses tèxtils que havíem tingut –de les quals avui encara ens queda l’espai de Manufactures Llaudet, amb 9.000 m2– en noves empreses amb tecnologies avançades.”

Alhora, l’Ajuntament que encapçala el senyor Sambola ha establert converses amb l’Institut Català del Sòl per tal d’edificar en aquest terreny, de la seva propietat, un viver d’empreses per a petites iniciatives empresarials. Compten amb un programa del FEDER (Fons Europeu de Cooperació i Desenvolupament Regional) que cobreix el 50% de la inversió necessària i amb un ajut de la Diputació del 25%. “Entenem que la contribució dels ajuntaments en la sortida de la crisi passa per afavorir la creació de més empreses.”

Sota una perspectiva més ideològica, Jordi Sambola no creu que la crisi ens hagi de fer qüestionar tot el sistema socioeconòmic, però sí, en canvi, l’excés de liberalisme i determinats comportaments cobdiciosos. “La banca no compleix amb la seva funció. Als petits empresaris se’ls ha fet creure que només poden treballar demanant crèdits. I no sempre cal que sigui d’aquesta manera. Les mateixes empreses actuen com a bancs quan suportem el cobrament de les seves factures a 90 dies o més.”

L’ajut de 8.000 milions d’euros que el Govern central ha destinat als ajuntaments per crear ocupació té efectes positius per a la localitat d’Aiguafreda. Segons els 2.400 habitants del cens, els corresponen 420.370 euros. “Són diners que ens ajudaran a remodelar el camp d’esports i a habilitar l’accés a la piscina per als discapacitats. Com que l’ajut obliga a executar-ho tot en un any, durant aquest temps hi haurà petits empresaris que se’n podran beneficiar, però no és cap solució estructural.”

El senyor Sambola es queixa de l’excessiva tutela a la qual l’Estat sotmet els diners que dóna. “Una cosa és que et demanin comptes, i una altra que t’indiquin el que n’has de fer.”

A Aiguafreda preocupa la formació laboral dels joves. Juntament amb el municipi veí de Sant Martí de Centelles, estan recuperant la figura de l’aprenent. La iniciativa està tenint una bona acollida per part dels empresaris que hi col·laboren. No tant, malauradament, per part dels nois. “La veritat és que el jovent actual està responent amb poc entusiasme. Molts desconeixen el valor de l’esforç, el sacrifici o la constància.”

De cara a la formació, una de les noves iniciatives és aprofitar els coneixements dels jubilats. “Però és complicat, perquè la indústria ha canviat molt. En el tèxtil, per exemple, un contramestre de telers pot explicar ben poca cosa, perquè avui tots els telers són automàtics. Passa el mateix en el camp metal·lúrgic. Les noves tecnologies, amb tot el que tenen de bo, representen un trencament pel que fa a l’experiència.”

Aiguafreda és un poble molt treballador: les dones sempre havien anat a la fàbrica. “Ningú no ens ha regalat res. Hem passat fred, gana i totes les privacions que es puguin arribar a imaginar. Hi havia una empresa, CEMSA, amb foneria i tot, que feia maquinària tèxtil on pràcticament hi treballava tothom. Era molt avançada i venia arreu del món.”

Aiguafreda i Sant Martí de Centelles, el municipi veí, tenen una relació fraternal i comparteixen equipaments. Mantenen les autonomies municipals respectives, però van a una en moltes qüestions. “A Sant Martí de Centelles hi ha una empresa, Prensoland, que ven maquinària a Xina, Rússia, Sud-àfrica… Són fites que ens omplen d’orgull. Aquest esperit em dóna confiança i em fa creure que sortirem de la crisi.”

Per a en Jordi Sambola, l’Estat de les Autonomies és molt aigualit. Opina que els governants espanyols, si poguessin, l’abolirien; però, com això no és possible, la seva manera de pervertir-lo és a través dels pressupostos. “La prova és que l’Estat es queda la part grossa del pastís. Una petita part la dóna a la Generalitat, una altra a la Diputació i, als ajuntaments, la xocolata del lloro.”

Al seu parer, la Diputació se salta el Govern de la Generalitat, atès que rep diners directament de Madrid. En el seu Estat ideal, amb una autonomia més plena, la Diputació hauria de ser una conselleria més. “Per sort, i malgrat el que penso, la Diputació de Barcelona funciona molt bé, i ens ajuda força.”

Només entrar a l’alcaldia, va haver de fer front al Pla únic d’Obres i Serveis de Catalunya, concebut perquè cada ajuntament demani les obres previstes per als pròxims quatre anys. “És una mena de carta als Reis. Normalment, t’acaben concedint una quarta part del que has demanat. Pots fer al·legacions, però com a molt et donen alguna engruna més.”

El senyor Sambola i el seu equip van comprovar que els pobles adjacents governats pel mateix partit que té la responsabilitat de la conselleria de Governació i Administracions Públiques rebien proporcionalment deu vegades més. “Tinc una certa amargor quan veig que això passa ara que mana el Tripartit, que són els meus.”

Que Aiguafreda limiti amb el Parc Natural del Montseny és un avantatge pel que fa al desenvolupament del turisme rural i a la gestió del territori. “Saber que dins del Parc no es faran bestieses dóna molta tranquil·litat.”

Una altra millora a fer és la de la qualitat de les aigües del riu Congost. “Després de 40 anys de desídia, aviat millorarem el col·lector general i hi podrem derivar els abocaments d’aigües negres que ara llencem directament al riu Congost.”