Dr. Joan Ramon Sarlat i Font
Dr. Joan Ramon Sarlat i Font
PC, 21è VOLUM. Estètica corporal i equilibri emocional

JOAN RAMON SARLAT I FONT

ODONTÒLEG

Text del 20-10-2010

“Bàsicament, hi ha dos grans tipus de dentistes: els estomatòlegs i els odontòlegs. Els estomatòlegs són llicenciats en Medicina i tenen el MIR. Els odontòlegs, no. Uns i altres, però, estem facultats per tractar malalties dels maxil·lars i intervenir-les quirúrgicament, i per fer diagnòstics de patologies progressives”

“La ment i el cos estan inexorablement units. D’aquí que un mateix tractament pugui tenir resultats diferents en pacients diferents”

“Malauradament, els dentistes som, potser, els especialistes de la salut que inspirem més temor, per no dir pànic, a qui ens visita”

“Un defecte dental que no doni gaires molèsties sovint es considera part de la pròpia individualitat; les persones volem dentadures personalitzades, fins i tot els pacients amb necessitats només estètiques. Per això les dents excessivament perfectes i homogènies no tenen demanda”

“En un món ideal, l’objectiu seria fer només odontologia preventiva”

Llicenciat en Odontologia per la Universitat de Barcelona, des de l’any 2005 Joan Ramon Sarlat i Font té clínica pròpia a Sant Quirze del Vallès. “Exerceixo, però, des del 1998.”

Els odontòlegs, tot i no cursar la carrera de Medicina, poden practicar la cirurgia. “Bàsicament, hi ha dos grans tipus de dentistes: els estomatòlegs i els odontòlegs. Els estomatòlegs són llicenciats en Medicina i tenen el MIR. Els odontòlegs, no. Uns i altres, però, estem facultats per tractar malalties dels maxil·lars i intervenir-les quirúrgicament, i per fer diagnòstics de patologies progressives com, posem per cas, el càncer oral.”

La persona és un tot. “La ment i el cos estan inexorablement units. D’aquí que un mateix tractament pugui tenir resultats diferents en pacients diferents. Hi ha moltes variables; pot dependre, per exemple, de les pors o les expectatives que cadascú tingui respecte a la malaltia de la seva boca. I destaco això de les pors perquè els dentistes som, potser, els especialistes de la salut que inspirem més temor, per no dir pànic, a qui ens visita. I això és tot un inconvenient, no només perquè una actitud mental animada i positiva sempre ajuda a resoldre els problemes físics, sinó també perquè, i a diferència d’altres especialistes, als odontòlegs ens cal molt la col·laboració dels pacients, ja que la nostra tècnica és molt invasiva; obliga, ja en la simple exploració, a mantenir oberta la boca i a respirar només pel nas, sense el suport de la respiració bucal.”

Hi ha molta gent que recorre als odontòlegs per qüestions estètiques. “Unes dents massa fosques o petites poden fer perdre autoestima. M’he fixat que el dia de la primera visita els pacients acostumen a vestir de qualsevol manera. En canvi, un cop fet el tractament i corregit el defecte, els mateixos pacients van més arreglats i polits. El nivell d’autoestima del principi del tractament i el del final no tenen res a veure, sobretot en el cas de les dones. Recuperar la llibertat de somriure a plaer no és poca cosa. De vegades, arrossegats pel ritme de feina frenètic, no ens parem a pensar en els efectes positius de la nostra feina en la vida quotidiana dels pacients, com pot ser una millora de les relacions de parella. Es podria dir que els pacients que vénen per qüestions estètiques i els que ho fan per qüestions funcionals es reparteixen al 50%. Hi ha persones que els falten queixals i que l’únic que volen és mastegar bé; i n’hi ha que només volen emblanquir-se les dents o lluir dents maques.”

Molta gent amb defectes dentals, bé siguin estètics o funcionals, pot viure sense arreglar-se’ls o sense que els representin un problema. “Un defecte dental que no doni gaires molèsties sovint pot ser considerat com a part de la pròpia individualitat. En general, les persones volem dentadures personalitzades, fins i tot els pacients amb necessitats només estètiques; d’aquí que les dents excessivament perfectes i homogènies no tinguin demanda.”

Els pacients del doctor Sarlat solen tocar de peus a terra, i fugen de propostes de reparació oral molt agosarades. “Quan els explico totes les possibilitats i limitacions (perquè no podem anar en contra de la pròpia naturalesa anatòmica) que té l’odontologia moderna mínimament invasiva, la majoria de pacients la prefereixen davant de solucions menys raonables.”

Una de les peticions més habituals amb les quals es troben els odontòlegs és el desig del pacient edèntul de tornar a tenir una dentadura igual a la de quan era jove. “Sovint no es pot aconseguir reproduir una dentadura de joventut perquè els ossos i les genives que les haurien de suportar no ho permeten. En aquests casos, el més ètic és dir clarament al pacient que no se li pot fer. Val a dir que la pèrdua de dents sempre va associada a la pèrdua o el desgast d’os o de teixits, tant tous com durs. L’os no es recupera; en tot cas, s’ha de regenerar.”

Tanmateix, envellir no sempre és sinònim de boca defectuosa. “Pot haver persones amb molts anys i amb una salut oral perfecta, sense cap peça perduda. L’estat de conservació d’una dentadura diu molt clarament la cura que n’ha tingut el seu portador.”

L’odontologia preventiva és tan necessària com qualsevol altre tipus de medicina preventiva. “En un món ideal, l’objectiu seria fer només odontologia preventiva. El cert és, però, que encara es fa molta odontologia restauradora. En qualsevol cas, s’han reduït molt les patologies en nens gràcies a l’odontologia preventiva; recalquem molt les mesures d’higiene oral, conscienciem els pares sobre la necessitat que els fills es rentin les dents, donem instruccions de com fer-ho, informem d’hàbits alimentaris… És convenient fer-se revisions periòdiques obligatòries en la franja d’edat propensa a les càries. I, d’altra banda, hi ha una odontologia preventiva ortodòntica –aquesta no obligatòria– per impedir que les dents creixin en qualsevol posició.”

El doctor Joan Sarlat recomana acostumar els nens a anar al dentista. “S’hauria de fer a partir dels tres anys, encara que sigui una visita ràpida, per anar perdent la por. Pensem que una càries es pot desenvolupar des que surten les primeres dents.”

La informatització ha irromput amb força en el camp de la tecnologia odontològica, de forma que ara es poden fer implants gairebé perfectes. “Avui en dia tot és digital, i la majoria de les tècniques que fem servir necessiten de l’ordinador. Treballem amb un software que pot llegir un tac digital en tres dimensions i dissenyar una col·locació d’implant correcta per fer-ne el motllo o la fèrula que col·loquem en la boca del pacient. L’ordinador també millora el postoperatori, perquè la col·locació de l’implant es fa sobre segur. Malgrat això, els implants encara es col·loquen manualment.”

El doctor Sarlat practica personalment les especialitzacions odontològiques més habituals, especialment les pròtesis. De tant en tant, però, deriva a algun col·lega tractaments que requereixen d’una perícia determinada. “També compto amb un ortodontista que em fa els ferros. És un camp molt específic que no pretenc abastar i que també prefereixo derivar.”

Usualment, els pacients agraeixen ser atesos de tot pel mateix especialista. “La tendència de futur, en canvi, dibuixa un panorama de superespecialitzacions.”

La Clínica Dental del Doctor Sarlat de Sant Quirze del Vallès està equipada com una clínica estàndard de Barcelona. “Com som una ciutat mitjana, el tracte que tenim amb els pacients és més familiar. En aquest sentit, crec que podem oferir més que Barcelona, perquè la tecnologia és igual de puntera.”

A banda de la feina de la seva clínica, un dia a la setmana col·labora amb cirurgians que fan intervencions oncoplàstiques amb pacients que han patit càncers orals. “Normalment, aquest tipus de pacients queden estèticament desmillorats i invàlids orals. Jo hi treballo com a odontòleg, rehabilito les boques i refaig la dentadura de pacients que, en alguns casos, han perdut mitja mandíbula. Dins l’odontologia, aquesta és una especialització poc abundant.”