Text del 2007
Els ponts són les catedrals de la modernitat perquè sintetitzen l’evolució tècnica de l’època i són un exemple de la nostra sensibilitat estètica.
Els enginyers de camins continuen sent els grans desconeguts del món de la construcció, tot i desenvolupar una tasca tècnica essencial a l’hora de projectar les grans obres públiques de la nostra era. Molt possiblement, l’extraordinària evolució que ha experimentat l’arquitectura civil i privada des de mitjan segle xix, sobretot l’assoliment de la verticalitat de les construccions i l’ús del ferro en les estructures, és la conseqüència de la participació en els projectes d’aquests especialistes, que, tanmateix, han quedat eclipsats per al gran públic pels arquitectes, responsables de la part estètica de les obres: “L’enginyeria civil moderna va néixer com a contraposició de l’enginyeria militar. Aquest vessant fou instituït a través de la creació d’una escola d’enginyers civils pel monarca francès Lluís XV per tal de portar a terme les obres públiques no militars.”
El paper i la importància dels enginyers de camins es fan palesos en el cas de la construcció dels ponts, els quals constitueixen un dels màxims exponents de l’enginyeria i l’arquitectura del nostre temps. “Els ponts són les catedrals de la modernitat perquè cadascun d’ells sintetitza tota l’evolució tècnica de la nostra època i perquè en molts casos són un exemple de la nostra sensibilitat estètica. En l’actualitat, totes les urbs desitgen disposar d’una obra arquitectònica moderna emblemàtica, que les simbolitzi i les identifiqui, i els ponts han esdevingut el referent de moltes ciutats icona actuals.” En aquest sentit, els exemples de ponts que han esdevingut el referent simbòlic d’una ciutat són nombrosos: només cal pensar en els que uneixen les diverses illes que conformen Nova York, en el de San Francisco o, més modernament, en els ponts de la capital portuguesa.
Joan Ramon Casas, com a “catedràtic de ponts” del Departament d’Enginyeria de la Construcció de la Universitat Politècnica de Catalunya, és un expert en la construcció d’aquestes obres públiques. “El meu projecte inicial de recerca es decantà per la inspecció i el manteniment de les obres públiques, com ara els ponts, a través de la informació que ens dóna la seva vibració. Aquestes oscil·lacions es poden analitzar mitjançant la signatura, que totes les obres inclouen, i permeten determinar el grau de conservació i la necessitat d’intervenció en una d’aquestes estructures.”
Com a expert en el disseny i l’execució d’estructures i edificacions civils, el doctor Casas és conscient que l’evolució i la millora de les obres públiques ha estat el resultat del desenvolupament de la tecnologia i del coneixement des d’una perspectiva pràctica. “Si sempre féssim servir la mateixa metodologia, tots els ponts serien exactament iguals. Per innovar, és indispensable dissenyar i planificar conceptualment, però sobretot posar en pràctica les descobertes i esbrinar in situ si són veritablement eficients i constitueixen una millora respecte als mètodes i materials anteriors. Alhora, a més, moltes innovacions són la conseqüència directa del treball de camp; és a dir, es pensen i s’apliquen en corregir o replantejar l’opció inicialment proposada. D’altra banda, l’eficàcia dels nous materials i de les innovacions no es pot demostrar fins que no ha transcorregut un determinat període de temps.”
Malgrat l’admiració i la fascinació que generalment desperten les obres d’enginyeria entre la població, el cert és que l’opció d’estudiar enginyeria de camins encara continua sent una alternativa clarament minoritària, sobretot per motius de tipus cultural. “Per desgràcia, la valoració de l’esforç està poc estesa en el nostre context sociocultural, per la qual cosa els estudiants tendeixen a decantar-se per opcions de formació que impliquin menys implicació temporal i intel·lectual, tot i que hi ha una clara manca d’enginyers de camins; de fet, els nostres estudiants s’incorporen al mercat laboral abans d’haver finalitzat els seus estudis reglats. A més, la flexibilitat i el tarannà derivats de cursar una carrera de certa dificultat expliquen que les sortides laborals siguin molt diverses i ben remunerades.”
Una dada interessant és que en l’actualitat únicament un 30% de l’alumnat a l’Escola de Barcelona són dones. “Tot i que s’ha incrementat significativament el nombre de dones que opten pels nostres estudis, encara segueixen sent minoritàries, tal volta per qüestions culturals i socials.”
I si el nombre de graduats continua sent insuficient, encara ho és més el de doctorats: “En haver-hi una oferta limitada i una demanda tan gran dels serveis dels enginyers de camins, el doctorat esdevé una opció poc atractiva per a la majoria d’ells, en part perquè tampoc no els comporta cap millora professional de tipus pràctic. En el nostre país, els estudis de doctorat suposen un enriquiment i aprofundiment dels coneixements professionals, però no una promoció de les condicions socioeconòmiques, perquè a efectes pràctics únicament és un requisit per a aquells que es vulguin dedicar a la docència i la recerca universitàries. Possiblement per això, la gran majoria dels nostres estudiants de doctorat són en aquests moments estrangers. En l’actualitat, els 25 professors del nostre departament dirigeixen al voltant de 40 tesis doctorals, la gran majoria de les quals pertanyen a estudiants estrangers, de manera que els coneixements generats no romanen d’una forma directa al nostre país.”
Aquesta importantíssima demanda de coneixements és la conseqüència del bon nivell de formació i de mitjans de què disposem. “Als nostres departaments i laboratoris es poden portar a terme els mateixos tipus de recerca que a altres universitats del primer món.”
Tot i que els reptes són sempre múltiples, de cara als propers anys l’enginyeria civil s’enfrontarà a la introducció de nous materials i a la millora dels processos constructius ja existents. “Els sectors acadèmics apostem amb determinació per les innovacions, les quals, però, són vistes amb una certa distància crítica pels planificadors i els executors de les obres.”
