Text del 2008
“Cada poble del Berguedà compta amb un edifici o més aixecat per nosaltres, els nostres pares o els nostres avis”
Tres generacions de la família Roca i la família Tubau han fet possible que la professió de paleta a la comarca del Berguedà pugui aixecar el cap amb l’orgull de qui ha fet la feina ben feta. Els responsables de Construccions i Promocions Queralt, S.L. han sabut fer créixer amb salut els primers brots de l’empresa familiar des que l’any 1940 l’avi Benet Roca, paleta d’ofici, es va associar amb Joan Tubau. En l’actualitat, amb 70 treballadors i una cartera àmplia de col·laboradors i clients fidels, els néts poden afirmar que l’empresa ha deixat la seva empremta a la comarca. “Cada poble del Berguedà compta amb un edifici o més aixecat per nosaltres, els nostres pares o els nostres avis.”
Josep Roca, gerent de l’empresa i hereu d’aquesta nissaga constructora, explica la raó per la qual Construccions i Promocions Queralt no ha estès gairebé mai el seu radi d’acció fora de la comarca, tot i ser petita: “Sentim la professió i volem fer bé la feina. A la nostra empresa encara tenim operaris que van treballar amb els avis. Som gent d’ofici. Qualsevol paleta de casa nostra podria ser un gran encarregat de moltes obres.”
Aquesta continuïtat els ha permès de mantenir clients durant generacions, de manera que no és estrany que encara facin obres a cases construïdes fa més de 50 anys. “Reparem, per exemple, teulades que ja tenen tres generacions. Ens les mirem amb una estimació especial, perquè sabem que les van construir els nostres avis.”
Quant a les activitats que desenvolupen, cal destacar, en primer lloc, l’edificació d’habitatges plurifamiliars i unifamiliars de nova construcció i la rehabilitació i reforma d’habitatges ja existents; aquest bloc suposa un volum d’activitat de més del 60%, del qual un 35% es realitza en promoció pròpia. Tanmateix, aquest percentatge global podria reduir-se al 40% a curt termini a causa de la desacceleració de l’activitat immobiliària. El segon pilar de la companyia és la construcció d’edificis per a ús públic i les obres de manteniment, rehabilitació i reformes de molts d’aquests locals. El senyor Roca detalla algunes d’aquestes obres, les més emblemàtiques: “L’església de l’Ametlla de Casserres, feta per l’avi, o l’hospital de Berga, que van aixecar els pares. Nosaltres hem edificat l’ambulatori de Puig-reig, els instituts de Gironella, de Berga o de Bagà, o la piscina coberta de Berga, entre d’altres. I, en l’actualitat, realitzem la reforma de la casa natal del pare Claret a Sallent.”
Segons Josep Roca, el Berguedà, que fa dècades va deixar enrere la intensa activitat tèxtil i minera i no ha sabut encara refer-se, hauria de dirigir els seus esforços cap als serveis i el turisme. “Segons els informes de la Cambra de Comerç, som l’última comarca de Catalunya. Sempre dic als meus companys empresaris que més enrere ja no podem anar, que hem d’anar endavant per força. L’Alt Berguedà té un potencial verge que encara no s’ha explotat, i també el Baix Berguedà, amb les noves infraestructures. Crec que podem tornar a posicionar-nos dins del mapa, perquè estem molt a prop de Barcelona.”
Malgrat aquest endarreriment, la comarca també ha viscut l’auge immobiliari del darrer decenni, tot i que de retop. “Ningú no surt de Barcelona i diu: me’n vaig a Berga. Primer se’n van a Puigcerdà. Però arran de la bombolla immobiliària, molt intensa a la Cerdanya, la gent que no podia arribar tan amunt decidia quedar-se a mitja hora de les pistes d’esquí.”
El país inicia ara una nova etapa: “S’ha construït molt i ens hem sustentat en la política del totxo. Com a conseqüència, ara ens sobraran pisos, sobretot perquè són molt cars. La gent que necessita un habitatge no pot adquirir-lo, no està al seu abast. D’altra banda, els bancs, per a qui fa un any tots els clients eren bons, ara fan una selecció i no en troben cap que sigui apte.”
La Vall d’Aran és un trist exemple del desfasament immobiliari dels darrers anys: “Hi ha pobles on viuen cinc persones i s’hi han construït 200 pisos. Ara bé, s’han venut? Doncs, no, estan buits.”
Per al senyor Roca, s’ha de saber diferenciar entre la bombolla immobiliària i el sector de la construcció. “Si el diner vol fer pisos, necessita la construcció. Una cosa porta a l’altra.”
Segons afirma el gerent d’aquesta empresa familiar, la clau del creixement imparable dels preus dels habitatges s’ha de buscar en l’especulació que ha sofert el preu del sòl. “Hi ha gent que hi ha guanyat molts diners i, d’altra banda, les administracions no han endegat polítiques encertades de reserva de sòl.”
Josep Roca considera que la professió d’arquitecte s’ha especialitzat massa. “Abans, l’arquitecte coneixia l’ofici de la construcció, i fins i tot sabia com funcionava, per exemple, el mecanisme d’una porta. Sabia parlar amb el fuster i l’escoltava. Ara, la gent que surt de la universitat sap molt de filosofia, d’idiomes… està molt preparada, però de l’ofici no en sap res. Les visites d’obres, tot i que siguin petites, s’omplen de títols: vénen quatre arquitectes, dos aparelladors, un enginyer elèctric… Que no s’han parat a pensar què val tot això?”
Els oficis, d’altra banda, no viuen el seu millor moment. “Tots nosaltres, a part de l’aprenentatge que vam fer a l’empresa familiar, vam cursar els nostres estudis. Treballàvem i estudiàvem alhora. I en tinc molt bon record.”
Tanmateix, en l’actualitat ningú no vol fer ni de paleta, ni de fuster, ni d’encofrador o modelista. “S’ha de saber motivar els joves. Sovint, he anat a fer xerrades sobre la professió als instituts. Començo tot dividint els alumnes en grups: aquells que volen ser paletes es posen a la dreta, aquells que pensen dedicar-se, per exemple, a l’automoció, a l’esquerra, i aquells que no ho saben, al mig. Els primers dies molts es queden al mig, però després de dos mesos ja n’hi ha que es decideixen. El problema és que aquests nois no saben on anar a aprendre la professió. Les empreses d’ara ens hem tornat tan agressives que no valorem la figura de l’aprenent. D’altra banda, és un ofici que no està de moda. Pocs pares dirien amb orgull que el seu fill vol ser paleta.”
Els responsables de Construccions i Promocions Queralt procuren estar a l’avantguarda, com ho demostra la seva motivació per la construcció amb noves tècniques. L’edificació d’habitatges o d’edificis públics amb prefabricats n’és un exemple. “Estem d’acord amb l’impuls que les corporacions locals estan donant als prefabricats. Hem d’aixecar construccions que no ens donin problemes, que siguin funcionals i que requereixin poc manteniment. Tenim moltes ganes de poder fer algun dia un d’aquests edificis.”
La mala fama d’aquestes construccions a Espanya es deu a treballs realitzats amb escassa cura i professionalitat. “Però és possible fer-ho bé. Jo tinc una teoria: els premis FAD s’haurien d’atorgar a obres amb 10 o 15 anys d’antiguitat. Quan una edificació s’acaba, tot s’aguanta, però si hi deixes alguna patologia, ho acaben pagant les persones que hi aniran a viure. I això, als paletes, que complim ordres, sempre ens sap molt greu.”
