PC, 19è VOLUM. Impuls immobiliari

FRANCESC SERRATS GRAU, ANTONI TURA BONET

FINQUES PLA I MONT

Text del 2008

“El fet de procurar fer les coses ben fetes és el nostre segell”

.

El senyor Francesc Serrats Grau és el director de l’empresa Finques Pla i Mont, juntament amb el seu soci, el senyor Antoni Tura Bonet, des de l’any 1964. “La primera oficina va néixer a la població de Sant Feliu de Codines. Com que érem inquiets i volíem fer més coses, vàrem obrir-ne una altra a Caldes de Montbui. Passats uns quants anys, justament a l’emblemàtic 1992, vàrem fer el salt a la Garriga. Consegüentment, vam passar de la muntanya al pla, i, per aquesta raó, quan vam tenir la necessitat de crear una empresa i un nom comercial, no se’ns va ocórrer res més que el pla i la muntanya, i d’aquí ve el nom actual de la companyia.”

A mesura que aquesta empresa va anar creixent, es van anant incorporant a la plantilla diferents membres d’ambdues famílies. “L’any 1964 dos socis vam començar l’empresa Tura i Serrats. Aquesta empresa es va anar fent gran amb el pas del temps i s’hi van anar incorporant familiars de les dues parts: Ramon Fajas Tura, que ara és l’administrador, i dos dels meus fills, Marta i Albert Serrats. Així, una societat professional entre dues persones es convertí en una societat de dos amics íntims i, posteriorment, en una empresa familiar.”

La tasca fonamental del senyor Francesc Serrats és dirigir les tres oficines de què disposa Finques Pla i Mont, així com du a terme algunes promocions immobiliàries d’habitatges que altres empreses tenen actualment en marxa. “L’activitat principal que realitzem és l’administració de finques de terces, la compravenda i la promoció.”

Aquesta diversitat d’activitats i l’àmplia experiència acumulada durant més de quaranta anys com a professional del sector permeten al senyor Francesc Serrats gaudir d’una perspectiva completa i variada. “En el món immobiliari, hem passat per diferents períodes de bonances, alguns més curts, altres més llargs. Al voltant dels anys 80 hi va haver un període de recessió, i després vam tornar a la bonança. Aquests últims deu anys, el sector immobiliari s’ha reactivat amb molta força a causa principalment de la necessitat de cobrir una gran demanda d’habitatges. A banda d’això, aquests anys també han servit per professionalitzar-nos i per aprendre a fer les coses millor que abans.”

Un dels records que el senyor Serrats reté amb més intensitat en la memòria fa referència a Sant Feliu de Codines, que ha estat fins fa uns quinze anys un poble eminentment d’estiueig. “Com és natural, el municipi ha anat canviant. En l’actualitat, Sant Feliu, més que un poble d’estiueig ha esdevingut un poble de residència fixa. No s’hi han fet moltes urbanitzacions i hi ha torres de l’època protegides per l’Ajuntament.”

Pel que fa a la construcció d’obra nova, l’opinió del senyor Francesc Serrats és que els habitatges han de ser moderns i han d’estar ben equipats, amb el ben entès que compleixin els requisits que exigeix la normativa. Aplicar aquesta normativa nova ha estat una complicació, “però ens hi anem adaptant. Tanmateix, els canvis sempre comporten que els primers temps vagis una mica desorientat. Et planteges si aquelles coses seran realment pràctiques. Dintre de la construcció se’ns complica la cosa en determinats moments perquè s’ha de mirar la manera d’integrar totes les novetats i s’ha de complir un mínim de requisits. Ara bé, d’aquesta manera la normativa garanteix la qualitat del producte que el consumidor compra.”

Una característica de les poblacions en les quals desenvolupa la seva activitat Finques Pla i Mont és el patrimoni cultural i arquitectònic que hi ha. El senyor Serrats és un apassionat de la rehabilitació i creu que seria necessari que les administracions públiques hi col·laborin més des del punt de vista econòmic. “A la Garriga, on hi ha moltes torres modernistes, no hi hem fet res perquè està tot molt ben conservat, però a Caldes, quan has de construir dintre del sector considerat casc antic, on trobaràs vestigis romans, pots tenir veritables problemes. L’Administració no és prou àgil, has d’esperar que es faci la prospecció, que vinguin els arqueòlegs… Les coses les hem de fer amb més agilitat. Nosaltres ens hem trobat que hem hagut de tenir una obra aturada tres anys.”

La visió d’aquest paisatge de patrimoni cultural es pot veure afectada sovint, en aquest país, per la construcció d’habitatges més moderns que trenquen l’estètica d’altres antics. “Aquí aquest aspecte no es cuida gaire. Alguns ajuntaments ja tenen delimitats uns sectors de la població en què t’obliguen a actuar d’una forma determinada. Però jo penso que construir una torre moderna, per exemple, entremig de dues d’antigues no està renyit mentre no toquis les altres. Cada època ha tingut la seva arquitectura i la seva forma de fer. Jo no concebo tornar a fer una construcció com es feia fa cinquanta anys. S’ha de notar que passa el temps, això és bo.” A més, el senyor Francesc Serrats assenyala que, en aquests 43 anys d’experiència en el sector, i com no podia ser d’altra manera en una franja de temps tan àmplia, les relacions amb els ajuntaments han canviat notablement.

D’altra banda, un problema important que afecta a tot el país actualment és la manca de sòl industrial. L’emigració de moltes indústries fora de Catalunya evidencia un fet que no passa desapercebut al senyor Serrats. “A Sant Feliu hi ha molt poca indústria perquè no té les comunicacions que el creixement industrial necessita. A Caldes només hi ha dues zones industrials que funcionen; no hi ha més sòl industrial. Per la seva banda, a la Garriga hi ha una gran demanda de sòl industrial, però hi ha molts problemes per posar-lo en marxa. Molta indústria acaba traslladant-se a la franja de ponent, on hi ha moltes més facilitats. Això no pot ser: Catalunya no pot perdre el tren. Jo crec que encara necessitem molt de tot i que no hem de deixar que se’n vagi la indústria de transformació de matèria primera.”

Això no obstant, el creixement de les tres poblacions on principalment opera Finques Pla i Mont és evident i s’ha produït com a conseqüència de diversos factors. “Sant Feliu ha crescut molt els últims deu anys, hi ha hagut un autèntic boom. La població ha passat d’uns 3.000 habitants a uns 5.000. Aquest creixement ha coincidit amb la transformació de la localitat de poble d’estiueig a poble de residència fixa. La Garriga, per la seva banda, creix a marxes forçades tant pel que fa a l’habitatge com a la indústria. I Caldes també. La Garriga i Caldes ofereixen molts serveis, a més de posseir balnearis que els donen molta vida.”

Per al senyor Francesc Serrats, i per a les més de 12 persones que formen part de Finques Pla i Mont i de Tura i Serrats, és un orgull que se’ls reconegui la bona feina que fan. “De segell propi, no en tenim, però en una població tothom sap què has fet i què no. El fet de procurar fer les coses ben fetes és el nostre segell. Hem vetllat sempre per l’honestedat i per la qualitat; no tenim postvenda perquè no tenim reclamacions, i això és una dada força reveladora sobre el nostre tarannà i sobre la nostra manera de realitzar la feina.»