Sr. Francisco Casta Aisa
Sr. Francisco Casta Aisa
PC, 19è VOLUM. Impuls immobiliari

FRANCISCO CASTA AISA

TAIZ 4, S.L. PROMOCIONS

Text del 2007

La construcció ha estat sempre un motor de l’economia.

El senyor Francisco Casta Aisa és gerent i propietari de l’empresa Taiz 4, S.L. Promocions, una societat dedicada a la construcció i a l’activitat immobiliària en general.

Taiz 4, S.L. Promocions està formada per una promotora i una constructora, i treballa amb un volum mitjà de tres promocions simultànies. “Aquesta és la mesura ideal de la societat. Si passéssim d’aquest nivell hauríem de crear una estructura més gran i necessitaríem més fonts de finançament.”

Malgrat ser una empresa petita, ha arribat a tenir més d’un centenar d’empleats treballant-hi. “Ens dediquem a la construcció completa, la reparació i la conservació de les edificacions. A l’obra hi ha al voltant de setanta persones. Pel que fa al personal tècnic, tenim uns vint empleats en les distintes facetes de l’activitat, com són la construcció, la subcontractació i la promoció. En època de bonança hem arribat a contractar 150 treballadors. Per tenir aquesta plantilla fixa, han hagut de passar per l’obra unes 400 persones a l’any.”

El senyor Francisco Casta fa 15 anys que treballa com a promotor en empreses distintes i 20 anys que exerceix com a empresari constructor. “La resta de l’activitat l’he desenvolupada fonamentalment en empreses grans, com Dragados o Huarte, per citar-ne algunes. Aquesta experiència m’ha estat força útil a l’hora de negociar una construcció o una promoció, ja que conec la visió d’ambdós costats de la taula: la de l’empresa gran i la del subcontractista, el qual va a veure si aconsegueix l’obra. La diferència substancial entre tots dos es troba en les fonts que tenen de finançament.”

Taiz 4, S.L. Promocions ha treballat arreu del món: Espanya, França, Alemanya i fins i tot a l’Iraq. “Vam arribar a Berlín, com a constructors, i els clients van quedar molt satisfets de la nostra feina. Si disposo de recursos financers suficients me’n vaig a construir on calgui, no tinc cap problema de fronteres.”

Fa molts anys que en el sector no hi ha mà d’obra qualificada, assenyala el senyor Casta Aisa: “Succeeix quelcom semblant que en qualsevol altre sector. Cap pare desitja que el seu fill sigui aprenent, i jo sóc el primer, no vull excloure’m. S’ha de passar moltíssima necessitat perquè un prejudici tan arrelat ens marxi del cap. Quan un jove de 18 anys digui que ha de treballar, perquè ha de guanyar diners, es col·locarà on calgui. Quan estudiava professorat mercantil em dedicava a vendre llibres, com feia molta gent, i no passava res. Després, vaig començar a treballar d’aspirant administratiu en una assessoria d’empreses. Avui dia això és quasi inaudit. Vas a una obra i, d’entrada, tothom vol ser oficial, tothom vol posar totxos, però fins i tot per fer una paret s’han de tenir uns coneixements mínims. Com a empresari que sóc necessito que la paret es faci bé d’entrada, perquè si l’hem de tirar, tindrem un cost que no podré suportar.”

Un altre gran problema és que no hi ha persones que sàpiguen llegir els plànols. “Hi ha operaris que poden fer molt bé un mur, però no llegeixen prou bé els plànols. No saben què és un replantejament ni saben fer la línia per començar una paret.”

En el moment de fer una valoració sobre l’anomenat boom immobiliari, s’ha de distingir entre dos conceptes diferents: construcció i promoció: “La construcció ha estat sempre un motor de l’economia. Una època de prosperitat econòmica que no vagi lligada a una bonança en la construcció no és completa en cap lloc del món. El creixement dels darrers anys ha estat possible per diversos factors. Hi han influït totes les obres públiques que s’han fet com a conseqüència de l’entrada en la Unió Europea, gràcies als fons de cohesió europeus. Una altra circumstància que també hi ha contribuït ha estat el creixement demogràfic de la societat, a causa de l’onada d’immigració. D’altra banda, els baixos costos financers han afavorit notablement l’augment de l’activitat. Cal remarcar que un aspecte significatiu que ha cobert una part de la quota de mercat són els divorcis i les separacions, sobretot pel que fa a la demanda de pisos petits.”

El senyor Casta Aisa es planteja com a objectiu principal l’activitat constant de l’empresa i el manteniment de l’ocupació dels seus treballadors. “En aquests moments hauria de tenir les dades molt clares i segures per emprendre una promoció de 200 habitatges. Per a nosaltres és més fàcil mantenir l’activitat amb promocions més petites i estables, perquè no som arribistes. El nostre objectiu és que l’empresa tingui activitat ininterrompudament, i com més anys en tingui, millor, perquè entre altres coses som un grup de famílies i, per tant, hem de buscar un equilibri i un futur per a tothom. En moments difícils he mantingut les persones que tenia, tot i que no les necessitava, perquè estava convençut que tornaríem a recuperar l’activitat. Valoro molt els sentiments que pugui tenir la gent que m’envolta i la lluita per un projecte comú.”

Dintre de la seva activitat com a constructora, Taiz 4, S.L. Promocions ha edificat, entre d’altres grans construccions, un poliesportiu, però el senyor Casta Aisa destaca per sobre de tot una tasca que requereix una gran eficàcia i especialització, com és la realització de les botigues d’una cadena comercial. “Entre França i Espanya hem fet unes 250 botigues de portes obertes. Suposa una especialitat pel que fa a la qualitat i a la rapidesa. Fèiem entre quatre i cinc botigues mensuals, per tot Espanya i per tot França. Agafàvem la botiga com estigués, normalment havíem d’enderrocar-ho tot, i en poc més d’una setmana estava enllestida. Per dur a terme aquesta feina es requereixen equips de persones molt experimentades, ben formades i capaces d’oferir una gran qualitat final; i que pugin fer-ho, a més a més, en els terminis d’acabament acordats amb el client. Normalment, aquestes botigues estan ubicades als barris i centres comercials de les ciutats.”

Al cap del mes, el senyor Francisco Casta analitza fins a deu projectes diferents, segons el nombre de solars disponibles. “Teòricament, em toca determinar personalment què es farà, però procuro comentar i consensuar els projectes amb l’equip que m’envolta: amb el responsable de finances i amb el de vendes. Entre tots analitzem els projectes, els estudiem, i finalment acabo prenent la decisió.”

D’altra banda, el seu fill, Jordi Casta, s’encarrega de la gerència de la constructora. “En Jordi té més tracte amb els tècnics, amb els administratius i amb tot el sistema relatiu a la construcció. Jo, en canvi, des de fa un parell d’anys em dedico més concretament al vessant de la promoció. Ara, en el sector ja no es ven tot, no és com abans, s’ha produït un refredament, i per aquesta raó hem hagut de tornar a l’activitat empresarial professional de tota la vida.”

El seu fill Jordi Casta, doncs, continua els passos del pare. “Des que tenia 18 anys –i ara ja en té 32– l’he anat ficant, a poc a poc, en el sector. Si hagués de deixar-li un missatge bàsic seria que, faci el que faci, tot sigui a fi de bé. Això ho condiciona tot.”