Text del 2008
ètica i negoci no estan renyits.
Hom reconeix el sector immobiliari com un dels motors de la nostra economia i com una activitat que ha crescut i s’està adaptant als canvis i les exigències de la societat. Tanmateix, no sempre es considera que aquesta transformació s’efectua gràcies a la tasca individual d’emprenedors amb un tarannà nou per als negocis. Pere Acosta Alpiste és un d’aquests directius que ha aportat sabia nova al modus operandi de les entitats immobiliàries: “Progrup 2003 Barna fou creada justament l’any 2003, coincidint amb el 30è aniversari de la fundació a Girona de l’empresa matriu Progrup Grup professional immobiliari. Al sector de serveis immobiliaris m’hi vaig implicar des de molt jove, amb la sort de poder començar des de la base desenvolupant tot tipus de tasques –de fet, la meva primera comesa fou el cobrament de rebuts de comunitats de propietaris. Uns anys més tard vaig gaudir també de l’escola que suposa treballar en una comunitat autònoma tan complexa i intensa per al sector immobiliari com la de les Illes Balears. Aquesta extensa trajectòria m’ajudà a adonar-me de la diversitat d’activitats i situacions existents en aquest àmbit de negoci i de la necessitat de saber-se adaptar a les característiques de cadascuna.”
Progrup nasqué amb un objectiu i una filosofia d’actuació ben concrets: “La nostra finalitat empresarial és prestar serveis immobiliaris plens als nostres clients, la qual cosa es tradueix en activitats diverses: la mediació en les operacions de lloguer i compravenda d’immobles d’ús domèstic, comercial, empresarial o industrial, tant de primera com de segona mà; l’actuació com a consultors immobiliaris de clients que acumulen un determinat patrimoni immobiliari –no oblidem que a Barcelona hi ha tota una tradició de famílies patrimonialistes que són propietàries d’edificis sencers– i desitgen gestionar-lo de la manera més avantatjosa possible, d’acord amb el context econòmic actual; l’exercici d’assessors legals en qüestions de dret immobiliari i àrees jurídiques annexes, com ara la legislació patrimonial, i, finalment, l’actuació com a administradors de propietats verticals i horitzontals.”
En tots els casos es tracta de donar un servei acurat als clients. Com a intermediaris, “actuem d’element d’equilibri en les relacions entre venedor i comprador i, més sovint, entre arrendador i arrendatari. El nostre objectiu és trobar la solució més satisfactòria per a ambdues parts, recordant sempre que èticament i empresarialment no té cap mena de sentit intentar beneficiar-ne només una.”
La síntesi d’aquest tarannà empresarial es resumeix en una màxima: “Ètica i negoci no estan renyits. Evidentment, la nostra finalitat és aconseguir uns beneficis que permetin que continuem amb la nostra tasca professional, però no és pot emprar qualsevol mètode o estratègia per aconseguir-los.”
Per tal de satisfer aquest ampli ventall de serveis, Progrup disposa d’un competent equip de professionals de diferents especialitats. “Es tracta no només de titulats superiors la formació dels quals està relacionada amb el sector immobiliari: advocats, economistes i llicenciats en empresarials, sinó també d’un grup de tècnics de grau mitjà i superior, que s’encarreguen de supervisar el manteniment i la reparació de les avaries dels edificis que administrem.”
De fet, aquesta és una de les seves innovacions i apostes de servei: “Com que aspirem a excel·lir en el servei que prestem als clients, som molt exigents a l’hora de triar els equips de professionals que intervenen en el manteniment; així podem respondre de forma ràpida i eficaç quan es produeix una avaria o incidència i aconseguir que els residents i usuaris de l’immoble s’hi sentin mínimament afectats.”
Justament, solucionar les avaries és una de les tasques més punyents en el vessant de l’administració de finques. “De vegades el nivell de satisfacció dels propietaris respecte dels serveis que li proporciona el seu administrador de finques es mesura per fets puntuals aliens a la nostra tasca. Em refereixo en concret als moments en què es produeixen incidències, que ni podem preveure ni resoldre immediatament, però que poden crear molèsties i una sensació de neguit en els veïns. És evident que la nostra obligació és solucionar l’avaria o la incidència el més ràpidament i eficaçment possible. Però sempre hi haurà un temps d’espera entre el moment en què s’hagi produït l’incident i la seva resolució. Tanmateix, cal deixar constància que al nostre país existeix un elevat nivell de fidelitat respecte a l’administrador de finques.”
Pel que fa als problemes endèmics amb les infraestructures i subministraments bàsics que pateixen molts immobles de la capital catalana, cal actuar amb un tarannà dialogant però també expeditiu i constant: “Per desgràcia, molts edificis de Barcelona pateixen problemes d’infraestructures relacionats amb el subministrament dels serveis bàsics i amb la telefonia. Aquestes situacions no només afecten el nivell de confort dels propietaris, sinó també el desenvolupament de l’activitat de moltes empreses, ja que molts immobles de la capital tenen un ús empresarial. En aquestes situacions, la nostra actuació sempre es mou entre la determinació i el diàleg amb les companyies, és a dir, ens adrecem directament al responsable per tal d’explicar-li la situació i assolir una solució satisfactòria per als nostres clients. No som partidaris de la via judicial perquè pensem que parlant la gent es pot entendre.”
Per desgràcia, el conformisme dels usuaris davant d’aquestes situacions, que es tradueix en les poques reclamacions que s’interposen contra les companyies, esdevé un element còmplice de la passivitat de les empreses per tal de solucionar els problemes. “El fet és, però, que les companyies acostumen a respondre quan els ciutadans fan pressió de cara a la millora dels serveis.”
Quant a la creixent preocupació política pel tema de l’habitatge, l’anomenada bombolla immobiliària i el poc interès que l’opció del lloguer suscita encara avui dia en el nostre país, l’opinió del senyor Acosta s’allunya de les convencions i paràmetres que part dels polítics i mitjans de comunicació transmeten: “És innegable que en el nostre país la majoria de la població aspira a ser propietària perquè considera l’adquisició d’un habitatge com una inversió i perquè, fins al moment, no s’han posat en pràctica les mesures jurídiques i fiscals adequades per tal que l’opció del lloguer resulti veritablement atractiva tant per al possible arrendatari com per a l’arrendador. D’altra banda, l’increment del preu dels immobles durant els darrers anys, possiblement en part com a conseqüència de la baixada dels tipus d’interès, ha provocat que una part de la població, amb independència de la seva franja d’edat, no pugui optar en l’actualitat a la compra d’un habitatge i pugui tenir dificultats per accedir o finançar un lloguer lliure. Per això, i tenint en compte que el dret a l’habitatge està recollit a la Constitució, caldria que l’Administració proporcionés ajudes considerant únicament el nivell de renda.”
