Text del 19-01-2011
La vista, l’agudesa visual, és una habilitat resolutiva, la capacitat de discriminar allò que veiem. La visió, en canvi, és molt més complexa, una funció del sistema nerviós central de la qual cada dia aprenem.
A través d’unes ulleres, a més de millorar la visió, podem ajudar a perfilar o a reforçar la imatge que la persona vol donar als altres.
Les ulleres han deixat de ser un estri estrictament funcional i s’han convertit en un complement de moda més; qui continua tenint-ne només un parell, les concep erròniament només com una eina de correcció.
L’optometria és la ciència de la visió, resultant de molts anys de treball i investigacions. Com tota ciència, els optometristes procurem afegir-hi una mica d’art a la nostra tècnica personal, però es basa en el mètode científic per davant de tot.
Els ulls són una part substancial de la personalitat humana. Són també l’especialitat de Francisco López Taboada, optometrista i màster en Optometria Clínica, responsable de l’Òptica Foton Ceorevi. Format a Brussel·les, Madrid, Alacant i Filadèlfia, el senyor López sap que, a Catalunya, la seva professió requereix un currículum itinerant. “Existeix una formació Universitària d’Òptica i Optometria a Terrassa, amb un nivell acadèmic de grau, on s’imparteixen diferents disciplines relacionades amb la visió, com l’optometria clínica, la visió infantil, la contactologia, la teràpia visual, la visió esportiva i l’ergonomia visual, entre d’altres. Actualment hi ha en preparació el nivell de doctor en Optometria i les seves especialitats, titulació que en el passat vam haver d’anar fora de la Península per poder obtenir-la; una mancança que no deixa de ser sorprenent, tenint em compte que l’optometria és una disciplina força antiga, amb un registre escrit des del segle xvi, i que té compta amb el pioner valencià Daza de Valdés.”
Branca sanitària poc coneguda popularment, l’optometria no és altra cosa que la ciència de la visió. “La meva tasca quotidiana és l’exploració visual, centrada en el control de la miopia i la rehabilitació i la teràpia visuals. Una gran part de les visites que atenc corresponen a nens menors de 12 anys, amb deficiències visuals importants que requereixen d’una teràpia visual. No són pocs els nens que ens arriben amb seriosos problemes d’aprenentatge, després de passar per diferents professionals de l’ensenyament o la salut, on el problema principal són importants carències en el desenvolupament de la visió. Igualment, realitzem entrenament visual a persones adultes.”
La visió és el sentit que més desenvolupat té l’ésser humà. “El 80% de la informació que rebem prové de la visió. En part, la qualitat del nostre aprenentatge depèn del seu bon desenvolupament. La vista, l’agudesa visual, és una habilitat resolutiva, la capacitat de discriminar allò que veiem. La visió, en canvi, és una funció molt més complexa, una funció del sistema nerviós central de la qual cada dia anem aprenent més i més coses: és una caixa d’eines.”
Els professionals que tenen cura dels ulls s’anomenen de diferent manera: optometristes, oftalmòlegs, òptics… I cal acudir a cadascú d’ells segons les nostres necessitats específiques. “No és el mateix un optometrista –o oculista– que un oftalmòleg. L’optometrista s’ocupa de la part funcional de la visió. L’oftalmòleg, en canvi, s’ocupa de la part estructural de l’ull. Són especialitats complementàries que no se solapen. Les sortides laborals dels optometristes solen ser les òptiques, les clíniques, els hospitals i els centres de salut. Hi ha optometristes a les clíniques privades i a les públiques, malgrat que encara hi ha pocs optometristes dins la Seguretat Social.”
Des de l’optometria, com des de qualsevol disciplina dedicada a la salut, està molt clar que cos i ment no es poden dividir. “Tota l’activitat que fem a la vida és fruit de la simbiosi del cos i la ment. El cos i la ment creixen en paral·lel, i ningú pot negar que la matèria està vinculada a l’esperit. En el nostre cas, una intervenció òptica pot fer recuperar l’autoestima d’un pacient. I unes ulleres poden potenciar l’estètica d’una persona. El primer que mirem dels altres és la cara, i dins la cara, els ulls. Per tant, a través d’unes ulleres, a més de millorar la visió, podem ajudar a perfilar o a reforçar la imatge que volem donar. No tots els models d’ulleres són iguals. Hi ha qui vol ulleres vistoses i hi ha qui vol que passin desapercebudes. La persona que fa anys que porta ulleres sol tenir bastant clar el tipus de models que vol. Els optometristes orientem, sobretot, els que porten ulleres per primer cop. El primer que tenim en compte a l’hora d’orientar és la forma de la cara de la persona. També cal considerar a què es dedica, per saber quin ús en farà. No menys important és saber com vesteix, com va calçat o quin és el seu estil. Les ulleres han deixat de ser un estri estrictament funcional i s’han convertit en un complement de moda més. No hi ha dissenyadors que no tinguin la seva pròpia línia d’ulleres, fins al punt que es fan passarel·les d’ulleres. Avui, tenir un sol model d’ulleres és tan limitat com tenir un sol model de sabates. Si anem a la muntanya amb un jersei de llana i unes bones botes, i no pas amb camisa, corbata i sabates, per què hi anem amb les mateixes ulleres que portem a ciutat? Vestir-se de muntanya demana també les seves pròpies ulleres. Tampoc són iguals les ulleres, posem per cas, per anar a un còctel que per anar al mercat. En aquest terreny, s’ha avançat molt, però encara queda molta gent que només disposa d’unes úniques ulleres perquè només les concep com una eina de correcció, com una muleta. Però és un concepte equivocat. Les ulleres de sol, per exemple, són una protecció imprescindible per a la majoria de la gent, especialment en un país com el nostre, amb molts dies de sol anuals.”
Òptica Foton Ceorevi, com qualsevol òptica amb sentit deontològic, no és un supermercat d’ulleres. “Els òptics optometristes estem preparats i formats per fer exàmens visuals. Participem de la ciència de la salut visual, i la nostra funció és l’examen, l’exploració, la prevenció, el desenvolupament i el tractament de les deficiències visuals. Per tant, una òptica no és només una botiga i no s’ha de considerar mai des d’un punt de vista comercial. Una prova d’aquest rigor és que els col·legis professionals d’optometristes regulen l’exercici de la nostra professió i, des del 1967, no es pot obrir una òptica sense que hi hagi al davant un responsable òptic-optometrista col·legiat.”
Francisco López reivindica la dimensió científica de l’optometria. “L’optometria és el resultat de molts anys de treballs i investigacions. És una ciència, i com a tota ciència, els optometristes l’exercim com tal, posant cadascú una mica d’art amb la nostra tècnica personal. Però es basa en el mètode científic per davant de tot. D’aquí la recerca constant que es desenvolupa en el nostre sector; per exemple, estem fent contínuament investigacions en diferents àrees i aspectes de la visió: des de les lents de contacte a les tècniques per a la reducció de la miopia, passant per la rehabilitació visual. Es pot dir que la nostra professió es una especialitat sanitària que dóna un servei públic insubstituïble.”
Skeffington, pare de l’optometria moderna, “deia que ‘la visió és el pilot del sistema d’acció’, és a dir, el nostre organisme. És una funció del sistema nerviós central que es desenvolupa en el temps i amb els estímuls adequats del nostre entorn i, com tot allò que s’aprèn, pot ser après completament o parcialment, i no sempre de la manera correcta. La nostra funció principal com a optometristes és la d’explorar la visió dels nostres pacients amb la finalitat de compensar-ne, corregir-ne i rehabilitar-ne les disfuncions visuals, així com prevenir-les, quan arribem a temps, mitjançant tècniques d’ergonomia i d’higiene visual.”
