Text del 22-7-2009
Fabriquem plàstics de protecció per a embolcallar i cuidar superfícies de productes molt diversos: electrònica, electrodomèstics, vehicles i, sobretot, productes del sector de la construcció.
El producte nou és fonamental; és la garantia de futur d’una empresa.
A Novacel disposem d’una gamma de 500 tipus de plàstics diferents. Això dóna una idea de la nostra vocació de diversificar i innovar.
Les administracions a Espanya són les primeres que paguen tard.
La petita i mitjana empresa està ofegada i no pot prosperar. La indefensió és terrible.
El miracle espanyol ha resultat un bluf públic i manifest.
La nostra empresa està regida per gestors i empresaris, no per especuladors que retallen la plantilla amb la mínima excusa.
Novacel és una multinacional de matriu francesa instal·lada des de l’any 1990 a Espanya. L’enginyer tècnic industrial Francisco Espinosa Juan és, des de fa nou anys, director general de la divisió Novacel Península Ibérica, S.A. “Fabriquem plàstics de protecció per a embolcallar i cuidar superfícies de productes molt diversos: electrònica, electrodomèstics, vehicles i, sobretot, productes del sector de la construcció. Es tracta d’una protecció temporal, que s’aplica durant el procés de fabricació i es retira quan el producte entra en funcionament.”
El grup Novacel es compon de 170 empreses actives distribuïdes per quatre continents. Actualment, dóna feina a 3.000 persones, catorze de les quals es troben sota la direcció del senyor Espinosa. “A banda d’una petita divisió orientada al món de l’automòbil, el nostre producte està enfocat bàsicament al sector de la construcció (fusteria d’alumini, rentavaixelles, acers inoxidables, panells de construcció, etc.).”
La innovació és un dels eixos d’actuació de la companyia. “El producte nou és fonamental; és la garantia de futur d’una empresa. Nosaltres estem constantment treballant en nous productes. Per exemple, el plàstic que fins ara destinàvem només a la construcció, l’hem adaptat per a l’ús en automòbils.”
Aquesta innovació els ha representat l’obertura d’un nou mercat. “Sortosament, la gent segueix comprant cotxes, i el nostre plàstic protegeix els vehicles des que surten de la fàbrica fins que arriben al consumidor.”
Novacel disposa d’una gamma de 500 tipus de plàstics diferents. “Això dóna una idea de la nostra vocació de diversificar i innovar.”
La unitat de venda dels seus plàstics és el metre quadrat. “Partim d’unes fàbriques mare que produeixen el plàstic a partir d’una gransa de polietilè i polièster. Quan se li aplica la cola, ja tenim el producte acabat. Sempre fabriquem en bobines de dos metres i mig d’amplada. Tenim sis línies de producció, amb un cost d’implantació de sis milions d’euros per línia.”
Aquestes grans bobines es fabriquen a tres plantes de França, Itàlia i els Estats Units. “Per fer arribar el producte fabricat arreu del món, Novatel implanta centres de servei i transformació a cada país o àrea geogràfica. Un d’ells és el de Novacel Ibérica. La nostra funció és rebre les bobines, tallar-les a la mida dels clients i organitzar-ne la distribució.”
Per fer-nos una idea, els plàstics que demana PSA o Audi són de quinze mides diferents, en funció dels diferents vehicles de la seva flota. La relació de Novacel amb les màquines aplicadores és també creixent. “Volem integrar al nostre negoci un fabricant de màquines aplicadores que abasteixi tots els clients del grup.”
El director general de Novacel Ibérica aprofita aquesta tribuna per lamentar l’excés de normatives que dificulten l’activitat econòmica i retarden la nostra recuperació. “Catalunya ocupa la posició 50 en el rànquing de llocs per obrir i crear un negoci. Hi ha una quantitat increïble de traves administratives i burocràtiques, per no parlar del dificultós accés als crèdits. França, Portugal o Itàlia no estan gaire millor. L’únic país que facilita les coses a Europa en aquest sentit és el Regne Unit.”
Aquesta dificultat europea fa que molts emprenedors fixin la seva mirada en països com Brasil, on Novacel Ibérica compta amb un partner que fa de distribuïdora. “És un país jove, amb ganes, que s’ho fa tot, sense la desídia laboral que massa sovint mostra el nostre jovent.”
Dins el sector dels plàstics protectors, els països líders mundials són el Japó, Corea o la Xina, “especialment el Japó, que té una tecnologia excepcional per fabricar plàstics per a pantalles d’ordinador i telèfons.”
Tot i això, Novacel no es queda enrere. “El grup és líder mundial, amb una quota de mercat internacional del 28%. Facturem 200 milions d’euros només amb plàstics. A Espanya facturem entre 10 i 14 milions.”
La clientela de Novacel no només són les grans indústries. “Tenim també molts petits clients industrials (calderers, fusters d’alumini, etc.).”
Malgrat que Novacel està treballant per no ser tan dependent de la construcció, encara és massa d’hora perquè la davallada d’aquest sector no els hagi afectat de ple. “El volum de negoci de béns d’equip i de la indústria auxiliar relacionada amb la construcció ha patit a Espanya un retrocés del 40%. I a d’altres països, com el Regne Unit, Alemanya o Bèlgica, ha retrocedit un 20%. És un problema global del grup, si bé més greu en el nostre cas.”
Francisco Espinosa opina que el volum productiu que hi hagut els darrers anys molt probablement no es torni a recuperar. “Abans del 2010 no es mourà absolutament res. Per arribar a les xifres del 2007, hauran de passar com a mínim cinc anys; això en el millor dels casos, perquè no tenim cap certesa de l’esdevenir. Ara mateix, la producció industrial a Espanya està dotze punts per sota de l’europea.”
Difícilment pot haver una recuperació si no comença a haver liquiditat, perspectiva que depèn exclusivament dels bancs. “La petita i mitjana empresa està ofegada i no pot prosperar. La indefensió és terrible.”
Pel que fa a l’actual política bancària, el senyor Espinosa observa una variant preocupant de les restriccions creditícies. “Les grans operacions de crèdit i riscos van només a gran empreses. Les pòlisses de crèdit de més d’un milió d’euros han augmentat un percentatge important i les de menys de 300.000 euros han caigut, no perquè les empreses no les demanin, sinó perquè a les entitats financeres no els interessa concedir-les.”
Un problema afegit és el dels terminis de pagament. “Si bé en consum som a prop de la mitjana europea, en matèria de pagaments som a anys llum. Els clients estan plantejant pagaments a 150 dies. I no parlo d’administracions, sinó d’empreses privades. A França, Bèlgica o Alemanya es paga a 30 dies o, com a molt, a 60.”
Des d’instàncies oficials, en comptes d’arreglar el problema, l’agreugen. “Les administracions són les primeres que paguen tard.”
Tots aquests greus fenòmens es produeixen davant la impassibilitat de la classe política. “S’ha de reduir algun punt les cotitzacions i s’ha de resoldre, també, l’absentisme laboral que ens fa tan poc productius.”
La crisi global d’Espanya fa que la imatge del país hagi quedat malmesa a Europa. “No és que fem riure, però és evident que el fet que aquí, durant anys, s’hagin construït més cases que a Alemanya i a França juntes ha estat un desastre. El miracle espanyol ha resultat un bluf públic i manifest. En cap moment hem deixat de ser un país que funcionava només per l’accés al crèdit, sense una base sòlida.”
La política de Novacel Ibérica davant la crisi se centra a continuar fent el que saben fer i a intentar conservar el personal intacte tant com sigui possible. “La nostra empresa està regida per gestors i empresaris, no per especuladors que retallin plantilla a la mínima. Cal explicar al personal quina és la situació real. La gent és comprensiva, més cabal i sensata, fins i tot, que la nostra classe política.”
