Texto del 05/10/09
Som una empresa especialitzada en la importació i distribució de rodaments, elements de transmissió de potència hidràulica, estanquitat i moviment lineal.
El cognom Abad sempre ens ha obert moltes portes.
Volem que el nostre magatzem automatitzat sigui una referència nacional; disposa d’armaris d’organització automàtica, amb safates de 500 quilos, que, gràcies a unes rotacions, porten el producte desitjat davant del responsable de picking, i fins i tot li assenyalen amb un let lluminós la posició exacta.
La crisi ens ha obligat a mirar-nos el melic, a fer autocrítica, a veure a on podem millorar.
Moltes PIME només necessiten una empara temporal, però no la reben, ni per part del Govern ni per part dels bancs.
A Espanya hi ha un nivell formatiu molt baix. Actualment és difícil trobar tècnics preparats.
Als germans Míriam i Ernest Abad i Mostajo, responsables de la companyia familiar Euro Bearings Spain, S.L., la crisi no els espanta. I no per valentia o demagògia, sinó per experiència viscuda. A l’anterior davallada econòmica, el 1992, la fàbrica liderada aleshores pel seu pare, Ernest Abad i Rubí, dedicada a la fabricació de rodaments des del 1961, es veié obligada a tancar portes. “Els bancs es van tirar sobre la família i vam perdre també les propietats.”
Però la tenacitat del seu progenitor els va fer renéixer, tot i que amb una estratègia renovada. “Vam tornar a començar partint de zero. I no és estrany: el pare ha treballat des de molt jove i sempre ha tingut molta empenta. Que la fàbrica hagués de tancar, no el feu trontollar; a nosaltres probablement el món se’ns hagués caigut a sobre. Però ell va tirar de tothom i començàrem a créixer de mica en mica fins avui.”
Actualment, Euro Bearings Spain és “una empresa especialitzada en la importació i distribució de rodaments, elements de transmissió de potència hidràulica, estanquitat i moviment lineal. Formem part d’un grup integrat per més de 125 distribuïdors i col·laboradors. Venem els nostres productes, tant als fabricants dels primers equips del mercat espanyol, com a tallers i botigues del sector del manteniment.”
Ernest Abad, director general de la companyia, fa una mirada enrere: “Recordo quan la família tenia la fàbrica i una botiga al carrer Santaló. Venien nens petits perquè els hi regalàvem una bosseta amb un coixinet. Poca gent sap que aquesta peça és un dels invents més importants de la història. Hem de pensar que tota màquina que gira té un rodament; possibilita, per tant, moltes aplicacions.”
Els temps, però, canvien, i és necessari adaptar-se a les noves realitats. “Des que va tancar la fàbrica i el pare volgué tornar a començar, vam veure que, si volíem fer-nos un lloc, havíem de deixar de banda la producció pròpia de rodaments i buscar la marca comercial. Per sort, els clients de tota la vida confiaren en nosaltres i acceptaren aquest canvi.”
L’empresa va ampliar la cartera de productes, i passà del rodament als elements de transmissió de potència en general, com són els suports, les cadenes, les ròtules o els casquets. Míriam Abad, responsable de màrqueting, constata que els inicis de tota activitat sempre són durs: “Malgrat comptar amb gent que ens continuava donant suport, introduir una marca nova no fou fàcil. Apostes per la seva qualitat però necessites temps; és una feina callada i pacient, de formigueta, fins que aconsegueixes reconeixement. Tanmateix, el nom del pare sempre ens ha obert moltes portes, i avui encara trobem molta gent que recorda ‘el senyor Abad’ i ens dóna un vot de confiança.”
El seu germà afegeix: “Això és una gran facilitat, però també ens posa el llistó molt alt: hem de mantenir sempre el nivell d’excel·lència del pare, no ens podem permetre errar.”
Tot i estar jubilat, el senyor Abad i Rubí “continua supervisant la qualitat dels nostres productes per hobby.”
És precisament la qualitat un dels cavalls de batalla dels responsables de l’empresa. La producció, traslladada a la Xina, requereix més que mai d’un seguiment constant. “Enviem enginyers a l’Àsia a veure les fàbriques on volem produir. Si ens agrada la maquinària i la matèria primera, hi traslladem la producció i homologuem la fàbrica. Per trobar-ne una de bona, n’has d’haver visitat 50. A Xangai tenim el laboratori de control de qualitat, dirigit per treballadors europeus. El producte sempre passa per una primera comprovació en origen; abans d’embarcar, passa un segon control en el laboratori, i, quan arriba a Catalunya, el tornem a revisar.”
Aquests controls optimitzen el producte. “S’ha de vigilar de prop tot el procés, sinó tard o d’hora pot haver-hi un error. Produïm a la Xina perquè és l’única manera d’aportar a Catalunya un producte de qualitat, que pugui respondre a les exigències del nostre mercat i oferir als clients uns productes de confiança a preus absolutament competitius.”
L’empresa s’obrí fa dos anys a un nou mercat: la vàlvula. “Està principalment orientada a l’aplicació de fluids. És un mercat nou per a nosaltres, però té sinergies amb el món del coixinet. De fet, la nova clientela a la qual li hem venut les vàlvules ens ha començat a comprar també coixinets per a les seves màquines. Estem satisfets ja que, a més de desenvolupar un nou repte comercial, ens permet introduir-nos en nous sectors, com ara el dels fluids.”
Per als germans Abad, “la crisi ha representat una oportunitat per mirar-nos el melic, replantejar-nos temes interns i no desviar tant la mirada cap a la part comercial i les vendes. Això ens està ajudant a millorar, a assentar bases. En aquest sentit, el pare ens ha ajudat a mantenir la calma; ell ja ha passat per un procés, sinó pitjor, semblant. La recessió pot ser un avantatge, perquè obliga a l’autocrítica, a veure els nostres punts forts i febles. I ens ha portat a invertir més en l’empresa. A tall d’exemple, hem rebut una ajuda del Govern per millorar el nostre magatzem: l’hem automatitzat. Volem que sigui una referència nacional, que disposi de molt estoc i molta gamma i rotació. És la nostra estratègia de futur.”
Les prestatgeries plenes de peces han passat a la història. El magatzem actual compta amb 3.000 m2, on es gestionen una gran quantitat de referències. “Ara disposem d’armaris d’organització vertical automàtica de 11 m d’alçada, amb safates de 500 quilos, que, gràcies a unes rotacions, porten el producte desitjat davant del responsable de picking, i fins i tot li assenyalen amb un let lluminós la posició exacta. Inclús una persona que no entengui res pot saber quina és la peça que ha d’agafar. Volem oferir als nostres clients el valor afegit de ser atesos per un únic proveïdor.”
Conscients d’estar entre els que han pogut comptar amb un ajut governamental, Míriam i Ernest Abad es mostren crítics amb la gestió de la crisi feta pels nostres polítics. “Sabem que molts clients nostres no n’han rebuda cap, d’ajuda, tot i que la necessiten. Si els bancs no els deneguessin el seu suport, en un parell d’anys podrien recuperar-se. Cal tenir en compte que només necessiten una empara temporal, però no la reben. I moltes empreses, sobretot fabricants de petita maquinària, estan tancant. És una llàstima. Per la nostra banda, l’any passat vam tendir una mà als nostres clients, però el 2010 ja no podem continuar variant els preus de venda ni aplaçant els pagaments. Ens sap molt de greu, però s’ha d’entendre: no ens podem permetre continuar arriscant-nos. En realitat, hauria de ser l’Administració qui fes alguna cosa per mantenir aquesta petita indústria catalana.”
Els dos germans afirmen que tota estratègia de les entitats públiques per superar la crisi hauria de passar necessàriament per fomentar amb decisió l’educació. “A Espanya hi ha un nivell formatiu molt baix. Actualment, és difícil trobar tècnics preparats. Els pocs que hi ha se’n van a treballar a una multinacional o marxen del país.”
