Texto del 2007
Si els espais comuns no tenen categoria, l’edifici mai no tindrà un valor adequat.
Joan Manel Castellà López i Víctor Brunet Subirats, Enginyer i Arquitecte respectivament, són els propietaris de la constructora Vima Alfacs, S.L., vinculada al grup immobiliari Alfacs. “Som companys, socis i, sobretot, amics, des que el 1982 començàrem a treballar junts.”
Fa tres dècades que aquest equip de professionals, entre els quals també hi ha enginyers, economistes, aparelladors i delineants, es dedica a dissenyar, construir i promoure habitatges a l’àmbit de les Terres de l’Ebre. “Realitzem, sense intermediaris, totes les actuacions necessàries per a la promoció immobiliària, el que ens permet oferir uns habitatges personalitzats i adequats a les necessitats de cada usuari, amb un considerable estalvi en el preu final.”
Tots dos socis remarquen que hi ha hagut un canvi substancial en el perfil habitual del comprador. “Hem observat que, si fa 25 anys el client que venia de fora demanava un habitatge per estiuejar, ara el perfil comú és el d’una persona propera a l’edat de la jubilació, que compra perquè vol l’habitatge per passar els últims anys de la seva vida al costat del Mediterrani en un clima agradable. El futur resident pot gaudir de la impressionant badia dels Alfacs, de 7 km de llargada, del Delta de l’Ebre i d’una platja verge amb una magnífica qualitat d’aigua amb bandera blava tothora. A Sant Carles de la Ràpita, a més, hi ha l’única badia de la Mediterrània on es pot garantir la navegació a vela durant tot l’any. És una ciutat situada en un lloc privilegiat, al sud del Delta de l’Ebre, entre el mar i la muntanya, amb un microclima benigne durant tot l’any, d’una temperatura mitjana d’entre 15 i 18 graus.”
Actualment, Sant Carles de la Ràpita té prop de 14.000 habitants. “A principi dels anys 80 s’edificaven de l’ordre de 50 habitatges l’any. El 2006 se’n van acabar 1.800. Calculant una mitjana de tres persones per habitatge, parlem de 5.000 persones noves l’any, la qual cosa evidencia que aquesta edificació no pot ser per a la població local, sinó de segona residència per a la gent que ve sobretot des de la Vall de l’Ebre, La Rioja, Navarra, Zaragoza i Lleida.”
Tanmateix, el 80% dels clients de Vima són de Sant Carles de la Ràpita. “Enfoquem el nostre producte principalment cap al client local, però la resta de constructores destinen gairebé el 100% de les obres a la segona residència.”
El senyor Brunet detalla el tipus de construcció residencial que realitza Vima Alfacs: “Majoritàriament, fem edificis d’habitatges plurifamiliars de tres habitacions, dos banys, menjador sala d’estar, cuina independent i una bona terrassa, amb una superfície mitjana d’entre els 80 i 90 m2.”
En aquest sentit, el senyor Castellà remarca la importància que l’empresa atorga als espais comuns dels edificis. “Si els espais comuns no tenen categoria, l’edifici mai no tindrà un valor adequat. Per això hem fet un gran esforç per dignificar aquestes zones amb materials, instal·lacions i acabats d’alta qualitat. El comprador podrà canviar les portes, les cortines o la pintura de casa seva, però el que no podrà fer mai serà modificar els elements comuns, perquè sempre caldrà l’aprovació de la comunitat de propietaris. Així mateix, des del moment de la signatura del contracte, oferim al comprador l’oportunitat i la llibertat de personalitzar l’interior del seu habitatge al seu gust, sempre que no variï res dels exteriors ni dels espais comuns.”
El creixement dels darrers anys ha estat força respectuós amb l’urbanisme de Sant Carles de la Ràpita. “Hem tingut la sort que aquí no s’han fet les destrosses que s’han fet a altres llocs, i ara disposem d’unes noves normatives, amb les quals podem mantenir el Delta força virginal. Com que altres indrets han estat esgotats, alguns promotors han dirigit la mirada cap aquí. Nosaltres hem de tenir cura perquè aquesta mirada sigui respectuosa. No pretenem buscar el benefici màxim, sinó el benefici òptim, i això significa que hem de cuidar l’entorn, perquè els nostres fills puguin viure-hi en el futur amb dignitat.”
En previsió del final del boom immobiliari, el Grup Alfacs ha apostat per la diversificació de les activitats. “Fins ara, ens havíem dedicat bàsicament a la construcció d’habitatges dins del sector local, però darrerament ens hem adonat que havíem de preparar-nos per a la fi del temps de bonança i que calia desviar una mica l’atenció cap a altres aspectes més sostenibles. Per això tenim en marxa, junt amb els company de Rapitaxa, la construcció d’un edifici a la zona portuària, destinat a un centre comercial amb règim de lloguer, i la projecció d’un hotelet ecològic a dins del Delta. D’altra banda, a principi del 2008 inaugurarem una residència per a la gent gran de Sant Carles de la Ràpita, amb 122 places, 40 de les quals públiques, gràcies al conveni establert amb el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat.”
En aquest projecte també hi havia una raó sentimental. “Tots dos som de Sant Carles, on volem continuar vivint, i sentíem que havíem de fer alguna aportació necessària a la nostra comunitat. Com que hi havia una manca d’iniciativa pública, vam voler suplir-la amb la iniciativa privada. Aquest és un tipus de negoci amb uns rendiments molt minsos, però d’altra banda són segurs, perquè hi ha la garantia d’ocupació absoluta.”
Pel que fa als habitatges de lloguer, Vima ha apostat per l’edificació d’una primera promoció de 100 pisos. “Estan pensats, sobretot, com un pas intermedi per als joves que durant un determinat període de la seva vida no poden accedir a la compra d’un pis. Si el projecte té èxit, intentarem traspassar la idea a les altres poblacions properes a Sant Carles.”
El mite segons el qual els espanyols opten per la cultura de la compra en detriment del lloguer cal matisar-lo. “Els anglesos ja voldrien comprar, en canvi el 85% viu de lloguer. Un fet similar passa a Espanya. Avui dia, per un habitatge de 180.000 euros generalment s’ha de fer una hipoteca d’uns 1.200 euros mensuals, una quantitat que difícilment pot pagar una parella. Per tant, tot i que la major part de la gent prefereix ser propietària del pis que habita, a molts no els queda més remei que buscar una altra alternativa viable com és el lloguer.”
Tots aquests projectes són també una manera de generar feina per mantenir els llocs de treball dels empleats. “Formem un grup important. Entre tots hi ha quasi un centenar d’empleats, pràcticament la mateixa gent des de fa 25 anys. Són persones de les quals coneixem les contrarietats i alegries. Per tant, no podem plegar senzillament perquè hagi baixat el ritme de la construcció.”
Després de tants anys junts, tots dos socis senten que tenen garantida la continuïtat professional. El fill del senyor Castellà, Manel Castellà Font, ja col·labora amb el grup. “És Economista i ha estat treballant diversos anys a l’estranger per completar la seva formació.” Per la seva banda, el fill del senyor Brunet, Víctor Brunet Pasqual, fa el darrer curs d’arquitectura i està força il·lusionat per començar a participar a l’empresa.
